Rebuig institucional a l’absolució

BarcelonaEntre la sorpresa -tant en positiu com en negatiu-, la incredulitat i, en alguns casos, la indignació. La sentència absolutòria dels 19 encausats pel setge del Parlament no va deixar ningú indiferent i va generar ahir un autèntic rebombori polític. Tant per la resolució en si mateixa com per l’argumentació que l’acompanya, que més enllà de considerar que no hi ha proves prou consistents per condemnar els encausats avala els “excessos” comesos per alguns dels manifestants i responsabilitza en bona part el dispositiu de seguretat dels Mossos d’Esquadra del caos generat. Perquè la resolució judicial al capdavall qüestiona els límits de la llibertat de manifestació i és fàcilment interpretable com una esmena a la totalitat preventiva de l’anomenada llei de protecció de la seguretat ciutadana que promou el ministre Jorge Fernández Díaz i que pretén restringir drets bàsics.

Davant una sentència que fins i tot el mateix advocat de la defensa, Jaume Asens, qualificava ahir d’“històrica”, el Govern, el Parlament i la Fiscalia van anunciar la intenció de recórrer-la. Entre altres coses perquè, a criteri de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, “menysté” el que ahir va definir com una situació d’“amenaça” viscuda pels parlamentaris catalans. “Si la culpa de tot és dels Mossos, ja podem plegar”, deplorava el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en la compareixença posterior a la reunió del consell executiu del Govern. Tant Homs com De Gispert subratllaven ahir el gap entre els fets viscuts aquell 15 de juny del 2011 -dues setmanes després del desallotjament per la força dels indignats de plaça de Catalunya de Barcelona- i els fets que relata la sentència. “La sentència dóna poca importància al que va passar”, concloïa De Gispert, que ahir confessava que se sentia més pròxima al vot particular del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, partidari de la condemna de 10 dels encausats i l’indult posterior, en la línia del que defensen el Govern i el Parlament. La mesa del Parlament va decidir de manera provisional recórrer la sentència. De manera provisional perquè en la reunió d’ahir al matí, tant ERC com el PSC van demanar més temps per estudiar-la. La mesa es torna a reunir avui al vespre per votar la presentació del recurs, que d’entrada compta amb el suport majoritari dels representants de CiU i el PP a l’òrgan de govern de la cambra catalana. ERC s’hi abstindrà i ICV-EUiA hi votarà en contra. La incògnita és el PSC, que ahir criticava tant un dispositiu policial “inadequat” com l’“impediment greu” del normal funcionament de les institucions, a criteri del portaveu del PSC Maurici Lucena. Iniciativa va anar més enllà i ahir va exigir un cop més la dimissió del que en aquell moment era el conseller de l’Interior, Felip Puig, pel dispositiu policial.

Resolució greu i preocupant

També el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va anunciar ahir que portarà la “greu i preocupant” sentència a revisió del Tribunal Suprem. En canvi, en declaracions a l’ARA Bassas, Jaume Asens posava ahir l’accent en el fet que la sentència és bàsicament un “cop dur” a Interior i als Mossos, perquè “qüestiona el seu modus operandi ”. La resolució judicial, això sí, condemna per una falta un dels acusats, el que va marcar amb una creu la llavors diputada socialista Montserrat Tura. “Fa pensar una sentència que dóna més valor a la pintada d’una gavardina que al funcionament d’un Parlament”, reflexionava Tura via Twitter.