Mas només farà el 9-N “amb garanties”

BarcelonaEren gairebé les sis de la tarda i va arribar l’hora dels discursos al vèrtex de la V, que va reunir 1,8 milions de persones a Barcelona per reclamar la consulta i reivindicar la independència de Catalunya. Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, van ser explícites en la seves demandes: “President, posi les urnes”. Sense ambigüitats, les representants de les dues entitats de la societat civil que mantenen tensionat el sobiranisme van demanar a Artur Mas que el 9-N organitzi la consulta encara que la maquinària de l’Estat s’hi oposi. De moment, el president es manté en la seva estratègia i només tirarà endavant el referèndum si té les “garanties democràtiques” suficients. “Ho hem de fer bé, perquè si no la consulta podria acabar sent un bumerang”, va assenyalar Mas en una entrevista a RAC1. I “fer-ho bé” passa, almenys en l’escenari actual, per no fer la consulta contra la voluntat espanyola.

Al Palau de la Generalitat coneixen les intencions del govern espanyol. Les institucions de l’Estat ja treballen en els recursos contra la llei de consultes -la norma rebrà llum verda del Parlament d’aquí sis dies- i contra el decret de convocatòria que Mas signarà en les pròximes setmanes. El marge d’entesa per a una consulta “tolerada” o pactada és microscòpic -hi ha algun conseller que encara té esperances-, i el president sosté que els catalans votaran, però que cal establir quines són les “condicions per fer-ho”. I, quan el president s’expressa en aquests termes, té al cap dues coses: la col·laboració dels ajuntaments governats per partits antisobiranistes i el reconeixement internacional del resultat de la consulta.

“Urgència” per la resposta

Tot i assegurar que ho té “tot a punt” per fer la consulta -i que, segons fonts governamentals, els Mossos d’Esquadra sàpiguen fa mesos que el 9-N no tindran festa-, Mas va ser molt insistent a l’hora de parlar dels impediments que naixerien de fer un referèndum sense consens amb l’Estat. El president va donar per fet que el govern espanyol no cediria el cens, i va insinuar -com ja han assegurat fonts pròximes a l’elaboració de la consulta- que el Govern té un pla per establir punts de votació més enllà dels col·legis electorals habituals situats en escoles de titularitat municipal. Aquest pla, segons les mateixes fonts, passaria per fer servir edificis de titularitat de la Generalitat per poder-hi votar.

En tot cas, i a pesar del veto de l’Estat, Mas va defensar que necessita una resposta “urgentment” per complir amb el mandat de la ciutadania. Això abona la hipòtesi que el president ja ha plantejat a Oriol Junqueras, president d’ERC, de celebrar unes eleccions plebiscitàries amb l’hivern com a horitzó. Aquestes plebiscitàries no impediran, això sí, que el Govern activi tota la maquinària jurídica per fer front al veto del TC i a les traves que posi Madrid a la celebració del 9-N.

El missatge de la unitat

Tot just acabar-se la manifestació, els organitzadors de la V es van reunir amb el president a Palau. Mas, en una compareixença que no estava prevista, va apel·lar a la unitat com a via per seguir amb el camí del 9-N. “És la baula més feble del procés”, ha indicat sovint als quadres de CiU, a qui adverteix contra el “partidisme” que es fa “en l’hora gran de Catalunya”. Ahir Mas va insistir en aquesta idea, de la mateixa manera que també ho va fer Junqueras. “Cada vegada hi ha més unitat política i res indica que s’hagi de trencar”, va defensar a la mateixa emissora el president d’ERC.

Amb la seva defensa de la desobediència civil com a camí per determinar el futur polític del país a les urnes tot i el veto del TC, Junqueras va provocar un fort debat en el bloc sobiranista. ICV-EUiA no va validar les tesis de consulta tant sí com no que promou ERC, i a CiU -especialment a Unió, en la qual sempre insisteixen en la “legalitat” de la consulta i en la qual es prima el TC com a àrbitre del procés- tampoc s’hi troben còmodes. “Tots sabíem que Mariano Rajoy no ens aplaudiria quan anéssim a votar el 9-N”, va defensar ahir Junqueras amb ironia.

La proposta de desobediència causa debat, i és combatuda per Unió. El secretari general dels democristians, Ramon Espadaler, va indicar ahir que ni el partit de Josep A. Duran i Lleida ni CiU estan instal·lats en la “desobediència civil”. Fonts nacionalistes consultades per l’ARA insisteixen, com Mas, que el camí és buscar “garanties democràtiques” per poder votar i, tot i destacar la legalitat catalana, apunten que no veuen en el president capacitat de “portar a terme una acció contra la llei espanyola”.

Iniciativa, que té obert un debat intern sobre quin ha de ser el sentit del seu vot a la consulta, va indicar que la ciutadania ja ha fet el seu pas -en forma de V- i que ara toca als polítics moure fitxa. “Hem d’estar a l’altura”, va indicar la coordinadora nacional dels ecosocialistes, Dolors Camats. La primera prova de la unitat serà al debat de política general, que comença dilluns vinent.

L’Estat i Jordi Pujol

Descartada gairebé del tot una tercera via -en paraules de Mas-, el president va denunciar que l’Estat “trepitja els talons” dels qui lideren el procés. Era una manera de carregar contra l’anomenada “guerra bruta” que CiU veu en l’actitud de Rajoy contra el sobiranisme, i també una manera de relacionar-la amb el cas Jordi Pujol. Un cas que no va afectar la mobilització de la Diada perquè, segons el president, el procés tira endavant tot i un cas que ha colpit emocionalment la federació. I a ell personalment.