Santiago Vidal: “El franquisme perviu en els tribunals”

Santiago Vidal té més de 24 anys d’experiència com a magistrat. És membre de l’associació progressista Jutges per la Democràcia.

Hi va haver milers d’afusellaments durant el franquisme. Els pocs que han intentat anul·lar els judicis franquistes han fracassat.

Els precedents que va establir la sala cinquena militar del Tribunal Suprem són molt restrictius. L’últim intent va ser el de Puig Antich: els advocats van aportar proves noves. En altres casos es va intentar una revisió per la via de la il·legalitat dels tribunals franquistes. Òbviament eren il·legals perquè els jutges ni tan sols estaven llicenciats en dret. Però el Suprem sempre presentava com a argument, per no reobrir els casos, la llei d’amnistia del 1977.

Alemanya va declarar nuls tots els judicis que van fer els nazis. ¿Aquí no hi ha hagut voluntat política per anul·lar els judicis franquistes?

A Alemanya va ser el Parlament qui va anul·lar tots els judicis. Aquí s’hauria pogut fer, però la llei es va quedar a mig camí. Es va declarar que els tribunals eren il·legítims però no es van atrevir a anul·lar els judicis. El govern socialista no va aprofitar una oportunitat històrica. Que el Congrés torni a debatre el tema és ara totalment impossible amb el PP al govern. L’única possibilitat és que en una Catalunya independent es plantegi un nou recurs de revisió.

Els jutges tampoc es mostren gaire predisposats a revisar els judicis.

Dels cinc magistrats del Tribunal Suprem que sistemàticament han denegat recursos, tres tenen familiars directes que van ser generals de l’exèrcit franquista i van participar en judicis sumaríssims. Demanar que declarin que els seus familiars són uns assassins és demanar molt. Aquí s’han barrejat les ganes de no remoure el passat amb els interessos personals. El 1978 no hi va haver cap control de quins jutges podien adaptar-se al sistema democràtic i quins era impossible. Tothom va continuar en el seu lloc. I com que la carrera judicial funciona per antiguitat, molts dels que ocupen llocs importants al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i al Consell del Poder Judicial procedeixen del cos judicial franquista. El franquisme perviu en la justícia.

¿La via argentina té alguna possibilitat d’èxit?

Les possibilitats legals són pràcticament nul·les, no tant perquè el govern espanyol obstaculitzi sistemàticament el procés sinó perquè un dels requisits és que el país d’origen es negui a jutjar-los i, en aquests casos, ja han estat jutjats. Sí que es podrien jutjar els torturadors.

Quin recorregut poden tenir les recomanacions sobre derogar la llei d’amnistia i anul·lar els judicis franquistes que han fet de manera reiterada les Nacions Unides?

Haurien de ser causa suficient perquè el Tribunal Penal Internacional reobrís aquests casos.

¿El Tribunal Penal Internacional ha obligat mai un país a reobrir o investigar un crim del passat?

No. En cap país. La llei s’atura davant els interessos geopolítics.