Mas crida els catalans a votar i Espanya a escoltar

BarcelonaArtur Mas i Gavarró es va quedar unes dècimes de segon mirant la seva firma sobre el decret de convocatòria del 9-N -un traç senzill i geomètric que recorda una lletra d’un alfabet antic- i, amb un gest ràpid, va deixar la ploma damunt de l’històric document amb tanta energia que el cop va ressonar amb força al Saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat. En aquest gest, barreja de ràbia, alleujament i satisfacció, es resumien gairebé dos anys d’enfrontaments amb l’Estat per complir el mandat electoral del 25-N: exercir el dret a decidir dels catalans mitjançant una consulta. El d’ahir va ser un pas més en tota una cadena que va començar el gener del 2013 amb la declaració de sobirania aprovada pel Parlament (i després anul·lada pel Tribunal Constitucional), va continuar amb l’acord de la data i la pregunta del desembre del 2013 i va desembocar ahir en una situació inèdita: el president de Catalunya convocant els catalans a una consulta independentista i el govern espanyol assegurant que en cap cas es farà. Dos móns diferents. Dues visions oposades de la realitat. Mai s’havia posat de manifest de manera tan descarnada l’abisme polític que separa Catalunya i Espanya i que augura per a les pròximes setmanes un pols incert. Passi el que passi, una cosa és segura: res tornarà a ser igual.

Durant la jornada es van anar desgranant totes les incògnites que quedaven per resoldre. La primera era el contingut mateix del decret, que és clau per a la batalla jurídica. I, com ja va passar amb l’Estatut, calia anar al preàmbul: “Entre els afers o matèries que poden ser consultats en una convocatòria a tot el territori de Catalunya, s’hi troben aquells, inclosos els d’especial rellevància col·lectiva per al país, respecte dels quals la Generalitat té la potestat d’exercir la iniciativa formal davant de les institucions de l’Estat, tal com li ho reconeixen els articles 87 i 166 de la Constitució i l’article 61 de l’Estatut”. És una manera d’aclarir, a l’Estat però també al món, que en cap cas es pretén imposar la voluntat dels catalans sinó que, un cop coneguda la seva opinió, la Generalitat iniciaria els tràmits per adequar l’ordenament jurídic als resultats de la consulta mitjançant, per exemple, una proposta de reforma constitucional. Aquest és l’as a la màniga que es guardava Mas i que conté la dosi “d’astúcia” necessària per posar els magistrats del TC en un dilema. Tot i això, és molt improbable que l’alt tribunal es pronunciï abans del 9-N. El que sí que farà és suspendre cautelarment tant el decret com la llei que l’empara, la de consultes no referendàries, un cop admeti a tràmit els recursos que el govern espanyol presentarà dilluns.

El nucli, doncs, de la batalla que començarà en els pròxims dies no serà jurídic ni legal, que és l’àmbit que més convé al PP, sinó polític. Mas ho sap i per això va aprofitar la seva intervenció per dirigir-se en castellà al conjunt dels espanyols. “A ningú el pot espantar que algú expressi la seva opinió amb un vot en una urna. Catalunya vol parlar, ser escoltada i votar. I un cop s’hagi manifestat democràticament, trobem els marcs de diàleg necessaris per construir el futur, un futur millor per a tots”, va dir Mas en un intent de tranquil·litzar l’opinió pública espanyola.

Suspensió de l’autonomia

L’altre missatge va anar directament dirigit al govern espanyol: “Tinc l’honor de ser el 129è president de la Generalitat, institució creada el 1359. Al llarg de set segles, només imposicions externes han provocat la suspensió de l’autogovern”. D’aquesta manera el president posava la bena abans de la ferida, però també avisava que una mesura d’aquest tipus (la suspensió de l’autonomia) mai comptarà amb el suport i la comprensió dels catalans.

Aquesta és una altra de les claus del pols. Qui vetlla pels interessos dels catalans? La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va comparèixer amb posat greu a la Moncloa per advertir que “ningú està per sobre de la llei” i que l’executiu aturarà la consulta als tribunals. El seu discurs també va oscil·lar entre l’amenaça (va avisar que no es podrà fer cap pas per preparar la consulta un cop el decret estigui suspès) i la defensa del paper del govern espanyol: “Sempre que els catalans han tingut un problema, el govern espanyol hi ha sigut per ajudar”, va afirmar. I no va deixar cap dubte sobre la diferenciació jurídica que planteja la Generalitat entre consulta i referèndum: “Estem parlant d’un referèndum com una casa de pagès”, va concloure.

Ahir, doncs, tothom va posar les cartes sobre la taula en una partida de pòquer en què el joc acaba quan un dels dos es retira de la taula. El govern de Mas va activar de seguida els diferents mecanismes que han de poder fer possible la consulta, començant per una campanya d’informació institucional amb una web i un espot. Paral·lelament es va fer públic el llistat de locals i meses de la consulta, que per esquivar el boicot d’ajuntaments hostils inclou espais alternatius com ara centres cívics i fins i tot parroquials.

Compte enrere

Un altre dels titulars del dia va ser l’absència dels líders de les dues forces que, donant suport al 9-N, encara no han decidit el sentit del seu vot: Unió i ICV-EUiA. Els pròxims dies també seran claus per veure com resolen la situació. El cas d’Unió té, a més, la complicació de veure com afecta tot plegat a l’estabilitat de la federació CiU.

A la plaça Sant Jaume es van concentrar centenars de persones, cridats per l’ANC i Òmnium, per mostrar el seu suport a la firma del decret. Artur Mas -amb la resta de líders polítics presents- va baixar a saludar-los per sentir l’escalf ciutadà que ell mateix reconeix que necessita sentir de tant en tant. A la plaça ja s’ha posat en marxa un temporitzador que marca els dies, hores, minuts i segons que falten per al 9-N. És un compte enrere que a hores d’ara ningú sap com acabarà i que posa pressió a les dues parts. La clau, va dir Mas a la gent, és mantenir el “cap fred”. Perquè qui cometi el primer error, perd.