El procés al Principat fa revifar la identitat a la Catalunya Nord

GironaEls efectes de l'última Diada també van arribar a la Catalunya del Nord. I encara no s'han esvaït. Un any després, l'interès pel procés català no només no ha decaigut sinó que s'ha incrementat. Els nord-catalans segueixen cada cop amb més atenció tot el que passa al sud. "La Diada del 2012 va motivar una presa de consciència molt forta aquí. Va despertar molta gent i moltes coses que s'havien deixat de banda durant anys", assegura Mireia Verdaguer, traductora de català i filla de Pere Verdaguer, escriptor i un dels fundadors de la Universitat Catalana d'Estiu.

Mireia Verdaguer treballa a l'Ajuntament de Perpinyà. "Crec que l'Onze de Setembre al nord serà una sorpresa, conec uns quants funcionaris que han demanat festa per poder anar a la Via", explicava dissabte. Creu que del nord hi ha aspectes que cal tenir presents: "Els alumnes de les escoles Arrels i Bressola de fa vint anys [escoles catalanes de la Catalunya del Nord] avui són adults i se senten catalans".

Catalanitat sense parlar català

Dissabte passat a Ceret hi havia el mercat anual en què les associacions del poble surten al carrer a buscar nous socis. Una és el club de karate Zanshin. Allà hi havia Pascal Sannier, veí de Morellàs, un poble que limita amb la Vajol. La seva dona és de Bordils (Gironès), però Sannier gairebé no parla català, tot i que l'entén. L'any passat va anar tot sol a la Diada a Barcelona: "És la capital de Catalunya, jo sóc català i també és casa meva". Sannier creu que un hipotètic estat català beneficiaria molt els pobles de la Catalunya del Nord i fins i tot li agradaria veure un estat que aplegués el nord i el sud. A l'alcaldessa de la Vajol, Dolors Manzanera, no li sorprèn que hi hagi testimonis com aquest ni l'interès que desperta el procés: "La setmana passada vaig sopar amb l'alcalde de Morellàs i em va dir: «Us moveu tant que ens hi haurem d'afegir»". Manzanera creu que la magnitud de la mobilització fa que els veïns del nord se sentin interpel·lats: "Són conscients de la importància del moment i se senten molt pròxims a nosaltres; no dubten que el procés va de debò".

Els territoris de la Catalunya del Nord agrupen uns 420.000 habitants, dels quals un 40% entenen el català i un 25% el parlen bé o molt bé. Malgrat les estadístiques, a la capital del Vallespir gairebé només se sent parlar francès i amb prou feines es veuen algunes estelades als balcons. Amb tot, mesurar el sentiment de catalanitat dels nord-catalans pel català que se sent parlar al carrer pot portar a conclusions equivocades, "El sentiment de catalanitat dels autòctons i de molts que hem vingut de fora és indiscutible: ens sentim catalans però ho expressem en francès", explica Corinne Gazarian, una parisenca que fa 10 anys que viu a Ceret i que està tan entusiasmada amb la Via que hi participarà i la promociona des de la seva parada.

"El sentiment de catalanitat hi és, però majoritàriament no és polític sinó folklòric i festiu", explica Nico Berthet, tècnic de turisme de Perpinyà i coneixedor del sud, ja que la seva dona és natural del Principat i ell fa la tesi a la Universitat de Girona. Josep Carreras, vinyater perpinyanès i fill de catalans del sud, assenyala que la catalanitat al nord és tan peculiar que els toros, molt arrelats entre els nord-catalans, en són un vehicle de foment: "A la plaça de Ceret tot està escrit en català, la música és de cobla i els mossos de la plaça van amb vestimentes tradicionals catalanes".

El rugbi com a factor nacional

"També el rugbi, la USAP i els Dragons [dos equips de Perpinyà] són un foment de la catalanitat", diu Verdaguer. Tots coincideixen que un estat català beneficiaria els nord-catalans. "Catalunya té un potencial enorme i les relacions comercials s'enfortirien", diu Carreras. Uns quilòmetres més al nord, al càmping Verterive de Sant Llorenç de Cerdans, la família Costa celebra els 80 anys d'en Jaume, que en fa 70 que va arribar a Cotlliure des del Port de la Selva perquè el seu pare era policia republicà. En un català rossellonès excel·lent, el seu fill Christian admet: "El que està passant al sud ens fa reflexionar molt. També ens sentim catalans, i com més malament ens tracta l'estat francès, més a prop de Catalunya ens sentim".

El riu Major és la frontera natural entre els dos estats. A pocs quilòmetres al sud, a Tapis, un nucli que pertany a Maçanet de Cabrenys, hi ha el restaurant Can Mach. Cati Batlle n'és la mestressa. "La clientela és meitat d'un costat i meitat de l'altre", diu. "Hi ha clients francesos habituals que pregunten pel que passa al sud", afegeix. "Però estan dividits. Molts no estan d'acord amb el procés. Ara bé, també n'hi ha que veus que sí i que es mobilitzen molt", conclou Batlle.