Mas i Rajoy, cap gest abans de la reunió
El president garanteix als partits sobiranistes que pactarà amb ells qualsevol canvi en la consulta
BarcelonaArtur Mas va aixecar el telèfon ahir al migdia amb un propòsit: segellar la unitat interna dels partits sobiranistes abans de la cita clau amb Mariano Rajoy que mantindrà durant les pròximes setmanes. En les seves converses amb Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP), el president de la Generalitat va voler transmetre’ls que qualsevol modificació en el guió del 9-N serà consultada i pactada amb els partits que donen suport al referèndum. La cita pública que mantindran Mas i Rajoy ha aixecat tot tipus d’especulacions, més encara després que el líder de CiU obrís la porta a modificar els “termes” del 9-N en cas que el president espanyol s’avingui a acceptar -o tolerar- la consulta, però el líder del PP ja ha deixat clar que no negociarà. Les trucades d’ahir perseguien, a banda de preparar la cita, garantir als partits que sustenten parlamentàriament el procés que qualsevol pas serà col·legiat i que no hi haurà “renúncies”, segons fonts consultades per l’ARA. Consultar els catalans i fer-ho sobre la independència són línies vermelles.
Amb quins ànims acudirà Mas a la Moncloa a una reunió que el Govern -ho va admetre públicament el conseller de la Presidència, Francesc Homs, aquest dimarts- preferia discreta però que serà pública? “Ja que Rajoy no accepta la consulta, que no hi posi traves”, els va transmetre el president als líders sobiranistes. No és nou, tenint en compte que aquesta és una de les línies argumentals que més fa servir el líder de CiU en les seves intervencions. De moment, Rajoy no té intenció de tolerar el 9-N i farà tot el possible per bloquejar la seva celebració. Ahir ho va tornar a deixar clar des de Brussel·les.
“No hi haurà consulta”
El president espanyol, que veu com els sectors més espanyolistes li demanen fermesa per afrontar el repte sobiranista, es va encarregar de refredar les expectatives de la reunió castigant, de passada, els impulsors de l’anomenada tercera via. “No penso entrar en debats absurds”, va indicar des de la capital europea, on va deixar clar que “no hi haurà consulta”. Així, reitera que les posicions no s’han mogut des de l’última reunió d’agost del 2013: Mas tira endavant -amb el suport de la majoria sobiranista- i el líder del PP -acompanyat en aquest cas pel PSOE i UPyD- referma la seva negativa. L’escenari avança ferm cap al xoc de legitimitats entre la Generalitat i les institucions espanyoles amb el setembre -Diada i convocatòria de la consulta- com a inici d’una etapa inèdita en les relacions entre Catalunya i Espanya. La distensió no apareix i els gestos de diàleg no floreixen. El ministre Cristóbal Montoro apuntalava Rajoy i afirmava al The Wall Street Journal que “no es pot reinventar l’Estat per calmar les ànsies independentistes” i descartava qualsevol “concessió” semblant a un pacte fiscal.
Les esperances de CiU respecte a la reunió, que Rajoy va confirmar que serà aviat, són escasses. “El president espanyol continuarà dient que no negociarà res”, va defensar ahir el secretari d’organització de CDC, Josep Rull. El president espanyol no només no vol negociar, sinó que considera “molt poc seriós” que ara Mas vulgui tractar el 9-N. Al PP es va donar per trencada la relació amb la Generalitat després que el 12 de desembre Mas anunciés la data i la pregunta de la consulta.
El Govern veu “electoralisme”
Al llarg de les últimes setmanes, Homs s’ha esforçat a desmentir que pensin introduir canvis en la consulta. L’única modificació a què s’obriria l’executiu consistiria a introduir una hipotètica proposta de l’Estat dins la consulta. La doble pregunta del 9-N és la clau de volta que va permetre desllorigar la negociació entre partits netament independentistes -CDC, ERC i CUP- i d’altres que encara no tenen una posició definida en aquest sentit, com és el cas d’Unió -prendrà una decisió al setembre- i Iniciativa. Herrera va aprofitar la breu conversa d’ahir amb Mas per demanar-li que no només abordi la consulta a la cita amb Rajoy, sinó que també explori la situació econòmica i la lluita contra l’atur, segons fonts d’ICV.
El Govern, davant d’aquesta hipotètica proposta de l’Estat, és més aviat escèptic. De fet, Homs considera que Rajoy s’ha posat la “samarreta de campanya electoral” per abordar el procés sobiranista. “Prioritza l’interès particular per sobre del general”, va defensar en un xat a La Vanguardia. Camí de les municipals, autonòmiques i generals -no falten veus que parlen d’un avançament de les legislatives-, un gest cap a Catalunya seria indigerible per les files populars i més gasolina per debilitar el bipartidisme en forma d’augment d’escons d’UPyD o Podem.
Aquest gest és àmpliament esperat pels defensors de la tercera via. Aquest concepte el va posar en circulació Josep A. Duran i Lleida abans del debat de política general del 2013 -a Convergència encara recorden l’episodi com un exemple de “deslleialtat” del líder d’Unió- i consisteix, a grans trets, a obtenir un tracte fiscal diferenciat a l’estil basc i navarrès, blindar les competències culturals i respectar la llengua a les escoles. De moment, el pacte fiscal ja va recollir una sonora negativa de Rajoy el setembre del 2012 -l’última cita pública del líder del PP amb Mas a la Moncloa- i la llei Wert segueix endavant.
Aquesta tercera via -“hauria de ser la primera”, segons el flamant primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que la setmana passada va formular una pregunta per a la consulta en clau federal i que el Govern va descartar- no s’obre pas davant l’actitud fins ara immobilista del govern espanyol.
No falta qui encara hi manté una certa esperança, com és el cas de Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i empresari pròxim al PP. “Catalunya és molt pactista. Crec que és una virtut, perquè parlant la gent s’entén”, va defensar ahir al plató de TV3. Bonet, que ha participat en actes al costat de la líder del PP Alícia Sánchez-Camacho, encara amb “optimisme” i “esperança” les relacions entre Catalunya i Espanya. Tant és així que descarta l’escenari de la independència: “Formem part d’un conjunt, que és una realitat, i que és Espanya i Europa”, va defensar convençut.
Més pressió
Els partidaris de l’entesa observen amb recel que la tercera via només hagi estat capaç de convertir-se en tema de conversa i debat però que no avanci. “Requereix discreció”, assenyala un dels seus representants. Les pressions a Mas “van en augment”, segons el seu entorn, perquè la cita és “clau” i el rellotge corre. A la reunió de la Moncloa es constatarà la distància entre les posicions de la Generalitat i de la Moncloa. El president va voler garantir ahir la unitat abans de la cita amb la vista posada en un xoc entre governs i, també, en el pla B de la consulta. Unes eleccions plebiscitàries també seran consensuades entre tots els partits sobiranistes.
Òmnium i ANC emulen el Yes Scotland
Òmnium Cultural i l’ANC presenten avui la campanya conjunta que pretenen que aglutini tot el moviment social partidari ja no només de la consulta del 9-N, sinó de l’opció de la independència política. Segons fonts dels promotors de la iniciativa consultats per l’ARA, la iniciativa ve a ser l’equivalent català a la campanya que la plataforma unitària Yes Scotland va engegar mesos enrere per promoure la independència en el referèndum que Escòcia celebrarà d’acord amb Londres el 18 de setembre. Òmnium i l’ANC englobaran dins la campanya totes les activitats d’ara al 9 de novembre. En una primera fase insistiran en la mobilització per assegurar la celebració de la consulta del 9-N i en una segona fase se centraran en la campanya a favor de la independència política del país. D’entrada, la campanya preveu ser el referent de la societat civil i no inclourà partits polítics. La iniciativa la presenten conjuntament la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i la de l’ANC, Carme Forcadell, a la plaça de les Glòries de Barcelona, just a la confluència de la V de la Diada Nacional d’aquest any.