Retallada també de drets

MadridLa generació que desperti de la crisi econòmica palparà els murs d'una casa diferent. Mirant enrere comprovarà que en el pitjor moment del temporal es van aprovar un conjunt de lleis que regulen drets i llibertats, fonaments de la casa on els tocarà viure. Podran prendre com a data referencial el dia d'ahir, 35è aniversari de la Constitució espanyola, precisament el text sobre el qual va començar a construir-se la democràcia. En aquests dies, la majoria absoluta del Partit Popular estrena Codi Penal i avança imparable cap a la reforma de la llei de seguretat ciutadana i el dret a l'avortament. Tot això amb el rebuig frontal de l'oposició i els moviments socials mentre els ciutadans breguen amb una situació econòmica dramàtica i un atur disparat.

El govern espanyol estrenava fa dues setmanes un missatge més positiu sobre la situació econòmica quan el ministeri de l'Interior va irrompre en els titulars amb la reforma de la llei Corcuera. El departament de Jorge Fernández Díaz defensa el seu projecte com la resposta a una demanda ciutadana que, d'altra banda, no devia existir quan el PP va elaborar el seu programa electoral, on no n'hi ha ni rastre. En qualsevol cas, Fernández Díaz havia pres possessió del càrrec amb una idea clara: calia mantenir l'ordre públic sigui com sigui. Les perspectives econòmiques auguraven un possible esclat social i les noves formes del 15-M desbordaven unes autoritats que havien pres fa temps la mida a les protestes dels sindicats però no tant a les dels moviments socials.

Un antiavalots a la Policia

Una de les primeres mesures del ministre català va ser nomenar cap operatiu de la Policia un comissari que havia manat els antiavalots amb José María Aznar per davant d'altres candidats. La prova de foc va arribar el setembre de l'any passat. Alguns activistes del 15- M van decidir revitalitzar la protesta i van convocar una manifestació davant el Congrés demanant un nou procés constituent. Interior va prendre dos camins simultanis: a alguns dels organitzadors els va presentar a l'Audiència Nacional com a presumptes responsables d'un delicte contra les altes institucions de l'Estat, i al carrer hi va haver ordre de carregar. L'objectiu havien de ser només els grups organitzats de manifestants violents, però les imatges que va deixar el 25-S van provocar un clam contra l'actuació policial. El balanç de la protesta: 64 ferits, 35 detinguts i 8 organitzadors sortint de l'Audiència Nacional en llibertat sense càrrecs.

Castigar els descontents

Per aquella època ja s'elaborava el primer esborrany de l'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, que preveu que podran ser castigades algunes conductes dels descontents que ara són arxivades per uns magistrats que primen la llibertat d'expressió. És el que el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, qualifica de "caràcter subsidiari" de la llei Fernández. En el text no apareix la paraula escrache , ni desnonament, però només cal imaginar un supòsit real per descobrir el poder de la policia per imposar fortíssimes multes als desobedients. Qui obstrueixi l'execució d'una resolució judicial, per exemple, rebrà una multa de fins a 30.000 euros. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ( PAH ) ho ha fet en 825 casos. Qui participi en una manifestació no comunicada, davant la casa d'un polític o la seu d'un partit, rebrà una multa d'entre 100 i 1.000 euros, i si durant la protesta l'agent considera que el manifestant l'ha desobeït, la multa es doblarà. Segons la nova llei, el jove que va cridar aquell "No a la guerra" en un míting d'Aznar ara rebria una multa de fins a 30.000 euros, la mateixa quantitat amb què s'arrisca a ser multat qui convoqui per Twitter una manifestació davant el Congrés, sempre que hi hagi incidents i encara que ell no els aprovi.

Faltes i delictes

El govern espanyol defensa la necessitat de la llei de seguretat per la supressió de les faltes en el nou Codi Penal. Algunes passen a ser delicte, però d'altres queden sense càstig. La diferència és que sobre les faltes decidia un jutge, mentre que les infraccions queden a l'arbitri d'un policia. Per recórrer es reserva la via contenciosa administrativa, precisament un dels canals on Gallardón ha imposat les taxes judicials. Segons denuncia el sector progressista de la judicatura, l'aplicació d'aquestes taxes ha desencallat de manera apreciable alguns tribunals, però a costa de lesionar el dret dels ciutadans sense recursos a la tutela judicial efectiva.

La llei Fernández s'afegeix al Codi Penal de Gallardón per acabar d'acorralar els ciutadans indignats. Els jubilats estafats amb les preferents, els iaioflautes , han de saber que "envair" una sucursal bancària pot comportar fins a 6 mesos de presó. Només el fet de llançar un missatge que pugui "reforçar" la intenció d'altres d'alterar l'ordre públic està castigat amb un mes de presó. Això és el que s'està preparant en el 35è aniversari de la Constitució.

UNA OFENSIVA EN TOTS ELS FRONTS

Desnonaments

Els jutges han evitat fins ara aplicar el delicte de sedició recollit en l'anterior Codi Penal als que impedien pacíficament l'execució d'un desnonament. Amb la llei de seguretat ciutadana el govern espanyol ja no necessitarà els jutges per castigar els activistes: els "actes d'obstrucció" d'una resolució judicial seran constitutius de falta greu castigada amb entre 1.001 i 30.000 euros de multa. Com en la resta d'infraccions administratives, la multa serà imposada a criteri dels membres de les forces de seguretat de l'Estat. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ja ha posat el crit al cel per la mesura.

Ofenses a Espanya

L'avantprojecte inclou com una infracció greu (de 1.001 a 30.000 euros) les "ofenses o ultratges a Espanya, a les comunitats autònomes i entitats locals o a les seves institucions, símbols, himnes o emblemes, efectuats per qualsevol mitjà, quan no siguin constitutius de delicte". Exhibir banderes preconstitucionals no serà castigat amb multa i les citades "ofenses" comeses en un recinte esportiu seran castigades amb les fortes multes que preveu la llei de l'esport. Preguntat sobre què es considera una "ofensa", Fernández Díaz va respondre: "Ofensa és el que és ofensiu". I punt.

Fitxer d'infractors

Un dels aspectes més polèmics de la reforma és la creació d'un fitxer de multats. L'executiu espanyol defensa la mesura perquè la reincidència de tres infraccions en el termini de dos anys suposarà ser castigat amb una multa d'un grau superior. Oposició i moviments socials denuncien que, amb aquesta mesura recollida en l'avantprojecte de llei, Interior dotarà la Policia d'un fitxer de desobedients. L'executiu es defensa assegurant que seguirà en tot moment les recomanacions de l'Agència de Protecció de Dades, però aquest argument no acaba de convèncer l'oposició.

'Escraches'

El govern es nega fins i tot a utilitzar el terme, importat de l'Argentina, on els activistes anaven als domicilis dels militars de la dictadura. Com a tal no apareix a la llei de seguretat però alguns dels articles d'aquest text poden ser aplicats per evitar que es produeixin. Per exemple, un escrache sempre és una manifestació no comunicada. Amb més de vint persones, no fer-ho suposarà una infracció lleu, multada amb entre 100 i 1.000 euros. A més, l'avantprojecte reserva a la policia la potestat d'ubicar el cordó policial on ho consideri convenient, cosa que a la pràctica anul·laria l'efecte perseguit per un escrache .

Protesta al Congrés

En només uns dies, Interior va rebaixar la seva pretensió de castigar amb una infracció molt greu (multa d'entre 30.001 i 600.000 euros) la convocatòria d'una protesta davant el Congrés, per exemple a través de les xarxes socials. La Moncloa va ordenar suavitzar les sancions més polèmiques i el ministeri ho va reduir a infracció lleu, amb multes d'entre 100 i 1.000 euros. Ara bé, si durant la protesta es produeixen disturbis, el convocant serà multat amb una infracció greu, d'entre 1.001 i 30.000 euros. Interior valora retirar la multa si el convocant condemna els fets violents de manera pública.

Avortament

Gallardón acaba de dir que l'avantprojecte de llei està llest i que es presentarà davant el consell de ministres en qüestió de dies. Serà llavors quan se sabrà finalment fins on pretén arribar l'executiu en la intromissió legal en els drets de les dones. Només sembla clar que desapareixeran els terminis permesos per avortar i que es tornarà a una llei de supòsits, com la del 1985. El govern espanyol ha valorat prohibir els avortaments per malformació del fetus, batalla que encara mantenen els col·lectius ultres que pressionen des dels mitjans de comunicació.