Parapet jurídic per posar més difícil el cop de destral del TC
BarcelonaFa dies que el govern de Mariano Rajoy adverteix que té a punt tota l’artilleria jurídica per abatre una consulta que considera incompatible amb la legalitat espanyola. A les files sobiranistes, la confiança en el Tribunal Constitucional (TC) com a àrbitre del plet és mínima i es dóna per fet que el marc legal del 9-N quedarà suspès. Malgrat tot, els sis folis que ocupa el decret de convocatòria del 9-N signat ahir per Mas -un preàmbul, vuit articles i una disposició final, a més dels annexos- contenen un seguit d’arguments pensats per neutralitzar les tesis de qui nega la constitucionalitat de la consulta. Si Madrid tomba el parapet jurídic del decret, segons el Govern, es posarà més en evidència davant la comunitat internacional que el veto a la consulta no respon a cap impediment legal sinó a motius estrictament polítics.
Paraigua legal català
El decret del 9-N s’empara en l’Estatut i la llei de consultes
El 8 d’abril, el Congrés dels Diputats contestava amb un sorollós cop de porta a la petició catalana de la competència per organitzar un referèndum. El front sobiranista va veure’s abocat a construir una estructura normativa catalana per donar cobertura al 9-N. Justament a aquest paraigua legal català apel·la el decret de Mas per sostenir el seu “ple respecte al principi de legalitat”. D’entrada, recorda que l’article 122 de l’Estatut reconeix la “competència exclusiva” de la Generalitat en matèria de consultes populars. El Parlament va aprovar la llei de consultes, que crea un instrument consultiu que, a diferència dels referèndums, no requereix l’autorització de l’Estat. El decret també reivindica la legitimitat democràtica d’una consulta que és fruit del “mandat parlamentari i democràtic sorgit de les
últimes eleccions catalanes”.
Reformes després del 9-N
Preguntar als catalans abans de demanar canvis a la Constitució
L’argument que diu que el 9-N s’aixopluga en un marc legal català pot ser rebatut pels que des de Madrid puntualitzen que Mas no té competències per preguntar sobre la independència de Catalunya. Rajoy ha citat més d’un cop l’article 1.2 de la Constitució -segons el qual “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”- per fer patent que els catalans no tenen dret a decidir sols el futur d’una part del territori de l’Estat. Però el decret conté un altre raonament més difícil de contrarestar: “Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, hi ha aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al país, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat, tal com l’hi reconeixen els articles 87 i 166 de la Constitució i l’article 61 de l’Estatut”.
És el paràgraf clau del decret. Els tres articles invocats fan referència a la capacitat dels Parlaments autonòmics de sol·licitar al govern espanyol que adopti determinats projectes de llei per remetre una proposició de llei al Congrés o, fins i tot, per formular una proposta de reforma de la Constitució. Deixa, per tant, la porta oberta a transformar els resultats que aboquin les urnes en una proposta de reforma de l’ordenament jurídic per adequar-lo a la voluntat expressada democràticament pels catalans. En això, innegablement, les institucions catalanes sí que hi tenen competències.
Acció consultiva
No es vol imposar el resultat, sinó preguntar abans de negociar
L’article 2 del decret estableix que “l’objecte de la consulta és conèixer l’opinió” dels catalans perquè “la Generalitat pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon”. És a dir, el Govern vol saber si l’anhel independentista és majoritari abans d’obrir negociacions amb l’Estat. No es pretén imposar els resultats del 9-N, sinó escoltar l’opinió ciutadana. La votació té, per tant, un caràcter consultiu.
