Set falsos mites sobre la consulta
Els interrogants que envolten el referèndum sobre la independència previst, en principi, per al 2014 són molts, però també hi ha molts prejudicis sense una base legal sòlida
S'ha de fer d'acord amb la Constitució
És cert que la Constitució no preveu el dret a decidir d'un territori al marge de la totalitat del poble espanyol. A partir d'aquí, els partits poden aferrar-se al que estableix el text jurídicament o tractar-ho com una qüestió de voluntat política. El govern espanyol al·lega que no es pot fer un referèndum d'autodeterminació perquè és il·legal. El PSC defensa una reforma constitucional que avali el dret a decidir, però tant CiU com ERC i els experts insisteixen que es tracta d'una qüestió de voluntat política, no jurídica. La Constitució del Canadà tampoc permetia el referèndum del Quebec, però una sentència consultiva va fer prevaler la voluntat democràtica dels quebequesos. En el cas escocès, el govern conservador de Londres ha legislat específicament per fer possible el referèndum.
Si no és vinculant, no serveix
Davant la negativa del govern espanyol a acordar amb Catalunya la celebració d'un referèndum, el Govern prepara la seva pròpia llei de consultes i buscarà la fórmula per esquivar el més que previsible recurs d'inconstitucionalitat. A Espanya, però, només les consultes de reforma constitucional o estatutària són vinculants. Hi ha partits, com el PSC, que defensen que el referèndum ha de tenir aquest rang. Tot i això, ha quedat demostrat que una consulta vinculant tampoc garanteix que sigui respectada la voluntat ciutadana: la de l'Estatut ho era i el TC el va escapçar després de ser referendat. Sigui com sigui, al marge de les característiques jurídiques i legals de la consulta que es faci, el resultat de les urnes tindrà un valor polític que no passarà desapercebut a Europa.
La independència no interessa
Que la qüestió nacional no interessa als ciutadans i que, per tant, un referèndum obtindria una participació baixa era una màxima que va quedar desmuntada la mateixa nit del 25-N. Les eleccions es van plantejar en clau plebiscitària i la participació va fregar el 70%, sense precedents. Es donava per feta la mobilització del sobiranisme, però també els partidaris del no -la "majoria silenciosa", a criteri de l'unionisme- es van activar. L'interès ciutadà ja va quedar acreditat durant el procés de consultes ciutadanes simbòliques i no oficials, que van mobilitzar més de 800.000 persones.
Que es voti a partir de 16 anys és per garantir el sí
El Govern es planteja que a la consulta es pugui votar a partir dels 16 anys i que també puguin participar-hi els immigrants. Un dels falsos mites diu que els partidaris de la independència busquen així garantir un suport més gran al sí, però les dades demostren que ampliar el cens no necessàriament ho afavoreix. Primer, per un motiu matemàtic: com més cens, més difícil és arribar a percentatges de participació homologables. I segon perquè cal tenir en compte que, a les consultes sobre la independència que es van fer entre el 2009 i el 2011, la participació va ser més reduïda entre els ciutadans de més de 16 anys que entre els majors de 18. L'ampliació del cens pot ser la via per diferenciar al màxim el cos electoral del d'una consulta referendària que exigiria el permís de l'Estat.
No hi ha prou majoria per celebrar-lo
N'hi ha que diuen que a Catalunya no hi ha prou majoria per convocar el referèndum. El cert és que dels 135 diputats del Parlament, 107 incloïen al programa electoral el dret a decidir. D'aquests, 87 són partidaris de fer la consulta encara que sigui al marge de la llei espanyola (representen el 57,26% dels 3,6 milions de ciutadans que van votar el 25-N). El catalanisme ha plantejat com a ideal l'aval de dues terceres parts del Parlament, però el cert és que el que compta és que el projecte sigui sustentat per la majoria absoluta.
Europa ens ajudarà si Espanya no permet la consulta
Si Espanya no autoritza el referèndum, Catalunya no ha d'esperar que des de fora li solucionin el problema. El Col·lectiu Emma, que coneix la percepció que es té del procés més enllà de les nostres fronteres, avisa que, si Espanya es tanca en banda, quedarà malament alsulls del món perquè no es concep que un país suposadament democràtic prohibeixi la possibilitat d'expressió d'una part dels seus ciutadans. Tot i això, la possibilitat de votar, encara que sigui sense l'autorització de Madrid, l'hauran de resoldre els mateixos catalans. Amb els resultats a la mà serà quan, en cas que hagi guanyat el sí, començarà a rebre suport.
La pregunta ha d'incloure ser un nou estat a la UE
Un dels motius de disputa entre els partits polítics és si una Catalunya independent quedaria dins o fora de la Unió Europea, tot i que cap no ha detallat què significaria quedar-ne fora o dins. D'entrada, no depèn de Catalunya que sigui inclosa o no a la UE. Mentre que hi ha alguns partits que defensen que quedar-ne fora tindria un impacte negatiu en l'economia catalana, hi ha qui, com el Col·lectiu Emma, considera que el més important és garantir el benestar dels catalans tenint lliure circulació de persones, mercaderies i capitals. Hi ha països que estant fora de la Unió ho tenen garantit, com ara Suïssa o Noruega. Hi ha experts que afirmen que el més racional és que un nou estat formés part de la UE en poc temps, però que no ha de ser condició sine qua non. Si el referèndum català se celebrés el 2014, com l'escocès, la Unió podria buscar una solució conjunta i replantejar els tractats i els requisits per entrar-hi, que ara exigeixen la unanimitat de tots els estats membres.
