Mas-Colell avisa que es repetiran els impagaments

BARCELONAIndignació amb l'objectiu de dèficit per començar la setmana i impotència amb la falta de liquiditat per acabar-la. La relació d'Andreu Mas-Colell amb el govern espanyol ha assolit, en els últims dies, un nivell de tensió mai vist fins ara. Si dimarts el conseller d'Economia plantava el ministre d'Hisenda a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, ahir el mateix conseller va aixecar la veu contra l'Estat pel fet de no facilitar liquiditat a Catalunya. Una negativa a la qual el Govern atribueix els impagaments d'aquest juliol als serveis concertats i els proveïdors.

Aquesta vegada, a la indignació habitual s'hi va afegir una confessió d'impotència, ara ja menys dissimulada que mai. "No puc garantir res", va exclamar ahir Mas-Colell durant la compareixença al Parlament per informar dels impagaments del juliol, en què tota l'oposició li va demanar quan es farà el pagament endarrerit i si estan assegurats els dels pròxims mesos. "O el govern d'Espanya ens envia liquiditat o aquest problema es repetirà, i es repetirà cada mes", va reconèixer amb to crispat i posat greu.

Malestar dels afectats

La previsió era imaginable tenint en compte els venciments que la Generalitat afrontarà a la tardor i la falta de concreció al voltant del fons de liquiditat autonòmica, però ahir va ser el primer cop que un membre del Govern la va verbalitzar. Exactament el contrari del que esperaven els representants del sector més afectat pels impagaments, el dels serveis socials.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, es mostrava contrariada després de sentir Mas-Colell al Parlament: "És una mala notícia, l'he vist molt pessimista". En la mateixa línia, la federació d'entitats ECAS va emetre un comunicat en què expressava la seva inquietud per "la incapacitat del Govern de garantir l'atenció a les persones vulnerables i els pròxims pagaments als proveïdors".

Els serveis socials, com les residències de gent gran, han estat els únics que han deixat de pagar part de les nòmines als seus treballadors aquest juliol, però els impagaments també han afectat el sector sanitari i educatiu. Tots tres havien patit endarreriments abans, i en cap dels tres casos la Generalitat s'ha arribat a posar al dia. Ara els serveis socials i la sanitat adverteixen que ja han arribat al límit i que no podran resistir més episodis d'impagament com el del juliol.

Els arguments dels consellers

Mas-Colell i el conseller de Benestar, Josep Lluís Cleries, van donar els seus arguments sobre els impagaments en una compareixença en què moltes preguntes van quedar sense resposta. El primer va repetir l'acusació al govern espanyol i la justificació legal de l'ordre dels pagaments que havia donat dimarts el portaveu del Govern, Francesc Homs. Hi va afegir la petició que l'Estat faciliti liquiditat a través d'un mecanisme "ordinari, transparent i sistemàtic" amb què els diners no siguin "un obsequi" i que no porti associats "condicionaments polítics", fent referència al fons de liquiditat autonòmica.

A més, Mas-Colell va revelar que aquest juliol tampoc s'ha pogut pagar els proveïdors, incloses les factures del lloguer, la llum, el telèfon i els serveis de neteja, i va apuntar que sí que s'han fet els pagaments socials finalistes com el PIRMI. Josep Lluís Cleries va detallar que s'han pagat 50 milions d'euros en ajuts directes a més de 200.000 persones, i que la quantitat impagada a serveis socials concertats ha estat de 70 milions. Mas-Colell, per contra, no va voler donar la xifra corresponent a l'ensenyament i la sanitat, tot i la insistència dels grups de l'oposició.

Cleries va fer molt èmfasi en l'esforç del seu departament per donar "suport i resposta a les situacions més crítiques" a través d'un dispositiu especial que funcionarà durant tot l'agost. El conseller va explicar que aquest dispositiu procurarà facilitar a les entitats certificats perquè puguin aconseguir finançament bancari i hi va afegir una dosi d'implicació personal amb frases com la següent, pronunciada amb gran solemnitat: "Nosaltres estem al costat de les entitats, fent costat a les entitats, amb les entitats, per passió, per compromís, i perquè és la nostra responsabilitat actual".

Els consellers, que van començar les seves intervencions demanant disculpes als afectats i reconeixent els esforços que fan, només van trobar la complicitat del seu company de partit Jordi Turull. A banda de donar suport a les explicacions del Govern i de defensar-lo de les crítiques, Turull va recordar el dèficit fiscal i la necessitat de tenir la clau de la caixa. Una referència al pacte fiscal que ja havia fet el conseller Mas-Colell i a la qual després es van sumar Iniciativa i Esquerra.

Rebuig unànime de l'oposició

Tot i algunes coincidències com les del pacte fiscal, el Govern i CiU es van quedar sols al Parlament en la defensa de la seva actuació en els impagaments als serveis concertats. En una sessió molt tensa, amb intercanvis de retrets constants, tota l'oposició va rebutjar la posició del Govern d'atribuir la responsabilitat al govern espanyol.

El vot favorable de CiU a la llei d'estabilitat pressupostària, que ara obliga a pagar primer els interessos bancaris, o l'eliminació de l'impost de successions, que ha reduït els ingressos de la Generalitat, van ser exemples recurrents per denunciar que sí que hi havia marge de maniobra però no s'ha utilitzat per incrementar l'autonomia financera i els ingressos sinó per a tot el contrari. Dies després de l'atípica votació del pacte fiscal, l'eix ideològic es tornava a instal·lar al Parlament.