Mas posa xifra al maltractament

Barcelona"Això és com si un tren ens hagués passat per sobre". La metàfora del conseller de la Presidència, Francesc Homs, resumeix les 50 pàgines d'un informe del seu departament en què s'avalua el cost de tots els incompliments de l'Estat amb Catalunya. El document, farcit d'exemples concrets, denuncia el maltractament "crònic" que pateixen els catalans a mans d'un govern espanyol que els "discrimina" en el repartiment dels recursos. Més enllà de les envestides a la llengua i cultura catalanes, les competències de la Generalitat o els principis democràtics, l'informe s'atreveix a quantificar el cost de la deslleialtat institucional cap a Catalunya: 9.375,7 milions d'euros.

Aquest volum de deutes pendents inclou 5.748 milions d'inversió en infraestructures, 672,6 milions per la reducció d'ingressos finalistes provinents de Madrid i 2.955,1 milions atribuïbles a mesures del govern espanyol que han generat menys ingressos i més despeses a la Generalitat. A això cal sumar-hi el dèficit fiscal, un model de finançament que segueix penalitzant Catalunya -és la tercera comunitat que més recursos tributaris aporta, però cau a la desena posició un cop redistribuïts- i un límit de dèficit que condemna les autonomies a una tisorada més severa que la de l'Estat.

Incompliment de lleis

Ara fa un mes el cap de l'executiu central, Mariano Rajoy, condicionava el diàleg amb Artur Mas al fet que el que es discutís no sobrepassés els marcs legals i que el president de la Generalitat es comportés amb lleialtat institucional. L'informe La deslleialtat de l'Estat respecte de Catalunya , analitzat ahir pel Govern, denuncia que una de les constants és que, quan convé, l'administració central vulnera de manera flagrant la normativa vigent.

Homs va voler citar l'exemple "clamorós" de les beques. Fa anys que la Generalitat en reclama el traspàs. Però l'origen del conflicte es remunta al 1994, quan el govern de Jordi Pujol ho va recórrer. El Tribunal Constitucional va donar la raó a la part catalana el 2001, però el PP de José María Aznar no va voler aplicar la sentència. Ja en època de José Luis Rodríguez Zapatero, la Generalitat va tornar a portar el cas al Constitucional i el va guanyar altre cop. El 2011, un acord pres a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat semblava desbloquejar per fi la transferència de les beques, però tot va quedar en paper mullat. "Encara ara el més calent és a l'aigüera", protestava ahir Homs. La conseqüència pràctica de tot plegat és que, durant tots aquests anys, els estudiants catalans "han deixat de rebre 120.000 beques", va reblar.

Munició per al sobiranisme

L'informe dóna munició al Govern davant dels que s'oposen a un estat propi per a Catalunya. D'entrada, la llista de greuges posa de manifest la "cronificació d'una actuació deslleial per part de l'Estat" que trenca el "principi constitucional d'igualtat de tots els ciutadans". Homs situa el minut zero de la "involució" recentralitzadora en l'etapa de majoria absoluta d'Aznar, a partir del 2000, però alerta que la "discriminació" cap a Catalunya és indiferent del color polític del govern de torn.

Del document se'n deriva una conclusió més subliminal que va deixar entreveure el conseller de la Presidència. La recopilació de greuges és la prova que arribar a acords amb l'Estat no garanteix que després es compleixin. El cas més flagrant és l'Estatut, l'últim intent de trobar una tercera via per encaixar el fet nacional català dins l'Espanya constitucional. Fer de "bon minyó", va constatar Homs, no li ha servit a Catalunya per fer-se respectar.

Ja fa setmanes que els ponts de diàleg que Mas i Rajoy van gestar a l'agost han volat pels aires. La negativa dels populars no tan sols a parlar de la consulta sinó fins i tot a plantejar una oferta política o de finançament singular per a Catalunya ha agreujat el xoc institucional. La partida està en un punt en què no sembla tenir cabuda cap moviment d'aproximació. Enmig d'aquest clima, el Govern remetrà l'informe de les deslleialtats a Rajoy. Les esperances que el president espanyol s'estovi i convoqui la Comissió Bilateral per resoldre els contenciosos pendents són nul·les. L'enviament serà més un gest de queixa, per demostrar que l'oferta de diàleg de Rajoy neix amb un dèficit de credibilitat. Això mateix s'intentarà transmetre als actors internacionals que s'interessin pel procés català. L'informe també arribarà a la taula de les institucions europees.

1.700 milions menys del FLA

El que no inclou el balanç presentat ahir és la decisió de l'executiu central de lliurar 1.700 milions d'euros menys dels sol·licitats per Catalunya al fons de liquiditat autonòmic (FLA). El Govern se sent "enganyat" i Homs advertia ahir del "sotrac" que patiran els proveïdors pel retard en els pagaments. El ministeri d'Hisenda s'afanyava ahir a garantir, però, que cap es quedarà sense cobrar les seves factures.

Al Parlament, el PSC, el PP i Ciutadans coincidien a acusar Mas de "victimista". La socialista Montserrat Capdevila titllava el Govern de "ploramiques". El que es descriu en l'informe -s'anticipava Homs a respondre ja al migdia- és "el patiment d'un país sencer".