Mas obre el mandat de la col·lisió amb l'Estat

BarcelonaCristóbal Montoro s'asseia a primera fila i el seu somriure denotava incomoditat. Va haver de sentir com Artur Mas refermava el seu compromís amb el dret a decidir i amb la consulta per la pròxima legislatura. "Catalunya ha de decidir el seu futur i l'Estat no pot posar ni reixes ni portes al camp", va proclamar el reescollit president de la Generalitat mentre el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques -un dels ariets de Mariano Rajoy contra el procés català- empassava saliva i aplaudia molt tímidament quan Mas, ja amb la medalla de president al coll, procedia a baixar d'una tarima que aquesta vegada no estava presidida pel retrat del rei Joan Carles.

Un quadre que demostra com les coses han canviat en tan sols un parell d'anys. El líder de CiU, que va jurar el càrrec amb "plena fidelitat al poble de Catalunya", va plantejar l'escenari de batalla institucional amb l'Estat per la via, com és habitual, de les metàfores nàutiques. "Hi ha dos vaixells que porten un rumb de col·lisió", va arrencar Mas amb una versió marinera del xoc de trens. El president va demanar que s'eviti l'accident entre naus, però també va admetre que l'alternativa al xoc és "anar a la deriva". I ja se sap que un vaixell a la deriva acostuma a xocar contra les roques.

Com que l'escenari polític és incert -la consulta és l'operació política més important dels últims tres-cents anys, com agrada dir a CiU- i s'hi suma la crisi econòmica, Mas no va tenir més alternativa que apel·lar a la transcendència i a l'esperit. "Tingueu fe en Catalunya", va demanar citant l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte.

Montoro diu que vol evitar el xoc

Malgrat que els dos vaixells van de cara i que de tant en tant sembla que l'Estat busqui la col·lisió, ahir Montoro va posar el perfil més amable i va voler deixar clar que "ni vol ni desitja" cap xoc. En conversa informal amb periodistes -no es va barrejar amb els assistents a la recepció oficial en un Pati dels Tarongers que ni tan sols va trepitjar- va destacar el contingut "econòmic" del discurs de Mas, malgrat que el parlament del president va tenir una especial càrrega simbòlica, a l'estil dels dies posteriors a la Diada, en l'aspecte del dret a decidir i de la consulta.

Al líder de CiU se'l veia ahir, sobretot a la recepció oficial, més relaxat que les últimes setmanes. Un cop tancat el pacte amb ERC -una esmena total al programa econòmic dels nacionalistes perquè inclou noves taxes i la recuperació de l'impost de successions-, Mas va destacar la "legitimitat" de l'acord, que "representa la major part dels votants". El president vol fer servir aquesta legitimitat i la imatge d'unitat que desprèn amb Oriol Junqueras per trampejar "un terreny de joc ple de sots i de bassals" que no posarà les coses fàcils als dos líders polítics.

Aquests sots i aquests bassals es poden quantificar en els 4.000 milions d'euros de retallada que inclourà el pròxim pressupost de la Generalitat, que pot afectar la cohesió social. Mas va prometre que mantenir-la és una de les seves prioritats, fent honor al gir social adoptat després de la patacada electoral que va rebre CiU i que el va deixar amb 50 diputats al Parlament. El gir a l'esquerra -cites de Lula al Parlament incloses- fa que ara el president parli de "tenir el país unit" i que reclami ajuda de la resta de partits per encarar la crisi econòmica.

"El pacte amb ERC és obert a aportacions i a incorporacions", va resumir Mas, que no té intenció de comunicar als futurs consellers la bona nova fins a la tarda de Sant Esteve, un dia abans que reneixi el nou executiu. De moment, Lluís Recoder és baixa i Senén Florensa, secretari d'Exteriors a proposta d'Unió, no va acudir ahir a la presa de possessió. Molt simptomàtic dels temps que corren al Govern.

Un Govern que encararà el xoc amb l'Estat i que ahir ho va demostrar davant Montoro, que va escoltar com Mas li recordava que, fa segles, la Generalitat pactava amb l'Estat l'aportació econòmica a Madrid. L'únic pacte que li val ara a Mas és el que permeti celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya.