El 9-N s’obre pas davant la pressió tova de Rajoy

Barcelona / MadridSi algú fixés la lupa avui, per primera vegada, en la relació Catalunya-Espanya, és probable que es desconcertés. Hi ha una realitat -un Govern que diu que està decidit a tirar endavant el procés participatiu del 9-N acomboiat per la societat civil- i un executiu a Madrid que actua gairebé com si la Generalitat hagués plegat veles o ho hagués de fer avui. I és que el desllorigador d’aquesta aparent contradicció pot ser la reunió d’aquest matí del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que coordina l’expresident del Parlament Joan Rigol. Després de dos dies plens de posicionaments, Madrid confia que el president Artur Mas passi la responsabilitat del 9-N a la societat civil. És la condició que, amb insistència, repeteix la Moncloa (gairebé com un prec) per continuar evitant el xoc frontal -és a dir, fer entrar en joc la fiscalia per aconseguir resolucions judicials contra actes concrets- abans de diumenge.

Tant els partits sobiranistes com el Govern i les entitats seguien amb els seus actes de campanya per assegurar una participació notable que enviï un missatge al món. Des d’ Ara és l’hora els voluntaris continuaven fent trucades i desenes de milers de ciutadans van fer la tercera cassolada consecutiva contra l’actitud de l’Estat de prohibir, a través del Tribunal Constitucional (TC), qualsevol consulta o enquesta. A les dependències del govern espanyol on es renoven DNI seguien les cues per tenir-lo a punt i votar diumenge.

Intensa activitat epistolar

Els preparatius seguien i per això la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va desplegar una frenètica activitat epistolar. Va enviar cartes al Govern (que no té cap pressa per respondre-li), als alcaldes que cediran locals de votació i, ja al vespre, als directors dels 3.700 centres educatius públics de Catalunya, s’hi voti o no. A tots els advertia, després de recordar-los que la consulta o qualsevol acte similar estan proscrits, que es “podrien” estar contravenint les ordres del TC. No concretava, però, cap tipus de mesura concreta o coercitiva legalment, com inhabilitacions per desacatament. Tot plegat, i singularment en el cas dels directors, un intent d’aconseguir que qui dubta si cedir locals se’n pugui desentendre. El departament d’Ensenyament -que avui tindrà una allau de consultes- contestarà durant les pròximes hores a la delegada del govern central, però ahir el número dos de CDC, Josep Rull, ja va afirmar que “Llanos de Luna no és ningú per dir-nos si es comet una irregularitat” i que, si de cas, ha de ser “la justícia ordinària a requeriment del TC” la que ordeni que s’impedeixi votar.

A Madrid no fan escarafalls. Esperen que Mas arriï la bandera i delegui en l’ANC i les altres entitats el 9-N perquè no volen un conflicte de gran magnitud (ja sigui suspenent competències o retirant urnes) ara que la premsa internacional mira cap a Catalunya. Evitant per un cop tensar la situació, ahir la premsa conservadora espanyola tornava a mantenir perfil baix i no fustigava Rajoy per tou. L’estratègia de forçar la delegació no és, però, compartida pels més espanyolistes, que hi veuen una “coartada” per permetre la consulta malgrat la suspensió del TC que ahir va validar en forma el Tribunal Suprem. “Si la Generalitat no promou actuacions per al desenvolupament de la consulta no autoritzada, no sembla necessari requerir al TC ni als tribunals perquè no hi ha infracció”, va sentenciar el ministre de Justícia, Rafael Catalá, mostrant les cartes de la Moncloa.

Esperant la reculada avui

Madrid esquiva la pregunta clau: què farà si després de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir l’executiu català manté l’operatiu? La Fiscalia va explicar que es limita a una actitud vigilant per si hi hagués indicis de desobediència, però que no han rebut cap petició de l’Advocacia de l’Estat per actuar. Motu proprio, el ministeri públic també podria actuar, per exemple, per demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordeni als Mossos que garanteixin el compliment de la suspensió. El missatge que avui doni la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, després del consell de ministres evidenciarà quin és el rumb. Per Rajoy, treure el 9-N del terreny de joc és prioritari per girar full a una fase que, a parer seu, el tenia lligat de peus i mans. El relat que l’executiu espanyol farà la setmana que ve és que l’estat de dret ha frenat un referèndum encobert i ha conduït el sobiranisme a un exercici de llibertat d’expressió que “ningú impedirà”, segons Catalá. El ministre va subratllar, en un avís per a navegants, que el “matís” era rellevant.

Precisament, el Suprem va rebutjar mesures cautelaríssimes, com li havia demanat la Generalitat, per deixar sense efecte el recurs de Rajoy. El Govern al·legava que la impugnació trepitjava drets fonamentals. Després de les deliberacions, cap sorpresa: els magistrats van dir no al recurs per unanimitat. Sense entrar al fons, però, no van escatimar una estirada d’orelles als serveis jurídics de la Generalitat. En el seu escrit, donen a entendre que -desestimades les garanties urgents- tampoc admetran el recurs perquè no és competència seva. Asseguren que la decisió del consell de ministres d’anar al TC no és recurrible amb un recurs contenciós administratiu i que només aquell tribunal pot pronunciar-se. El toc d’alerta acusa la Generalitat d’haver anat tard i haver obligat el Suprem a pronunciar-se sobre una qüestió que ja havia estat publicada al BOE.

Pensant potser ja en el dia 10, diversos membres de l’executiu espanyol van llançar missatges apel·lant a la necessitat de sumar esforços. El d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, admetia que els “últims capítols” de la crisi territorial encara s’han d’escriure.

“Prudència, paraula I pacte”, reclama el president de Freixenet

El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, va reclamar ahir des de Madrid, davant de membres del govern espanyol i d’empresaris de l’Estat, un pacte entre Mas i Rajoy. Pel futur president de la nova Cambra de Comerç d’Espanya -nomenat a petició del govern central-, només hi ha una solució al conflicte: “Prudència, paraula i pacte”. Bonet, que no va voler considerar una altra campanya de boicot al cava català, va assegurar que no preveu que pugui arribar la independència: “No hi ha pla B, crec que no serà i ja està”, va dir.

El ministre d’Economia, Luis de Guidos, va presentar la intervenció de l’empresari en l’esmorzar informatiu organitzat pel Fórum Europa lloant la seva “valentia i determinació” per no haver dubtat a dir que se sent més català que espanyol”. “Catalunya i Espanya poden aconseguir més juntes que separades”, va insistir.