Rajoy aboca Mas a convocar ja eleccions plebiscitàries

MadridEl govern de la Generalitat ha sumat un nou no a la llarga llista de negatives de Madrid. El cop de porta d’ahir -sec, aspre, sense matisos-és especialment significatiu pel moment en què es produeix: després que 2,3 milions de ciutadans exercissin el seu dret a decidir el 9-N, a pesar de tants obstacles. El president espanyol, Mariano Rajoy, no pensa negociar una consulta políticament definitiva, com la d’Escòcia. Aquesta resposta tan clara (un cop dur per a la tercera via) torna a situar el focus sobre els partits a Catalunya i empeny el president Artur Mas a avançar pel carril de les eleccions plebiscitàries que just aquests dies estudia quan convocar.

Per molts, superada la votació de diumenge, era el moment d’una nova etapa per a la política, entesa com l’art del diàleg i el pacte. No obstant, la compareixença de Rajoy a la Moncloa -en què va acceptar preguntes de la premsa- va ser una galleda d’aigua freda per als que tenien aquestes expectatives, començant pel PSOE. El cap de l’executiu, que en algun moment va parlar com a president del PP, va assegurar que les coses continuen on eren abans del procés participatiu. Fins aquell dia al·legava que la consulta era una imposició del bloc sobiranista que bloquejava tot moviment. Calia, a parer de Madrid, esperar que la fitxa desaparegués del tauler de joc. Ahir Rajoy va admetre el fracàs de les converses que van mantenir el democristià Joan Rigol; Pedro Arriola, assessor governamental, i el socialista José Enrique Serrano -revelades per El Periódico - per intentar frenar el 9-N. Passada aquesta data, ara la Moncloa argumenta que el diàleg que li ha ofert Mas, a través d’una carta, és una nova imposició en la qual tampoc entrarà. El que afecti la sobirania queda, fins a finals de legislatura, tancat amb pany i forrellat.

Per explicar a l’opinió pública que tot continua igual, l’equip de comunicació del govern espanyol va deixar passar tres dies des de les votacions. Fonts de la presidència espanyola van deixar entreveure que havien esperat fins a rebre per escrit la petició de la Generalitat. En el rerefons, però, és evident que ha pesat la pressió dels sectors més espanyolistes, indignats pel que consideren una reacció tova. Rajoy és conscient del malestar a l’ala més dretana i del desconcert generalitzat a les files conservadores, i per això ahir es va justificar dient que havia actuat de manera “assenyada” i amb “proporcionalitat”. Va advertir a la militància que una actuació més dura hauria sigut contraproduent perquè, a parer seu, era la fotografia que buscava l’independentisme.

Avui Rajoy marxarà cap a Austràlia a la reunió del G-20 amb els deures fets. Evitarà l’estranya imatge que hauria suposat haver de valorar la situació una setmana després i a tants quilòmetres de distància.

Un “simulacre”, però “il·legal”

L’evidència que el Govern es va mantenir fins al final liderant el procés participatiu ha generat fortes tensions a Madrid. La percepció és que s’ha hagut de reajustar a corre-cuita el guió previst per la Moncloa i que ara es noten les costures.

D’entrada, Rajoy manté la tesi inicial: que ell ha evitat una “consulta” amb efectes jurídics reals, impugnant el 9-N dues vegades al Tribunal Constitucional. En conseqüència, creu que la votació va ser un “simulacre”, en el qual els seus promotors van punxar: “És un profund fracàs del projecte independentista”, va afirmar, apel·lant a les dades de participació. La pregunta, doncs, és clara: ¿si és així, per què ha d’actuar ara la Fiscalia? Segons Rajoy, perquè el 9-N va “contravenir” la resolució del TC i, per tant, és “il·legal”. Poc abans havia fet gala d’haver preservat la “legalitat” davant les intencions catalanes. És evident que l’actitud de la Generalitat no encaixa en la pauta amb què treballava Rajoy. Ell confiava a poder donar un perfil baix a la jornada i girar full, però ha hagut de rectificar. Rajoy va reconèixer que, per poder dialogar, abans cal un mínim de “lleialtat”.

Traient tota importància política a la mobilització ciutadana, el president del govern espanyol torna a situar la fitxa al punt de sortida. Com si no hagués passat res. Insisteix que no negociarà un referèndum sobre el futur de Catalunya perquè les lleis espanyoles no ho permeten, perquè no pot disposar de la sobirania del conjunt dels espanyols i perquè políticament creu que la independència és una mala idea. Tot i no reconèixer cap validesa al 9-N, va fer seva l’abstenció per reivindicar que el país és “plural” i que Madrid també ha de vetllar pels ciutadans que viuen al Principat i que no volen deixar de ser espanyols. “Hi ha més catalans que independentistes”, va sentenciar, llegint el discurs inicial que portava escrit.

L’única via que deixa oberta al sobiranisme per intentar negociar l’exercici de l’autodeterminació és modificar la Constitució. Com va quedar palès al mes d’abril, quan el Parlament va demanar al Congrés el traspàs de la competència per poder organitzar la consulta, amb les majories actuals aquest és un camí inviable. L’única escletxa per fer-ho possible és esperar a la nova legislatura espanyola i confiar que la correlació de forces canviï. Ara bé, en aquest cas el PP seria bel·ligerant: “M’oposaré a qualsevol reforma constitucional que liquidi la sobirania nacional. I el meu partit també”, va advertir Rajoy. Una picada d’ullet als que l’han qüestionat.

Deixa la iniciativa a l’oposició

D’altra banda, de moment tampoc tenen gaire fortuna les veus que aposten per fer retocs més lights al text del 1978. Els barons del PSOE es van reunir dimarts a la nit a Madrid, convocats pel secretari general, Pedro Sánchez, per intentar coordinar l’estratègia política. El debat català serà present en la precampanya per a les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig. A la trobada no hi va poder assistir, per motius d’agenda, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Els dirigents territorials es tornaran a veure diumenge a Saragossa, encapçalats per l’andalusa Susana Díaz, per debatre i començar a donar forma a la seva proposta per convertir Espanya en un estat federal. L’aliança entre socialistes i populars en aquest tema es va acabar el dia 9.

En l’any de mandat que queda, l’executiu del PP no té cap intenció d’obrir el meló constitucional pel risc que això desviï l’atenció de la recuperació econòmica, la gran bandera electoral dels populars. Més clar i taxatiu que en altres ocasions, el cap de l’executiu va convidar, a qui ho cregui oportú, a plantejar iniciatives en aquest sentit. Però ell no liderarà en cap cas operacions per “treure’s conills del barret” que solucionin la crisi territorial. Es limitarà a “escoltar” l’oposició. El centredreta insisteix que el seu model és l’estat de les autonomies.

En aquesta mateixa línia s’entenen els únics passos -estricament econòmics- que està disposat a fer Madrid envers Catalunya. Rajoy estén la mà, com a qualsevol altra comunitat, per lluitar contra els problemes del dia a dia dels ciutadans. “El pla que tinc és continuar lluitant contra l’atur”, es va limitar a dir. Tot i les crides constants a un diàleg gens concret, Madrid admet que l’entesa entre els dos governs només serà possible si les converses s’ajusten a l’economia. “No dialogaré mai sobre la unitat d’Espanya i la sobirania nacional”, va reiterar, amb voluntat d’esvair dubtes.

Ara totes les mirades estan posades en la querella de la Fiscalia. Rajoy va fer mans i mànigues per donar una imatge de separació de poders, després que, sorprenentment, el PP hagi anat anunciant els moviments del ministeri públic. La compareixença d’ahir també pretenia recuperar les regnes internes i girar full al seu desconcert post 9-N.