Mas pactarà amb els partits el pla B de la consulta

BarcelonaSi hi ha eleccions plebiscitàries, es convocaran després que Artur Mas i els partits del dret a decidir pactin el full de ruta alternatiu a la consulta del 9 de novembre, que si no hi ha un gir majúscul rebrà una sonora negativa del Congrés de Diputats. “Mentre es mantingui l’acord ampli que hi ha al Parlament sobre el procés [sobiranista], abans de decidir la convocatòria d’uns comicis parlaré amb tots els partits que donen suport al referèndum”, va anunciar ahir el president de la Generalitat durant la sessió de control a la cambra catalana.

Aquesta declaració de principis arribava l’endemà que Mariano Rajoy tornés a tancar la porta a la consulta i ataqués l’estratègia de la Generalitat pel fet d’haver-ne pactat de manera “unilateral” la data i la pregunta. Aquest escenari de xoc de legitimitats -la Constitució, per la banda de l’Estat, i el mandat de les eleccions del 2012, d’on va sortir una majoria a favor del dret a decidir- allunya les possibilitats d’un referèndum pactat o tolerat. Quin serà el pla B? Mas no va aclarir si forçarà una consulta sense aval estatal o si es convocaran eleccions plebiscitàries, com a màxim, per al 2016. D’això ja en parlarà, arribat el moment, amb la resta de partits implicats en el procés.

“El consens ha de tenir valor en tot i per a tot”, va assenyalar Mas en resposta a Albert Rivera, líder de Ciutadans, especialment interessat a saber quin serà el pla B del Govern quan l’Estat bloquegi la consulta. El president va explicar que és l’única autoritat que pot convocar eleccions, però va voler deixar clar que quan arribi l’hora de fer-ho ho consultarà amb els partits del procés per consensuar el camí. L’any 2012, amb el fracàs del pacte fiscal, va optar per alterar el guió -ja dinamitat per la multitudinària manifestació de l’Onze de Setembre- i va apostar per uns comicis en què CiU va caure fins als 50 diputats.

¿Les paraules de Mas indiquen que el Govern ja prepara les plebiscitàries? De moment, no. És un escenari que es té en compte en el full de ruta, en essència perquè el president n’ha parlat en públic, però ara els esforços estan centrats a arribar a un setembre decisiu. Decisiu perquè és quan es convocarà la consulta i perquè és quan l’Estat, previsiblement, engegarà la maquinària legal per impedir que se celebri.

Diàleg sí, però bidireccional

Al debat de política general es va constatar que per a Rajoy el diàleg és “sense data de caducitat”, però que té línies vermelles. La principal, la sobirania: considera que el dret a decidir és de tots els espanyols i, per tant, nega la possibilitat que només es puguin pronunciar els catalans. Aquesta va ser la principal conclusió després d’observar el duel, especialment tens, que van mantenir el president espanyol i el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida. Totes les crides al diàleg de Duran, incloent-hi una referència a “renúncies mútues” per arribar a un “consens”, van topar amb el mur del cap de l’executiu.

Dard a Sánchez-Camacho

“Deixi’m fer-li una pregunta retòrica: ¿Espanya, o les institucions de l’Estat, no tenen interès a escoltar el poble català? Tant que diuen que l’aprecien i l’estimen, i no el volen ni escoltar allà on s’escolta un poble, que és a les urnes”, va plantejar Mas a Alícia Sánchez-Camacho, que va seguir l’estratègia habitual de començar parlant del balanç econòmic del Govern -molt lesiu, segons la presidenta del PP a Catalunya- per acabar fent retrets al líder de CiU sobre un procés que només persegueix “aixecar fronteres”.

Mas es va mostrar obert al diàleg amb les institucions espanyoles, però va demanar que sigui bidireccional. “¿O és que només hem d’escoltar nosaltres? El que està demanant molta gent és que se’ns escolti”, va afegir. ERC, el PSC i ICV-EUiA van optar per preguntar qüestions econòmiques i socials en la sessió de control al Parlament.

Una sessió de control que ha fixat un rumb de consens de cara a la confecció del pla B de la consulta. La imatge d’unitat és prioritària per a Mas, que insisteix sempre que pot que la consulta no és una dèria seva, sinó que ell simplement vehicula les demandes de la ciutadania. Una ciutadania que, segons indiquen totes les enquestes i el resultat de les últimes eleccions catalanes, vol votar.