Rajoy té un gest amb Mas i li dóna més dèficit i diners

MadridL'última vegada que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va acudir a la seu del ministeri d'Economia va ser el 12 de juliol. Aquell dia va marxar de l'immens i gris edifici del passeig de la Castellana visiblement molest, denunciant l' ordeno y mando del titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) havia imposat a les autonomies una rebaixa dels límits de dèficit públic. Alguna cosa profunda de les relacions entre el govern espanyol i la Generalitat es va trencar aquell dia. L'enuig va ser tal que Mas-Colell va decidir no assistir al CPFF que es va celebrar dues setmanes després. I a partir del setembre l'entesa va quedar pràcticament enterrada arran del gir sobiranista del president català, Artur Mas, i el suport explícit que va donar Montoro als informes policials apòcrifs sobre els comptes a Suïssa de les famílies Mas i Pujol.

Però dissimuladament, en les últimes setmanes, d'ençà que es va conèixer la xifra de dèficit del 2012, Montoro ha anat deixant enrere tímidament les seves formes altives cap a les comunitats i s'ha anat mostrant més comprensiu amb les tesis de més flexibilitat dels sostres de dèficit que defensa des de fa mesos el conseller Mas-Colell. Un canvi d'actitud que es va materialitzar en la trobada d'ahir del CPFF, la primera des del juliol. Si durant tot l'any passat, i fins i tot al gener, el ministre es vantava del seu paper de policia dolent i de collar fins a l'extrem les autonomies, ahir tot van ser elogis per enaltir la reducció d'1,6 punts del dèficit autonòmic el 2012, fins a l'1,7% del PIB, dues dècimes per sobre de l'objectiu. "És un gran assoliment; és un ajust sense precedents que demostra que l'estat de les autonomies és viable i fiable, i que s'ha guanyat credibilitat gràcies a l'esforç de tota la societat", va dir Montoro als consellers autonòmics tot just començar la trobada. Una transformació de discurs i d'actitud que també va confirmar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, després del conclave. "No hi ha hagut culpabilització. Ha estat una reunió constructiva i plàcida", va afirmar.

Mas-Colell va entrar a la trobada amb dues peticions (la flexibilització de la meta de dèficit d'aquest any i la creació d'un nou mecanisme de liquiditat perquè les comunitats puguin pagar els seus deutes pendents amb proveïdors) i Montoro es va comprometre a totes dues, encara que de manera genèrica. En el cas del dèficit, el conseller va demanar que el de les autonomies representi un terç de l'objectiu global que quedi fixat per a Espanya el 2013. Després del CPFF, el ministre va evitar valorar la petició però és revelador que no la rebutgés frontalment.

Dèficits asimètrics per territori

La clau de volta d'aquest gir de discurs de Montoro és el fet que, tal com explicava l'ARA dimecres, advoqui ara per establir objectius de dèficit asimètrics segons les comunitats un cop Brussel·les hagi flexibilitzat a finals d'abril l'objectiu d'Espanya per al 2013, que actualment és del 4,5% (un 0,7% per a les autonomies). Un grup de treball analitzarà aquest repartiment diferenciat. Des d'Hisenda es justifica la decisió amb motius econòmics per l'"amplíssima diferència" de resultats de dèficit entre territoris l'any passat, però no s'amaga que també és un gest polític cap a algunes comunitats, com Catalunya i el País Valencià. "Cal tenir mà esquerra", comentava l'entorn del ministre.

De fet, Mas-Colell es va mostrar prudent després de la trobada, a l'espera de veure com es concreta aquesta relaxació, però va admetre la seva satisfacció per haver aconseguit convèncer Hisenda en la seva croada a favor de la flexibilització del dèficit autonòmic. "Fa temps que insistim en la inhabilitat de l'objectiu actual", va dir el conseller, que no va voler valorar directament la possibilitat que hi hagi dèficits asimètrics i es va limitar a reclamar que suposin un terç del total.

La finalitat d'Hisenda és que les autonomies que van tancar el 2012 amb un saldo negatiu més alt i tenen un important pes en l'economia espanyola i no disposen d'accés als mercats per finançar-se hagin de retallar menys aquest any i tinguin, per tant, un sostre de dèficit més alt que la resta. Una decisió que beneficia el País Valencià (amb el dèficit més alt del 2012), Catalunya i les Balears, que van incomplir l'objectiu de l'any passat, però que perjudica les comunitats que sí que van fer prou deures. "Això és injust; només és per beneficiar Catalunya", va denunciar Castella-la Manxa, una de les comunitats del PP que el 2012 van situar el seu dèficit per sota de la meta de l'1,5% i de les perceptores de solidaritat. Madrid, Galícia i Extremadura (que va tenir el dèficit regional més baix) també van criticar que hi hagi un tracte de favor per a les sis comunitats que no compleixen.

Montoro no només va minimitzar les crítiques -"totes les comunitats han rebaixat almenys un punt i mig del PIB"- sinó que va donar a entendre que no permetrà que les que compleixen apugin els seus números vermells més enllà del dèficit de l'any passat. "El premi és per a un mateix, han de seguir i no relaxar-se. S'ha complert part del camí".

Millora del finançament

A la trobada també es va acordar la creació de dos grups de treball més. Un per analitzar les duplicitats entre l'Estat i les comunitats, i un altre per abordar la reforma del sistema de finançament. Montoro no va entrar en gaires detalls, però va deixar clar que el model és "perfeccionable", mentre que Mas-Colell va donar a entendre que suposarà un augment dels ingressos l'any vinent. Però del pacte fiscal ni rastre.

Caldrà estar molt atent les pròximes setmanes a veure com es concreten tots aquests anuncis però no hi ha dubte que suposen un gest inequívoc de voluntat d'entesa amb Mas, i una relaxació de l'aposta per l'austeritat a ultrança.