Oriol Junqueras: “Els mercats obligaran Madrid a negociar”

Mireu aquí l'entrevista completa

A un dia i mig mal comptat per al 9-N, com veu el país?

Veig molta gent que està molt animada, molt entusiasmada, que té moltes ganes de votar, i jo estic convençut que anirà molt bé.

Quina transcendència històrica creu que tindrà?

Aquest 9-N no generarà un mandat democràtic, tot i així és una oportunitat per manifestar-se i per mostrar aquesta voluntat de votar. I també és evident que caldran unes eleccions parlamentàries per culminar la construcció d’un mandat democràtic que és imprescindible per fer la independència, que no només és un dret, sinó que és necessària i urgent.

¿De la quantitat de persones que vagin a votar aquest diumenge en depèn alguna cosa?

Diumenge anirà a votar molta gent, però no n’hem de treure una conclusió definitiva en un context en què el govern de l’Estat hi posa totes les dificultats que pot, en un context en què no s’ha pogut fer una campanya normal, en què els punts de votació són molt menys que els habituals. Tenim ciutats com Granollers, on normalment hi ha 30 punts de votació, que aquesta vegada només n’hi ha 3, o Vilafranca del Penedès, on normalment n’hi ha 35, que aquesta vegada només n’hi ha 4.

¿El govern de Rajoy també hi ha ajudat, a mobilitzar-se, no?

L’actitud del govern espanyol sempre és un element d’estímul a l’hora de fer entendre a la gent que és una qüestió de dignitat. Durant molt de temps hem sigut molts els que hem pensat que calia votar per poder ser independents. Jo crec que cada vegada hi ha més gent que arriba a la conclusió que cal ser independents per poder votar amb normalitat, perquè és evident que, en el marc de l’estat espanyol, votar amb normalitat és pràcticament impossible.

Per què creu que el govern espanyol, que es donava per satisfet amb el pas enrere en relació amb la primera consulta, després a corre-cuita ho ha tornat a portar al TC?

Perquè probablement els governs espanyols, tant els governs del PSOE com els governs del PP, mai es donen per satisfets a l’hora d’impedir als ciutadans de Catalunya que puguin expressar la seva voluntat. A mi no em sorprèn ni que el Consell d’Estat, ni el TC, ni el Tribunal Suprem, ni el PP, ni el PSOE facin el que fan. I ens hem de descolonitzar mentalment, hem de deixar d’estar sempre pendents del que fan des de l’estat espanyol i, en gran mesura, ser capaços de raonar en funció del que nosaltres volem.

Doncs el president Mas ha anunciat que el dia 10 enviarà una carta a Mariano Rajoy...

No tinc res en contra que la gent enviï cartes, però, si és per demanar permís per fer un referèndum, això no té cap sentit, és irracional, perquè tots sabem que l’estat espanyol mai ens ho posarà fàcil perquè arribem a la independència.

Per tant, vostè el dia 10 què farà?

Treballar per la independència d’aquest país, assegurar que tenim les estructures d’estat que són imprescindibles; per exemple, una que és fonamental: la Hisenda pròpia. Hi ha un compromís en l’acord de legislatura que havia d’estar en ple funcionament...

I si no és així?

Miri, es tracta de parlar de manera que el món entengui que el nostre compromís és ferm. Per això és tan important parlar del deute públic espanyol, per això és tan important parlar d’un possible default de l’estat espanyol, per això és tan important que el món ens percebi decidits perquè només hi haurà una negociació factible quan sigui una negociació entre iguals.

Vostè va parlar amb l’agència Bloomberg d’això del default del Regne d’Espanya.

Amb Bloomberg tenim entrevistes molt sovint. Jo crec que aquí cal tenir algunes idees clares sobre això. El Regne d’Espanya té un deute d’un bilió d’euros, per això és urgent deixar de formar-ne part. Un dia l’estat espanyol ens vindrà a cobrar aquest deute, això vol dir uns 210.000 milions d'euros. Si ho dividim per tots els ciutadans de Catalunya, surt a uns trenta mil euros per càpita. Insisteixo, a més a més de tots els impostos que ja paguem. Per tant, és evident que continuar sent ciutadans de l’estat espanyol és irracional. I, com més temps passa, més deute s’acumula.

I què volen saber Bloomberg o el Wall Street Journal?

Els dic que nosaltres intentarem assumir la part de les responsabilitats que ens correspongui, però és evident que, si l’estat espanyol es negués a negociar, no podem assumir cap part d’aquesta responsabilitat. Això és molt important, perquè l’estat espanyol només s’asseurà a negociar de veritat quan l’hi obliguin, perquè mai ho farà per pròpia voluntat. I els únics que el poden obligar a asseure’s a negociar són els mercats financers, que són els que li van fer canviar la Constitució espanyola en 24 hores amb un acord entre el PP i el PSOE. Per tant, nosaltres hem de posar la palanca en els punts que són decisius perquè l’estat espanyol no li quedi altre remei que asseure’s a negociar el repartiment d’actius i de passius.

¿Està dient que el motor de la independència de Catalunya serien els mercats?

El motor de la independència de Catalunya és la voluntat de la gent, i aquesta voluntat de la gent ha de trobar alguna cosa en la qual agafar-se per obligar l’estat espanyol a negociar. I aquest és un argument poderós. Som conscients que, com deia un dels pares de la independència dels Estats Units, Thomas Jefferson, el temps no es pot perdre, perquè el temps és l’essència de la qual està feta la vida.

Però els mercats no serien gaire feliços amb la situació en què quedaria Espanya...

És que Espanya només canviarà de veritat el dia que es vegi obligada a fer-ho, mentrestant continuarà llençant 100.000 milions d’euros en trens d’alta velocitat sense passatgers, regalant 40.000 milions d’euros a les empreses elèctriques en forma de dèficit tarifari... i això té unes conseqüències nefastes per a la nostra economia. Catalunya paga més impostos que els diners que es gasten a Catalunya.

Què hi ha d’haver en el programa electoral dels que vulguin anar amb vostès en les pròximes eleccions?

Nosaltres, que sempre hem estat a favor de la unitat, segur que ens posarem d’acord amb molta gent per la independència: quins continguts reals i concrets té la independència, com s’ha d’exercir, amb quin calendari, amb quina agenda, amb quins arguments l’explicarem al món...

Imaginem una victòria de les forces del sí. ¿En el primer ple proclamen la independència i obren un període de 18 mesos com a Escòcia per negociar amb Madrid i Brussel·les la continuïtat a Europa?

No! Valga’m Déu! Pensi que en el cas escocès estàvem parlant d’una negociació amb un estat que volia negociar. Aquí estem davant d’un estat que no vol negociar i, per tant, ha de ser molt més ràpid.

Aquest cronograma és negociable?

És que si no és així algú ens haurà d’explicar l’alternativa. Si algú ens vol fer creure que negociarà la independència de Catalunya amb l’estat espanyol, potser més val que sàpiga que no aconseguirà fer-nos-ho creure. Si algú ens vol fer creure que s’hi arriba a través d’una proposta de reforma de la Constitució espanyola...

Amb un president de Podem, senyor Junqueras, ¿Espanya també faria una oferta que seria mentida?

Estic convençut que mai farà una oferta i quan la faci serà mentida independentment del partit que hi hagi a l’estat espanyol.

¿No canviaria res a Espanya amb un president de Podem?

Poden ser una esperança respecte a la corrupció o la justícia social, però en relació a la independència de Catalunya no. Més aviat quan parlen tots diuen que no volen la independència de Catalunya.

¿I com seria la convivència amb Espanya amb la independència?

Mai serà tan bona com quan siguem un estat independent. Llavors ja veurà com les negociacions aniran la mar de bé. Només és digna una relació quan és una relació entre iguals, com passa en un matrimoni... És implantejable la dignitat d’una relació quan no és entre iguals.