Mas acusa l’Estat de fer “pena” amb la querella

BarcelonaFa dies que els estrategs del Palau de la Generalitat tenien coll avall que la Fiscalia es querellaria contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. De fet, ja tenen a punt l’argumentari per rebatre les acusacions: la querella és fruit d’una decisió “política” i en cap cas “jurídica”. L’endemà que el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, anunciés la intenció de denunciar el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’Ensenyament per organitzar la jornada de participació del 9-N, Artur Mas va emetre el seu judici. “És altament decebedor i fa pena que la reacció de l’Estat sigui que actuïn els tribunals i la Fiscalia”, va assenyalar Mas en la constitució del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència.

El president esperava -així ho va indicar la nit del 9-N- que Mariano Rajoy s’avingués a pactar un referèndum a l’escocesa, al qual el govern espanyol ja s’havia negat reiteradament, però lluny de trobar-se diàleg s’ha topat amb una nova porta tancada. La reacció d’ahir de Mas a l’anunciada querella va ampliar-se unes hores després en l’acte del cinquantè aniversari de CCOO a Catalunya. “Els tribunals no són la manera de resoldre les coses en una democràcia consolidada i madura. El que trobem, en lloc de respostes polítiques a l’altura, són recursos de la Fiscalia, querelles i tribunals”, va indicar, en un discurs en què va cridar a no separar l’agenda social de la nacional. Es va aferrar al llegat de lluita sindical de CCOO per ressaltar la defensa de les llibertats que està duent a terme el bloc sobiranista a l’hora de promoure una consulta sobre el futur polític dels catalans. El seu discurs va ser el menys aplaudit a la sala, però.

“El temps apressa”

A Mas el va precedir el secretari general de CCOO a Espanya, Ignacio Fernández Toxo, que va defensar una reforma federal de la Constitució. “L’Estat necessita articular-se a través del reconeixement mutu de les diverses realitats que el componen”, va argumentar el líder sindical, que va fer una crida a reconèixer la “plurinacionalitat” de l’estat espanyol. Mas, que va agrair les paraules de Toxo -també les de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, que va donar-li suport davant la querella-, va constatar que el temps “apressa” a l’hora de posar sobre la taula solucions polítiques per resoldre el plet català. “Cada cop hi ha més ciutadans de Catalunya que han desconnectat mentalment d’Espanya”, va afirmar el president de CiU.

Prèviament, Mas va assegurar que la querella no afectarà el procés. “Tirarem endavant amb els nostres propòsits, de manera cívica, serena, democràtica, però també ferma, determinada i amb coratge”, va dir. El president presentarà el seu full de ruta dimarts en una conferència que ha aixecat molta expectació dins i fora del seu partit.

En la mateixa direcció van reaccionar les dues conselleres a qui també apunta la querella. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va demanar “tranquil·litat” per afrontar els fets i va assegurar que no té “gens ni mica” la “sensació” d’haver desobeït el Tribunal Constitucional. Sense abandonar el “sentiment amarg” que li produeix la resposta de l’Estat al 9-N, va manifestar el seu “immens orgull” per haver tirat endavant el procés participatiu. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a banda de fer una crida a la “serenor”, també va demanar que la querella “no ens allunyi ni un mil·límetre” del dia a dia. En la inauguració de les noves instal·lacions d’una escola a Mollerussa, Rigau va assegurar que la denúncia neix de la “pressió política”.

Per solidaritzar-se amb els tres noms que apareixeran a la querella com a responsables del 9-N, els grups parlamentaris de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP van fer ahir un pas endavant i van enviar una carta al fiscal general de l’Estat per autoinculpar-se per la votació. En la missiva, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i David Fernàndez (CUP) recorden que els seus grups van aprovar en l’últim ple una moció en què es declaraven “coautors” de les accions que s’imputin als membres del Govern. També les entitats del sobiranisme civil van rebutjar frontalment la querella. A més d’autoinculpar-se, Òmnium Cultural va demanar al govern espanyol que afronti “políticament” el procés català donant “la veu al poble”. L’ANC va reclamar eleccions plebiscitàries per declarar la independència.

Sense pressions

Des de l’executiu central ahir seguien negant que la Fiscalia actuï per pressions. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar que no hi ha hagut “cap tipus d’influència del govern cap als fiscals”. “El respecte ha sigut escrupolosíssim”, va afirmar en un acte organitzat per l’Associació d’Empreses de Gran Consum. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, però, va preferir no parlar explícitament de la qüestió catalana. Des de Galícia, en l’acte de lliurement del premi Fernández Latorre, del grup periodístic La Voz de Galícia, va defensar -genèricament- la via d’entesa i el pacte per solucionar problemes polítics, a partir de “l’estricte terreny de la realitat, sense enganys ni mitificacions”.

El missatge del PSOE, en canvi, va anar adreçat a Mas. El secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va dir a Onda Cero que estaria “encantat” que Mas el convidés a dialogar sobre “el problema” aprofitant la seva visita a Catalunya, que va iniciar ahir reunint-se amb els empresaris del Pont Aeri.

El jutjat admet la denúncia de Trias contra ‘El Mundo’

El jutjat número 16 de Madrid ha admès a tràmit la querella que l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va interposar contra tres periodistes del diari El Mundo per injúries i calúmnies arran de les informacions en què el rotatiu afirmava que Trias tenia un compte a Andorra provinent de Suïssa. Els querellats són els firmants de la informació: Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro. Trias va negar la informació reiteradament.

Ara el jutjat admet que els fets publicats “podrien ser constitutius de calúmnies” i informa que admet la querella a tràmit i obre diligències per aclarir els fets. El primer pas que el jutge demana és que la policia aclareixi si hi ha o hi ha hagut alguna investigació oficial sobre els suposats comptes a l’estranger. En va informar ahir el mateix Trias a través de Twitter.