"Calia una actuació més clara i més contundent": l'opinió dels experts sobre el cas Raval
La catedràtica de dret penal de la UAB Mercedes García Arán i l'advocat penalista Jaume Asens, membre de la comissió de defensa de les persones del Col·legi d'Advocats, analitzen la reacció d'Interior
BarcelonaLes preguntes
1. Ha fallat Interior en la gestió del cas?
2. Quines mesures s'haurien d'haver pres des del primer moment?
3. Ha de dimitir el director general dels Mossos d'Esquadra?
Les respostes
Mercedes García Arán
1. En la gestió del departament d'Interior ha fet la impressió que, una vegada més, volien treure ferro a l'assumpte. La percepció és que el departament no ha transmès un missatge transparent i que s'ha produït una certa confusió en la transmissió de la informació. Una altra cosa és que els fets no estan tan clars com podíem pensar, que hi ha coses a investigar i que la presumpció d'innocència afecta a tothom. Però per la gravetat del fet i les imatges que hem vist, hauria sigut necessària una actuació més clara, més concisa i més contundent.
2. S'hauria d'haver produït, com a mínim, una suspensió cautelar d'aquests mossos mentre s'aclarien les coses. N'hi ha que pensen que, en adoptar mesures cautelars abans que ho facin els jutges, se'ls està condemnant abans. Jo crec que per coses tan greus com actuacions policials violentes s'han de prendre mesures cautelars administratives fins i tot abans que els jutges diguin res. Formalment és correcte no fer res fins que el jutge digui que hi ha indicis, però quan es tracta d'actuacions policials violentes amb resultats tan greus ens hem d'acostumar que es prenguin mesures cautelars des de l'administració des del primer moment.
3. Em refio més de les mesures concretes per investigar i aclarir els fets i buscar els culpables que de buscar un cap de turc polític. De moment s'han d'aclarir els fets i trobar els responsables immediats, i la responsabilitat del director general hauria de venir després. Em preocupa que buscar la dimissió política serveixi per no aclarir l'altra qüestió. No estic en contra de la dimissió. De fet, si les càrregues policials de l'època de Joan Saura li van costar el càrrec al responsable dels Mossos en aquell moment, potser també hauria de ser així ara. Però són coses diferents.
Jaume Asens
1. El criteri i la política de comunicació del departament d'Interior ha sigut poc clar, poc transparent i una mica erràtic. Han anat reaccionant a cop de titular, molt pressionats per les raons corporativistes dels Mossos. Ha semblat que anaven a remolc del que anava sortint a la premsa. El criteri ha sigut erràtic i fins i tot caòtic, en aquest i en altres casos. I molt influït per raons corporativistes, intentant acontentar els Mossos i més preocupats des del punt de vista intern que extern.
2. L'ideal hauria sigut que, a l'inici, la mateixa divisió d'afers interns hagués fet una investigació, i que a partir de la investigació interna s'haguessin decidit les mesures. No sé si se'ls hauria d'haver suspès de feina i sou, però s'hauria pogut fer. Van faltar reflexos. El cos ha de tenir els seus propis mecanismes i no estar a expenses del que surti a la premsa o el que decideixi un jutge. No sé si se'ls hauria d'haver suspès, però en tot cas des del punt de vista administratiu es podia fer, i hauria donat més tranquil·litat si en un primer moment s'hagués fet.
3. No ho sé. Així com en altres casos ho veig molt clar, en aquest em costa tenir clar que la responsabilitat política passi per la dimissió del director general dels Mossos, tot i que ho estigui demanant pràcticament tothom. El que m'ha semblat més fort és que s'hagi qüestionat una investigació feta per un altre cos policial. Tenen una concepció de l'estat de dret, si no autoritària, poc democràtica, sortint sempre en defensa de la policia. No és estrany que el jutge encomanés la investigació a un altre cos policial, veient que els màxims responsables polítics tenen aquest biaix. Potser em decantaria més pel sí, però no tant per aquest cas concret sinó per l'acumulació de casos.