Mas repta Rajoy a pactar la consulta real

BarcelonaArtur Mas va comparèixer el 14 d’octubre passat amb posat seriós. La nit anterior s’havia esberlat la unitat sobiranista al voltant de la convocatòria original del 9-N. La seva alternativa, una jornada de participació basada en voluntaris, no havia convençut la resta de partits del bloc del dret a decidir. Ahir, al centre de dades organitzat per la Generalitat a la Fira de Barcelona, el seu to era radicalment diferent. Els més de dos milions de participants en la votació simbòlica han insuflat ànims al president de la Generalitat i el seu equip, que ja treballen pels passos que s’han de seguir en les pròximes setmanes. Demà Mas tornarà a comparèixer, amb una participació impensable fa dues setmanes sota el braç i amb un repte preparat per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy: ara toca pactar un referèndum “real” per decidir el futur polític del país. Mas enviarà una carta els pròxims dies al seu homòleg estatal per reptar-lo a pactar una consulta a l’escocesa.

De moment, però, les reaccions que arriben de Madrid no són precisament favorables a la celebració d’un referèndum amb tots els ets i uts. Per això Mas defensava ahir que si la “intolerància” segueix als nivells actuals, caldrà obrir la “via internacional” per tal que els catalans puguin decidir el seu futur. “Si l’Estat no vol asseure’s a negociar, haurem de fer servir l’eina de les eleccions per substituir el referèndum i conèixer quin és el suport a la independència que hi ha a Catalunya”, va respondre en el torn de preguntes en anglès. Com que Mas ha constatat que “no hi ha acord” a Catalunya pels camins a seguir, va indicar que caldrà mantenir contactes per definir els passos.

De moment, però, la prioritat de Mas i del seu equip és insistir a aconseguir un “referèndum legal”. “Ja som adults. Cal que el govern espanyol accepti la realitat i la democràcia”, va argumentar el president, que també va aprofitar per llançar un missatge als partits sobiranistes. “Quan anem junts, avancem més i millor”. La porcellana fina que és la unitat ha salvat l’escull del 9-N, però afronta ara el tram decisiu.

El president albira un xoc amb l’Estat -ara, però, amb una participació extraordinàriament imprevista com a aval- de conseqüències incertes. “Ens mereixem un referèndum”, insistia Mas, que al matí va voler assumir personalment la responsabilitat en cas que la Fiscalia actuï contra els organitzadors del 9-N. “Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable, que em miri a mi i al meu govern”, va assenyalar Mas. Existeix en cercles governamentals la convicció que la votació d’ahir i la implicació directa del Govern servirà per enviar un missatge a ERC -i a Madrid- en el sentit que el president “no farà cap marxa enrere”.

Ruptura irreversible?

Les imatges d’ahir, protagonitzades per les cues davant dels locals de participació i pel civisme de la jornada, seran una arma que farà servir CiU per instar un cop més Madrid al diàleg. Josep Antoni Duran i Lleida, cap de files dels nacionalistes al Congrés de Diputats, va alertar a través de Twitter el PP i el PSOE d’una “ruptura irreversible” en cas que optin per “no donar sortida política” a les demandes que arriben de Catalunya. “És l’hora de la política feta des del diàleg i des de la intel·ligència”, va assenyalar el líder d’Unió, que va acusar Rajoy de tenir la “ceguesa impròpia d’un governant democràtic” en menystenir la convocatòria de la Generalitat.

Avui es reuniran a Barcelona els òrgans executius de CDC i d’Unió, primer per separat i després de manera conjunta. Amb els resultats del 9-N ja sobre la taula, la federació es prepararà per encarar uns mesos decisius per al procés. Ho farà intentant recompondre la unitat d’acció per al xoc amb l’Estat.

Duran s’inclina per un sí-no confederal

Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió, va aprofitar la jornada de participació del 9-N per recordar que no és independentista a través d’un vot a favor del sí-no amb accent confederal. “Respecto molt els independentistes, són necessaris, però jo no ho sóc i he votat no a la segona pregunta”, va indicar Duran a la sortida del seu local de participació a Barcelona. El cap de files de CiU a Madrid no havia volgut revelar el sentit del seu vot fins ahir, i fins i tot va explicar que li va passar pel cap explicitar a la seva papereta l’opció de la confederació, fet que hauria convertit el seu vot en nul. Unió va decidir el 5 d’octubre donar llibertat de vot als seus militants a la segona pregunta i ha insistit que a la primera -sobre si Catalunya ha d’esdevenir un estat- calia respondre-hi afirmativament. “He optat per un sí com una catedral a la primera qüestió”, va explicar Duran, que va justificar aquesta decisió argumentant el seu “desacord” amb el “tracte que Catalunya rep d’Espanya”. El líder d’Unió, que divendres va demanar al president de la Generalitat, Artur Mas, que deixés el procés de participació en mans del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i que acatés la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), va insistir que no tenia la sensació d’estar desobeint.