Rendes baixes i altes, principals beneficiades de la reforma fiscal

Madrid“Ha arribat el moment d’abaixar impostos per a tothom”, va proclamar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Després d’un any de deliberacions i d’uns mals resultats per al PP en les eleccions europees del 25-N -va perdre dos milions de vots-, el govern espanyol finalment ha premut l’accelerador per tirar endavant la principal promesa electoral de Mariano Rajoy: abaixar els impostos.

El 2015 ja és a prop, i els populars fien els resultats en les municipals, autonòmiques i generals de l’any que ve al fet que els espanyols notin a les seves butxaques que augmenta la seva renda disponible. I, segons el govern central, això serà així per a 20 milions de contribuents a partir del gener de l’any que ve, quan entri en vigor la reforma fiscal anunciada ahir. Amb qui es busca connectar, sobretot, és amb les bases del partit, desencantades davant d’unes polítiques tributàries contràries als principis de la formació.

Però la mesura arriba a la Moncloa més descafeïnada del que s’havia avançat: les dues reformes principals, la reducció de l’IRPF i la rebaixa de l’impost de societat per a les grans empreses, es farà en dues etapes, una el 2015 i una altra el 2016 -és a dir, les rebaixes més importants ja repercutiran al pròxim govern-. A més, es deixa per més endavant una reforma del sistema de finançament per a les comunitats.

Montoro va explicar ahir algunes de les pinzellades de la reforma, que s’explicaran amb detall dilluns en una altra roda de premsa. Després d’un període d’exposició pública, està previst que el consell de ministres aprovi l’avantprojecte de llei d’aquí dues setmanes i que després passi al Congrés. Aquests són els principals canvis anunciats ahir.

Reducció desigual a l’IRPF

La reducció afavoreix les classes més baixes i les més altes

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, assegurava ahir que l’objectiu de la reforma és trobar un “sistema tributari més equitatiu”. Però la paradoxa de la taula que va presentar ahir el govern espanyol és que, si bé les rendes més baixes són les més beneficiades per la rebaixa, també ho són les altes, tots aquells treballadors que tenen una base imposable al voltant dels 60.000 euros. La base imposable, a grans trets, és el que queda de restar al salari brut anual diferents variables, com el nombre de fills, entre d’altres. La xifra exacta de la base imposable es pot saber mirant la casella 411 de la declaració de la renda.

L’estratègia de Montoro ha sigut simplificar els trams d’IRPF de set a cinc. El govern de Mariano Rajoy va aprovar una pujada històrica de l’impost de renda el 2012, que va arribar a carregar un 52% en el tram més alt, a partir de 300.000 euros (amb el tram autonòmic, Catalunya arriba al 56%), i un 24,75% el més baix. Amb la reforma els més rics tributaran un 45% el 2016 i, previsiblement, un 49% a Catalunya. Montoro va dir que les rendes superiors als 150.000 euros pagaran “una mica més” que el 2011, però no és clar que sigui així.

Amb tot, el govern assegura que el ciutadà pagarà, de mitjana, un 12,5% menys el 2016 que ara i que el 72% dels declarants, amb rendes inferiors de 24.000 euros, tindran una rebaixa mitjana d’un 23,5%. La més alta serà per als que declaren menys de 18.000 euros, que notaran una rebaixa del 26,58% només l’any vinent. Els que cobren màxim 12.000 euros anuals deixaran de tributar, com ja s’havia avançat.

Més ajudes a les famílies

Hisenda pagarà 1.200 euros anuals a les famílies nombroses

Montoro va assegurar ahir que el nou projecte del govern espanyol té “forts beneficis socials”. La reforma preveu que els familiars d’una persona amb discapacitat tinguin més excepcions i ajudes directes. Hi haurà un augment del mínim familiar d’exempció per fill, que beneficiarà sobretot les famílies amb un o dos descendents. També augmenten les excepcions per a persones grans a càrrec o dependents amb més d’un 33% de discapacitat. A més, les famílies nombroses o les que tinguin un fill o pare amb discapacitat podran cobrar per anticipat una reducció de 1.200 euros anuals en IRPF, tal com Hisenda ja fa des del 2003 amb les mares treballadores amb fills de menys de tres anys. Els 1.200 euros anuals seran acumulables per a cadascuna de les situacions familiars.

Estímul per als dipòsits

Menys a pagar per a qui obté molts beneficis de la banca

L’IRPF grava, per una banda, les rendes salarials, però per una altra els rendiments de l’estalvi i les plusvàlues, és a dir, els beneficis derivats de dipòsits bancaris o de vendes d’accions, per exemple. El govern abaixarà el que paguen tots els trams (que passaran a tributar entre un 19% i un 23%), però això és lleugerament superior al que es pagava el 2011 per aquest concepte.

Impost de societats

Les grans empreses pagaran un 25% i les pimes fins a un 20%

El govern espanyol vol homogeneïtzar l’impost de societats i eliminarà exempcions i deduccions. A canvi, preveu reduir el gravamen general del 30% al 25% en dos anys (en l’any intermedi, el 2015, es pagarà un 28%). Les pimes, que majoritàriament ja paguen el 25%, podran reduir la taxa fins al 20% si compleixen dues condicions. La primera és crear una reserva de diners per promoure l’autofinançament, a la qual poden destinar una previsió sense impostos, fins al 10% del seu exercici. Montoro va presumir que aquest era un anunci electoral de Rajoy. Si les pimes s’acullen a aquest pla i també a una reserva d’anivellament que els ha de permetre deixar de tributar durant un temps per augmentar l’autofinançament, el tipus se situarà en el 20%. A més, es manté el 15% per a nous emprenedors.

Montoro no va mencionar ahir els autònoms. A l’espera que el ministre ho detalli dilluns, fins ara s’havia filtrat que Hisenda estudia una rebaixa de la retenció al 19% el 2015 després d’haver-la apujat del 15% al 21% fa dos anys.

Una llista de morosos

En canvi, Montoro no publicarà una llista de defraudadors

Finalment es publicarà la llista de persones moroses a Hisenda. Montoro creu que aquest pas “ajudarà a reduir la llista” un cop els ciutadans puguin assenyalar qui són: “Enfortim així la relació amb el contribuent i el finançament de recursos públics”. Hisenda, però, no publicarà la llista de defraudadors. Montoro creu que ja és possible saber-ne el nom a través de sentències judicials en ferm i que no és la funció del govern espanyol recopilar-les.

El dubte de la recaptació

La reforma costarà 5.000 milions d’euros entre el 2015 i el 2016

L’actualització del pla d’estabilitat enviat a Brussel·les detalla que les mesures anunciades costaran a l’Estat uns 5.000 milions entre el 2015 i el 2016 en pèrdua d’ingressos. Rajoy ho fia tot a l’incipient creixement econòmic. En el pla, però, s’estipulaven 2.000 milions d’euros d’augment d’impostos indirectes, que Montoro ahir no va precisar.