Rajoy dóna un cop de porta al clam per la consulta

Madrid"En aquestes qüestions convé, i aquest govern ho farà, mantenir una línia clara. Ara mantenim la mateixa línia que la setmana passada i les anteriors. Nosaltres, fermesa". La frase pronunciada ahir per Soraya Sáenz de Santamaría sintetitza perfectament la posició que va perfilar ahir el govern espanyol després del clam massiu de la Via Catalana. Una posició que -malgrat el suposat desglaç de les relacions entre la Moncloa i la Generalitat, i després d'uns dies de debat intern i subtils gestos d'obertura al diàleg- torna a ser la mateixa que ja tenia després de la Diada del 2012. En definitiva, com si no hagués passat res a Catalunya en l'últim any.

La número dos de Mariano Rajoy va descartar ahir, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, totes les peticions que li arriben per entomar el procés sobiranista: ni la consulta que reclama el Parlament de Catalunya, ni la reforma federal de la Constitució que propugna el PSOE, ni la "reflexió" sobre el model territorial ni els canvis en finançament i competències autonòmiques que suggeria el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo. A tot plegat, Santamaría va replicar amb un no rotund.

El mur de la Moncloa davant del sobiranisme català es manté i sembla difícil que cedeixi. Rajoy s'ha ubicat en una cruïlla complicada dins de l'univers conservador: s'esforça a fer equilibris entre els que li demanen que sigui més diplomàtic amb Catalunya i els que volen més mà dura fent ús, per exemple, de l'eina constitucional de suspendre l'autonomia. De nou, una frase de la vicepresidenta explicava gràficament aquesta posició del govern: "Serens però ferms en el compliment de la Constitució". És a dir, ofereix diàleg a la Generalitat -focalitzat en la sortida de la crisi i en la reforma de finançament- però es nega a negociar un referèndum, que situa fora de la Constitució. La carta magna, un cop més, esdevé dic de contenció davant les iniciatives sobiranistes que provinguin de Catalunya, que seran recorregudes al Tribunal Constitucional.

Resposta a la carta del juliol

Aquest retorn a l'immobilisme després d'uns dies d'una aparent distensió -fruit de la reunió secreta entre Artur Mas i Rajoy, el 29 d'agost- es plasmarà en la carta de resposta que el cap de l'executiu espanyol ha d'enviar de manera imminent al president de la Generalitat. Mas li va demanar per carta, a finals de juliol, obrir converses per mirar de pactar una consulta legal. La resposta -com a molt tard diumenge- no deixarà marge per parlar del referèndum. Rajoy considera que cap de les vies que proposa Mas per consultar el poble de Catalunya és legal. De fet, no troba cap escletxa dins la legislació espanyola que avali una consulta sobiranista. Quan a la vicepresidenta -jurista de formació- se li va preguntar per això, va replicar de manera taxativa: "Les últimes sentències del Tribunal Constitucional han estat molt clarificadores sobre aquesta qüestió". No hi ha marge.

Margallo, desautoritzat

L'argumentari oficial de la Moncloa xoca frontalment amb les tesis més oberturistes que va defensar l'endemà de la Diada el ministre García-Margallo, que va admetre l'"èxit" de la Via Catalana de dimecres i va advocar per "escoltar" els participants que havien sortit al carrer. El titular d'Exteriors, un dels crítics més fervents del nacionalisme dins l'executiu, també va proposar gestos cap a Catalunya, i es va contradir amb la mateixa Sáenz de Santamaría, que defensava escoltar la "majoria silenciosa" que es va quedar a casa.

Ahir Santamaría el va desautoritzar clarament -sense citar-lo- en la roda de premsa. "El govern manté la mateixa posició que ha reiterat fins ara", va replicar quan se li va preguntar per Margallo. Però va evitar qualificar les idees del seu company a l'executiu d'opinions personals, cosa que hauria suposat admetre que hi ha un debat intern en el si del govern sobre com reaccionar davant el repte sobiranista.

La vicepresidenta va recordar que la reforma del finançament autonòmic serà multilateral i va ridiculitzar les propostes de reforma constitucional. En resum, de portes enfora la Diada ha tornat a endurir la postura del govern espanyol. La tàctica és la mateixa: resistir amb l'esperança que el pas del temps faci decaure l'independentisme.