Una querella amb risc de prosperar

BarcelonaLes preguntes

1. ¿Té base jurídica la querella?
2. ¿El TSJC admetrà a tràmit la querella?
3. Quina implicació tenen les autoinculpacions?

Joan Queralt: “Se’ls acusa de desobediència a una ordre que és inexistent”

1. El fiscal general de l’Estat es contradiu a ell mateix. En la querella acusa de desobediència a una ordre que no existeix! Per començar caldria que el Tribunal Constitucional fos considerat un tribunal, cosa que nego: no està format per juristes, no està sotmès al Consell General del Poder Judicial i, a més, no forma part de la jurisdicció dels tribunals, en té una de pròpia. I, a més, no hi ha requeriments explícits a cap dels querellats perquè no executin el procés participatiu. Quan es parla de desobeir els tribunals, en dret penal, cal una ordre directa a la persona en qüestió.
2. Podria no fer-ho. Ara bé, el 99,9% de les vegades que el ministeri fiscal presenta una querella s’admet a tràmit. Hi ha una altíssima probabilitat. Si la sala d’admissió accepta la querella s’obriran diligències, s’investigarà, etc. Però tot anirà molt a poc a poc. Ara vénen períodes electorals i normalment els tribunals alenteixen la seva activitat per no creuar-se amb la política.
3. Les autoinculpacions dels particulars són simbòliques. No són viables jurídicament. Només ho serien les de càrrecs governamentals que hagin participat en l’organització del procés participatiu. El cas del Parlament és diferent perquè no ha actuat com a actor executiu en el procés.

Xavier Arbós: “No té base clara, el TC no va declarar res il·legal”

1. No té una base clara. El TC va suspendre el nou 9-N de manera cautelar, sense entrar en el fons de la qüestió, i no va declarar res il·legal. Tampoc va donar cap ordre ni advertiment concret. Per tant, veig difícil encaixar aquí el delicte de desobediència. A més, cal tenir en compte que el dret penal ha de ser sempre l’últim recurs, i no té sentit que en casos dubtosos de responsabilitat penal es presenti querella. A més, és extraordinàriament greu que la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, anunciés la denúncia, prèviament, dient que era “sòlida jurídicament”. Semblava que ja l’hagués vist. Amb aquest tipus de declaracions no es fa cap favor a la Fiscalia i es posa en dubte la seva presumpta actuació independent. La presentació de la querella és un gravíssim error polític perquè fa més difícil, encara, el diàleg.
2. Seria extraordinari que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no admetés a tràmit la querella. Per mi seria una sorpresa majúscula, tot i que no ho descarto. Normalment les querelles que presenta el ministeri públic s’admeten. Altra cosa seria que es demanessin mesures cautelars, cosa que l’acusació pot fer en el moment que consideri al llarg del procediment, per intentar expulsar Artur Mas de la cursa electoral. Aquest supòsit, però, no tindria cap sentit.
3. Les autoinculpacions tenen un vessant simbòlic i una significació política, però no tenen sentit jurídicament. Ho entenc com un acte de solidaritat amb els querellats i un moviment que s’oposa a les imposicions d’un estat. Ara bé, que a través d’aquest acte no s’admeti culpa quan no hi és.

Olga Tubau: “Per desobeir hi ha d’haver una ordre a algú concret, i no hi és”Olga Tubau:

1. La jurisprudència del Tribunal Suprem deixa molt clar que per culpar de desobediència cal que hi hagi un requeriment explícit d’un tribunal, una ordre, a una persona jurídica o algú en concret. I no hi és. En el cas de la querella contra Mas, Ortega i Rigau no es compleix aquest supòsit, ja que no és suficient que hi hagi una suspensió per part del Tribunal Constitucional sense requeriments expressos ni al president de la Generalitat ni a cap responsable d’organitzar la votació. A més, s’hauria de poder demostrar la voluntat contundent de desobeir una ordre.
2. És impossible fer un pronòstic. Però per inadmetre a tràmit la querella la sala d’admissions del TSJC hauria de poder arribar a la conclusió, sense necessitat de prova, que no hi ha fets delictius. Les mesures cautelars que es puguin prendre no tenen viabilitat. No hi ha mèrits suficients per aplicar la inhabilitació de funcions públiques. No hi ha res a la querella que posi de manifest que Mas, Ortega i Rigau no poden dur a terme les seves funcions habituals.
3. Es tracta d’un gest simbòlic, una manifestació pública de suport als querellats. No té cap mena d’incidència, no hi haurà més querelles o imputacions pel fet que persones concretes se solidaritzin amb Mas, Ortega i Rigau.

Sergi Blàzquez:

1. No crec que hi hagi base jurídica, la querella està instada políticament. S’ha vist, a més, com els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’hi han oposat, la qual cosa mostra que els delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics, que esmenta la denúncia del fiscal general, no tenen cap mena de fonament jurídic.
2. L’admetrà, hi ha molta pressió per part del govern espanyol i, sobretot, del ministeri de Justícia, tot i que en una situació normal, en què no fóssim en l’actual escenari polític, aquesta querella no procediria. Així, segurament, després que el fiscal general de l’Estat hagi presentat la querella, la sala d’admissions del TSJC analitzarà si hi ha delictes i obrirà diligències. I si és procedent, declararan els imputats.
3. És un acte simbòlic i una mostra de suport a Mas, Ortega i Rigau. Ara bé, la autoinculpació com a particular no té viabilitat jurídica perquè per estar implicat en la querella has d’haver sigut actor. En el cas del Parlament, que també s’ha autoinculpat, tampoc tindrà implicacions. Tot i que la cambra emparava l’executiu a través del mandat democràtic i que ha instat el Govern, en diverses resolucions, a tirar endavant el procés, no ha sigut part de la seva execució. Només tindrien viabilitat les autoinculpacions dels que han sigut partícips de l’organització de la votació. Seria el cas del conseller d’Interior o de qualsevol responsable que acrediti la participació a través del seu departament. Llavors s’ampliaria la querella.