Prohibir en nom de la democràcia

MadridEl nou 9-N, un procés de caràcter participatiu, “no té cabuda” en l’ordenament jurídic ni en l’estat de dret de l’Espanya del segle XXI. És la convicció del govern espanyol, malgrat que fa només quinze dies l’executiu de Mariano Rajoy estava satisfet amb la nova fórmula proposada per la Generalitat, un cop acatada la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment el decret de convocatòria del 27 de setembre i la llei de consultes que l’emparava. El PP coincidia, amb més o menys intensitat, amb la idea que ahir va exposar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta: que la consulta alternativa funcionaria com a “vàlvula [d’escapament] d’una olla a pressió”. Els últims dies, però, el discurs de la Moncloa ha anat virant cap a la confrontació i ahir a les dues del migdia va registrar el recurs d’impugnació al Tribunal Constitucional. Pel president del govern espanyol, la votació de diumenge de la setmana que ve, tal com està plantejada, xoca amb la democràcia i vulnera els drets -la llibertat- individuals dels catalans, de manera especial dels funcionaris que hi poden tenir un paper destacat, com els directors d’escoles i instituts.

Amb l’informe del Consell d’Estat a la mà, que acredita motius suficients per tornar a recórrer a l’alt tribunal, els serveis jurídics de l’administració central es van moure amb rapidesa, i van desplegar un guió que, com a mínim per la part espanyola, és previsible. És el mateix de fa un mes. Els magistrats del TC tenen convocat un ple ordinari la setmana que ve, a partir de dimarts. Fonts de la institució van assegurar ahir que el calendari es mantindria i que no hi hauria una sessió extraordinària dilluns. No obstant, ahir ningú descartava al 100% que els esdeveniments es puguin accelerar. Sigui quan sigui, l’admissió a tràmit implicarà la paralització automàtica del procés, en virtut de l’article 161.2 de la Constitució. De fet, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va confirmar que s’havia optat per una impugnació autònoma i no pas per lligar-la a la suspensió de l’anterior 9-N. Tot i que l’Estat creu que totes dues tenen el mateix objectiu, la diferència entre escollir una via o l’altra és de caràcter tàctic: optant per la primera, els magistrats no hauran d’emetre un raonament jurídic sinó que aplicaran un mer automatisme.

Pensant en directors d’institut

La decisió presa ahir a Madrid té dos grans fonaments. El primer és que considera que la votació és un referèndum encobert i que, per tant, la Generalitat no té competències per portar-lo a terme. El segon fa referència a la pregunta. L’executiu subratlla que és la mateixa que en l’anterior i que, per tant, “atempta” contra la sobirania, que, a parer seu, pertany al conjunt del poble espanyol de manera indivisible. De fet, es tracta de la mateixa argumentació que va utilitzar Rajoy per frenar el primer intent del bloc sobiranista per consultar el futur polític del país als ciutadans de Catalunya.

En l’explicació davant de l’opinió pública, però, Sáenz de Santamaría va esforçar-se a intentar justificar que posin bastons a les rodes per impedir un procés de participació ciutadana. De fet, es va aferrar a les característiques d’aquest tipus de votacions per deslegitimar-lo. Fent seus els arguments del Consell d’Estat, va reiterar que el nou 9-N no té prou garanties democràtiques perquè no hi ha un cens previ ni administració electoral; que està “pilotat” pels partidaris del sí-sí i que l’organitzen voluntaris “captats, seleccionats i instruïts pels promotors”. No va aclarir, però, si Madrid permetria -en algun moment- poder votar amb les garanties que, paradoxalment, les institucions catalanes voldrien i les de l’Estat, de manera reiterada, impedeixen.

L’altre gran argument, al costat de “protegir” la democràcia dels qui en volen “pervertir” els fonaments, és vetllar pels drets individuals dels ciutadans i, sobretot, dels funcionaris que poden estar implicats en la jornada de votació. Citant de manera explícita els directors d’escoles i instituts (espais habituals per situar-hi les urnes), la portaveu del govern va subratllar diverses vegades que són els funcionaris els que assumeixen la responsabilitat directa i en primera persona. Va acusar el president de la Generalitat, Artur Mas, de deixar-los a la “intempèrie legal” mentre ell no “assumeix” cap risc. A preguntes de la premsa conservadora, va esquivar dir si actuarien contra Mas. Li va exigir, això sí, que acati les resolucions judicials per respecte als ciutadans que representa. No es va estar de recordar-li -i va sonar a advertència- que era el segon cop que Rajoy anava al TC per frenar l’exercici del dret a decidir.

Actuacions amb efecte jurídic

Ara l’objectiu de Madrid és aturar totes les actuacions futures i deixar sense aplicació les que ja s’han pres. La suspensió del TC té efectes retroactius, des d’ahir, quan es va presentar el recurs. El consell de ministres entén que, tot i que no hi hagi una convocatòria formal, les actuacions que ha pres la Generalitat tenen “efectes jurídics i transcendència externa”. Cita elements com la pàgina web, les comunicacions del govern, l’ordre per incloure publicitat als mitjans o les intervencions dels màxims responsables polítics.

Al costat d’aquesta decisió -de caràcter estrictament polític-, la vicepresidenta va mirar de rebaixar la tensió. Davant la pregunta d’un periodista, va descartar la possibilitat de tancar l’aixeta del finançament autonòmic a Catalunya a tall de càstig per les accions que està prenent la majoria parlamentària. És la Generalitat, diu, qui “perjudica” els catalans. Per contra, va assegurar que és l’executiu central qui garanteix els serveis. De fet, el raonament del PP és que el veto al 9-N no és res més que una manera de protegir els catalans dels seus governants.