Obren les escoles del futur: amb iPads i pati virtual

Almere (Holanda)A primer cop d'ull, entrar a l'escola Digitalis , a la ciutat costanera d'Almere, a Holanda, és com entrar a qualsevol altre centre d'infantil i primària. Són dos quarts d'una i els nens corren i criden pels passadissos buscant la seva aula per començar la primera classe després de la pausa per dinar. Alguns pares acompanyen els fills fins a la porta de l'aula, on la mestra, la Monika, els dóna la benvinguda.

Tot i l'aparent normalitat, Digitalisno és una escola com les altres. Aquí tots els nens i nenes, també els més petits, tenen un iPad amb una contundent funda de colors cridanera per evitar que es trenqui. No hi ha llibres de text. No és obligatori passar vuit hores a l'escola. Ni assistir-hi cada dia. Tampoc és obligatori fer les vacances escolars.

"Obrim tot l'any i els alumnes poden venir aquí quan vulguin", assegura Maurice de Hond, l'impulsor de la fundació Educació per a una Nova Era (04NT), un moviment convertit en fundació que promou a Holanda escoles que basen l'educació en l'ús de les noves tecnologies. Les aules estan equipades amb grans pantalles de televisió interactives i els mestres també tenen el seu iPad.

De Hond explica que el model d'escola és un homenatge al creador d'Apple, Steve Jobs, i es basa a preparar els alumnes per al món del futur, on les noves tecnologies tindran un pes encara més gran que ara. "Crec que les escoles tradicionals són un museu del passat. No preparen els nens per al futur sinó que els preparen per a un món que ja no existeix", assegura en una conversa amb l'ARA.

Amb la tutela de la fundació Educació per a una Nova Era, aquest curs s'han posat en marxa per primera vegada set escoles en diferents punts de la geografia holandesa que segueixen el nou mètode educatiu. Al gener n'entraran en funcionament tres més. En total, uns 1.000 alumnes entre els 4 i els 12 anys s'han inscrit en alguna de les escoles. Totes són públiques.

Alternant les aules

L'iPad és l'autèntic protagonista d'aquests centres educatius, però el model pedagògic no es limita a l'ús del dispositiu, sinó que és més complex. Segons Maurice de Hond, el model pedagògic està inspirat en el mètode Montessori, que permet un aprenentatge adaptat al ritme de cada criatura. "Volem desenvolupar els talents individuals dels alumnes. Moltes escoles diuen que desenvolupen els talents individuals, però en realitat no ho fan; nosaltres sí", afirma l'impulsor del projecte.

Per fer-ho, cada alumne estableix amb el mestre el seu propi calendari i horari lectiu. S'han de complir els objectius educatius de totes les escoles holandeses, els que fixa el govern del país, però l'alumne té més llibertat i flexibilitat per triar quan i què vol estudiar. A la pràctica, això es tradueix en la possibilitat de l'alumne de triar a quin taller vol participar cada dia dels que es fan simultàniament: llengua, lectura, matemàtiques, creativitat o ciències, entre d'altres. Durant el dia, els alumnes salten d'un taller a un altre, segons el que els vingui de gust. "Aquí els nens de primària no estan tot el dia amb el mateix mestre, com passa a les escoles tradicionals; van d'una aula a una altra i es troben amb diferents mestres", explica la Vanessa, una de les docents de Digitalis.

Els alumnes també poden decidir estudiar matèries que els interessin particularment, encara que no siguin obligatòries, com ara música o idiomes. L'iPad no inclou el material dels llibres de text. Els alumnes aprenen amb aplicacions del dispositiu d'Apple. Mentre a una aula uns nens aprenen geografia amb una aplicació on hi ha un helicòpter que sobrevola el mapa mundial, una nena de 5 anys aprèn cal·ligrafia amb el seu iPad i una llibreta on va practicant. Els més petits es dediquen bona part del dia a jugar amb l'iPad.

A les escoles del futur, els mestres reben el nom d' entrenadors i abandonen el seu rol tradicional de transmissors de coneixement. No hi ha classes magistrals per explicar història o matemàtiques sinó que el seu paper és el d'acompanyar l'alumne en el seu aprenentatge. Fan d'assessors de l'alumne i busquen aplicacions per estudiar a l'iPad la matèria. "El mestre és més un organitzador de matèries que no pas una persona que et transmet el coneixement. El nen pot aprendre coses que fins i tot el mestre no sap", afirma De Hond. Una altra de les particularitats d'aquestes escoles és que no tots els alumnes que participen als tallers tenen la mateixa edat. Els grups es divideixen en dues franges: entre els 4 i els 8 anys, i entre els 9 i els 12. Com que els mestres no fan classe com en les escoles tradicionals, els alumnes de diferents edats aprenen per si sols amb l'iPad a fer, per exemple, operacions matemàtiques. El mestre resol els dubtes de manera individual. Això permet que cada alumne aprengui al seu propi ritme.

Per passejar per l'escola virtual i continuar estudiant quan són a casa, els alumnes disposen d'una aplicació desenvolupada per 04NT per xatejar entre ells o compartir treballs al pati virtual. Cada alumne té un avatar, un dibuix digital que representa una persona en el món virtual. La fundació també ha creat altres aplicacions que serveixen per fer un seguiment de les tasques que fa l'alumne amb l'iPad o per consultar les avaluacions.

En aquestes escoles tampoc hi ha exàmens tradicionals. Només avaluacions cada sis setmanes que fan conjuntament els entrenadors , pares i alumne. Es tracta, asseguren els responsables del projecte, d'oferir una atenció i una educació personalitzada. I sembla que funciona. Els alumnes estan molt motivats. "Crec que per als nens aquest sistema és millor perquè cadascú treballa al seu nivell i va al seu ritme. Abans la lliçó era igual per a tothom. Ara cada nen va al seu ritme", assegura la subdirectora de Digitalis, Yvonne Kieft.

L'escola, que es va inaugurar fa tres anys, ha optat per aplicar el nou mètode educatiu només amb la meitat dels alumnes. L'altra meitat segueix l'ensenyament tradicional. Kieft explica que els pares han pogut triar el model. La incògnita, admet De Hond, és saber si aquest mètode educatiu, amb una certa dosi d'anarquia, acabarà funcionant. Amb només quatre setmanes de funcionament, el projecte ja ha rebut crítiques a Holanda per part d'experts en educació. "D'aquest tipus d'ideologies educatives la història n'està plena, però sempre han fracassat", afirmava taxatiu en un article al diari holandès Volkskrant el psicòleg Jan Derksen. L'articulista diu que és una "fal·làcia" lligar les noves tecnologies a un millor desenvolupament de l'alumne.

Catalunya també té iPads a l'aula

A les escoles catalanes l'ús d'iPads és anecdòtic, però hi ha centres -concertats, sobretot- que han substituït els llibres de text per les tauletes d'Apple. A la llarga és més econòmic, però, sobretot, l'iPad té molts altres usos educatius. Les escoles Garbí Pere Vergés, a Esplugues de Llobregat i a Badalona, són pioneres en l'ús d'iPads a les aules. Cada alumne d'educació primària i secundària disposa d'una tauleta. "Si tenim en compte que aquests nens viuen i viuran en un món tecnològic, aquest és el mitjà en què ens hem de moure", assegura Lluís Nàter, cap del departament de didàctica i TIC de l'escola d'Esplugues. Nàter explica que els alumnes estan més motivats. "És molt més empàtic quan utilitzem un material tecnològic que no pas quan omplim una pissarra de guix, això ho hem pogut comprovar", afirma.