Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon

BarcelonaEl 6 d'abril del 1914 es reunia per primera vegada l'Assemblea de la Mancomunitat i elegia com a president Enric Prat de la Riba. El seu discurs era realista: "L'Estat, autoritzant les províncies a mancomunar-se, no s'ha desensenyoriat de res, no ha traspassat a la Mancomunitat cap de les funcions que congestionen l'administració central. La Mancomunitat, que com a personalitat és tot, com a poder no és res". No tenia ni competències ni finançament, però ambicionava molt: "Donar a la nostra llengua la plenitud d'imperi sobre la vida nostra", va dir Prat de la Riba. I va afegir: "Que la nostra vida econòmica no sigui subordinada a grans forces estrangeres, sinó que constitueixi un sistema i un organisme complet". Finalment, volia aconseguir abastar tot el territori: "Que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera".

Molts dels projectes van quedar guardats en una carpeta. D'altres, però, han sobreviscut a dues dictadures i avui són el buc insígnia de la cultura, com la xarxa de biblioteques. No va ser mai fàcil. La Mancomunitat va haver de batallar sempre per poder construir la Catalunya que ambicionava.

BIBLIOTEQUES

Un projecte innovador que volia portar el préstec de llibres a tot el país

El primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, va donar un suport decidit a la creació d'una gran biblioteca similar a les que ja hi havia a les capitals europees: "De tots els instruments d'investigació científica, aquest és el més elemental, el més necessari, l'únic comú a tota mena de disciplines intel·lectuals", va dir. El 1914 es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya. En poc temps, el nombre d'usuaris va créixer de forma espectacular: va passar de 4.634 lectors el 1914 a 43.797 el 1922. Poc després es crearia la xarxa de biblioteques públiques amb l'ambició que totes les poblacions poguessin accedir al préstec de llibres. Va ser un projecte innovador: el préstec, el lliure accés al fons o l'existència d'unes sales per a públic infantil no van ser adoptades a la resta de l'Estat fins al 1923. El 1915 es va crear l'Escola Superior de Bibliotecàries. Entre els professors hi havia la plana major de la intel·lectualitat de l'època.

Actualment 3.368.000 de catalans disposen de carnet de la xarxa de biblioteques públiques, és a dir, un 44% de la població. A Catalunya hi ha 362 biblioteques, amb un fons de 13.453.111 llibres. L'Escola de Bibliotecàries avui és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

IEC

Catalunya s'integra en la comunitat científica internacional

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ser anterior a la Mancomunitat: el va crear el 1907 l'aleshores president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. El 1911 es va crear la Secció Filològica i la Secció de Ciències. Un any més tard es va crear la Secció més activa: la Històrico-Arqueològica, que el 1912 va intervenir en el X Congrés Internacional d'Història de l'Art, a Roma. Va ser un pas endavant: Catalunya no era un estat però entrava a formar part de la comunitat científica internacional. El 1923 l'IEC va ser admès a la Unió Acadèmica Internacional. El delegat de l'Institut, insòlitament, amb el marquès de Villalobar, que era ambaixador a Bèlgica, representava l'estat espanyol. La feina feta per la Secció Històrico-Arqueològica -es van fer les excavacions que van descobrir el jaciment d'Empúries i es va iniciar la recuperació de les pintures romàniques- va ser espectacular. Un altre pas fonamental: la publicació, el 1913, de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Per primera vegada, el català tenia una normativa ortogràfica.

L'IEC ha sobreviscut a dues dictadures. Actualment té 28 societats filials. Promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana. Continua sent membre de la Unió Acadèmica Internacional.

ENSENYAMENT

El triomf de la renovació pedagògica sota el nom d'"escola nova"

La Mancomunitat va intentar cobrir tot el cicle educatiu: des de les primeres lletres fins als estudis superiors. No es va dubtar alhora d'assajar mètodes molt nous, com l'ensenyament ambulant i per correspondència. Es va adoptar el mètode Montessori i es va intentar convertir l'ensenyament tècnic en una veritable universitat popular. L'altre gran projecte va ser la formació de mestres: des del 1914 es va organitzar l'Escola d'Estiu. El Consell de Pedagogia va impulsar una política de publicacions periòdiques. Un dels projectes que més èxit va tenir va ser l'Escola Industrial. La Mancomunitat estava convençuda que la indústria barcelonina necessitava una mà d'obra qualificada. Va formar directors d'indústria i tècnics de grau mitjà. Una de les institucions més emblemàtiques que va acollir va ser l'Escola de Treball. Les classes, fetes en català, eren nocturnes, perquè es requeria que els alumnes treballessin en alguna indústria.

Avui encara formen part del teixit educatiu de Catalunya moltes de les institucions que la Mancomunitat va crear perquè tothom pogués accedir a una formació i a una educació. És el cas de l'Escola de Treball, l'Escola Superior d'Agricultura, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya o l'Escola Industrial.

XARXA TELEFÒNICA

La Mancomunitat construeix la línia, Madrid l'explota

El 1914, dels 1.087 municipis de Catalunya només 38 tenien telèfon. La Mancomunitat va voler fer arribar la comunicació telefònica on les empreses no tenien interès que hi arribés, perquè eren zones rurals allunyades sense perspectives de captar gaires abonats. A mitjans del 1923 ja hi havia 410 municipis amb telèfon. A Barcelona hi havia 10.000 abonats. El setembre d'aquell any l'Estat va prendre possessió de la comunicació telefònica de Barcelona, una xarxa que havia construït la Mancomunitat i que s'havia revaloritzat en un 50% com a mínim. L'Estat va haver d'invertir-hi un milió d'euros de pessetes el primer any, però el 1923 ja li va donar dos milions de beneficis, i l'any següent tres. Sense els usuaris de Barcelona mantenir la xarxa a la resta del país era complicat per a la Mancomunitat. Es quedava amb zones generadores de dèficit, però no amb les ciutats que donaven beneficis. El 25 d'agost del 1924 es concedia el monopoli dels telèfons a la nova companyia Telefónica Nacional de España, filial de l'americana International Telephone and Telegraph.

El que va construir la Mancomunitat continua sent patrimoni de Telefónica. Ara es diu Telefónica SA i és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions. Té presència en 25 països sota les marques Telefónica, Movistar, O2 i Terra.

LA MATERNITAT

Un lloc perquè les obreres poguessin donar a llum amb millors condicions

Un dels experiments més radicals que va fer la Mancomunitat, en matèria sanitària, va ser a la Casa de la Maternitat de Barcelona. El 1917, el director del centre, Ricard Zariquiey, plantejava quin era el seu projecte: "La Maternitat ha estat fins avui secreta, deshonrosa, albergant tan sols dones solteres, que hi anaven a amagar llur falta. La Maternitat vol modificar això i servir també a les obreres i en general a totes aquelles que no tenen mitjans, poden parir amb poc cost i en millors condicions que a casa seva". El que ja es feia en bona part d'Europa es va començar a fer Catalunya. Es va crear una escola de llevadores, una escola de tocòlegs i ginecòlegs, i es va formar les puericultores. Si el 1918 morien un 56,7% dels nadons que eren abandonats a la Maternitat, el 1922 la xifra es va reduir al 24,3%.

Actualment, als edificis de la Casa de la Maternitat hi ha l'IES les Corts, l'emissora COMRàdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.