Mas crida a fer pinya pel 9-N fugint dels tacticismes

Barcelona“La meva experiència em demostra que l’agost és un mes procliu a declaracions de tot tipus, i normalment hi ha embolics”. Amb un punt d’ironia, Artur Mas agafava ahir distància de les “polèmiques innecessàries” que en els últims dies han escalfat les relacions CiU-ERC. Després d’uns dies d’atordiment pel cop moral del cas Pujol, el bloc del dret a decidir amenaçava d’esquerdar-se arran del debat sobre com respondre a un veto del Tribunal Constitucional (TC) a la consulta del 9 de novembre. La tensió havia anat escalant des que des de mitjans de la setmana passada van començar a aparèixer veus del Govern que admetien que el 9-N no hi haurà urnes si el TC tomba la convocatòria.

De fet, va ser el mateix president de la Generalitat el primer a deixar clar, després de reunir-se el 30 de juliol amb Mariano Rajoy a la Moncloa, que la consulta s’ha de celebrar dins d’un marc legal. “Cap conseller s’hauria llançat a parlar d’un possible ajornament de la consulta si no hagués tingut la certesa de trepitjar terreny sòlid”, assenyalen fonts de la Generalitat. Dimarts, més explícita que ningú, la vicepresidenta del Govern, la democristiana Joana Ortega, contemplava la possibilitat de posposar la votació del 9-N si no compta amb l’aval del TC. ¿Va actuar per lliure la vicepresidenta en exposar aquest escenari? Segons el conseller d’Agricultura, el també democristià Josep Maria Pelegrí, Ortega simplement va “executar les ordres” del president de la Generalitat. “No hi busquin discrepàncies”, va assegurar ahir a Catalunya Ràdio.

Les reflexions d’Ortega havien amoïnat la direcció d’ERC, que intuïa una reculada sobiranista del Govern darrere d’aquesta bateria de missatges destinats a posar -ara, quan falten tres mesos per a la consulta- tot l’accent a acatar el veredicte del TC. Ahir al matí Pelegrí encara insistia a justificar un hipotètic ajornament i buscava el cos a cos amb els republicans, en recordar que l’acord de legislatura signat per Artur Mas i Oriol Junqueras el 2012 ja preveia una possible “pròrroga” per endarrerir la consulta més enllà del 2014 si així ho aconsellava el “context socioeconòmic i polític”.

“Tempesta en un got d’aigua”

El malestar pels plantejaments expressats per Ortega anava més enllà dels republicans. També ICV-EUiA i la CUP dimarts van mostrar-se en contra de conjecturar sobre un veto del TC. Fins i tot l’ANC i Òmnium Cultural, bolcades a mobilitzar el sobiranisme per omplir la V de la Diada, van emetre un comunicat per deixar clar que la voluntat del poble de Catalunya no pot quedar supeditada a l’opinió dels dotze jutges del Constitucional. El front pel dret a decidir semblava trontollar. No pas, però, a ulls de Mas, per a qui tot aquest rebombori no és més que “una tempesta en un got d’aigua”.

Mas va desplaçar-se ahir fins a Talamanca per presidir un dels actes commemoratius del Tricentenari i oferir el seu últim discurs abans d’agafar-se uns dies de vacances. Hi anava convençut que aconseguiria desactivar un conflicte amb ERC que, si s’hagués anat fent més gros, hauria complicat encara més l’inici del curs polític al setembre. Per calmar les aigües amb Junqueras i neutralitzar així el potencial desestabilitzador d’una crisi amb els seus socis parlamentaris, Mas va voler refermar el seu compromís amb la consulta. “De pla només n’hi ha un: votar”, va sentenciar.

Va reiterar la seva intenció de convocar els catalans a les urnes el 9 de novembre emparant-se en la llei de consultes que aprovarà en tornar de vacances el Parlament i va cridar a “no fer més especulacions” sobre com caldrà actuar davant les traves que imposarà l’Estat. Les decisions que s’hagin de prendre llavors, segons va garantir, s’adoptaran “de comú acord” amb les formacions polítiques que empenyen el procés. No va voler aclarir, per tant, si la decisió que caldrà prendre és posposar la votació. Però alhora va evitar enganxar-se els dits prometent que el 9-N posarà urnes digui el que digui el TC. Si el seu pla és “votar”, això pot fer-se també en unes eleccions plebiscitàries més endavant, una fórmula que sempre ha sospesat i que garantiria la “legalitat” que Rajoy nega a la consulta del 9-N.

Les tres fortaleses del procés

Però, a més de comprometre’s a cridar els catalans a les urnes aquesta tardor, Mas va llançar un toc d’alerta als protagonistes del procés. Va demanar-los que no perdin de vista quines són les seves tres fortaleses: la “majoria social” que cada Diada fa una demostració de força al carrer, el tarannà pacífic i constructiu de les mobilitzacions i -en un advertiment directe als partits- el consens polític. “Si el consens polític per càlculs partidistes s’afebleix, el procés també s’afebleix”, va exclamar Mas, que va reclamar “actituds excepcionals” a l’altura del moment històric que viu el país.

També va advertir: “No s’han de menystenir mai les forces dels nostres contrincants”. Davant un adversari poderós com l’Estat, segons Mas, cal actuar amb “valentia i intel·ligència”. “No es tracta que uns vagin empenyent els altres: tots hem d’anar tan units com sigui possible”, va subratllar. Unes paraules que semblaven una estirada d’orelles a ERC pels seus retrets a la presumpta frenada del Govern. I encara va emetre un missatge més, aquest adreçat als que, amb la moral ja baixa, se senten temptats de tirar la tovallola davant les dificultats del procés. Per mirar d’aixecar els ànims, va recordar que els catalans del 1714 també van decidir “lluitar, encara que fos en inferioritat de condicions”, i ara, 300 anys més tard, aquesta lluita “pot acabar bé”.

¿Les proclames de Mas van servir per signar la pau amb ERC? “Diu el president Mas que el pla és votar i que convocarà el 9-N. Doncs som aquí per ajudar i empènyer tant com calgui”, va piular immediatament el portaveu del partit al Congrés, Alfred Bosch. Portes endins, però, no s’han dissipat del tot els recels. Junqueras, segons apunten fonts republicanes a l’ARA, ha decretat un “alto el foc” en constatar que “s’han aplacat les ganes de generar dubtes al voltant del 9-N”. Els dirigents d’ERC evitaran en els pròxims dies la sobreexposició mediàtica per no alimentar més polèmiques. Ara la consigna conjunta és conjurar-se per fer possible el 9-N.