Madrid planteja el 9-N com un atac a tots els espanyols
MadridAquesta setmana, Josep Antoni Duran i Lleida admetia el poc èxit que ha tingut perquè el govern espanyol s’assegués a negociar un nou encaix de Catalunya a Espanya. La resposta que ahir va donar l’executiu del PP al decret de convocatòria de la consulta ho confirma: ara ja només hi ha voluntat de vèncer el pols en nom de la sobirania espanyola. Pel que va dir des de la Xina el president Mariano Rajoy, la seva estratègia, des que els partits sobiranistes van pactar la data i les preguntes del 9 de novembre, ha estat aquesta.
No va servir de res la mà estesa que va oferir el president de la Generalitat, Artur Mas, per pactar les condicions de la votació seguint l’exemple britànic. Que la proposta tingui un caràcter estrictament consultiu i que pugui servir per impulsar una reforma de la Constitució tampoc amoroseix populars i socialistes. Com era previsible -l’adjectiu que tan reivindica Rajoy-, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es va reunir a primera hora amb el seu equip per posar en marxa el dispositiu jurídic, que culminarà amb un doble recurs davant del Tribunal Constitucional. “Si això és una cursa d’audàcies, mala cosa”, advertia en privat a la Generalitat, dies enrere, un alt càrrec de l’administració central. Aquest és un govern amb molts advocats de l’Estat, de persones que coneixen amb precisió l’entramat legislatiu i que se senten còmodes centrant el debat en el terreny de les lleis. En les pròximes hores, la confrontació serà en aquests termes, com a mínim fins que el TC admeti a tràmit la impugnació i suspengui cautelarment la llei de consultes i el decret signat ahir. El rerefons, però, és i serà polític.
Sáenz de Santamaría (ahir presidenta en funcions i ministra de Justícia de forma provisional) va deixar clar que el seu executiu no pot “negociar o cedir sobre el que té un únic titular: el poble espanyol”, en referència a la unitat territorial. Per això, va justificar la seva actitud en l’obligació de vetllar pels drets democràtics de tots els espanyols -inclosos els catalans que no estan d’acord amb el 9-N- recollits a la Constitució del 1978. Això inclouria, suposadament, la garantia de no perdre part de l’Estat actual.
Frenar aviat el decret
Ho va dir amb més contundència la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal: “Artur Mas pretén robar-nos el dret que tenim tots a decidir el nostre futur”. No es va estar de titllar el president de la Generalitat d’“irresponsable i suïcida” i de tenir comportaments propis dels “règims totalitaris”, perquè, assegura, se situa per sobre de la llei espanyola. Els dos grans partits estatals van obviar el fet que la norma aprovada pel Parlament encara és vigent. Anticipant esdeveniments, la vicepresidenta espanyola va recordar que l’admissió a tràmit dels recursos a l’alt tribunal implica la suspensió automàtica. Va insistir de forma especial en la idea que això obliga, des d’aquell moment, a aturar en sec totes les accions destinades al desplegament del decret.
Ara falta veure quin temps de vida legal tindrà la convocatòria. Avui es reuneix el Consell d’Estat per aprovar els dictàmens preceptius perquè, demà al matí, el consell de ministres pugui donar llum verda a les dues impugnacions i entrar-les al registre del TC. Abans haurà pres possessió el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá. Aleshores, el president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos -que havia militat al PP-, haurà de decidir quan convocar els magistrats.
En una setmana negra per a Mariano Rajoy -retirada del projecte de llei de l’avortament, la dimissió d’Alberto Ruiz-Gallardón i del director de RTVE-, els conservadors s’aferren ara al procés català per reconnectar amb la militància. El president espanyol fa temps que se sent traït pel president de la Generalitat i està convençut que ell fa l’única cosa que pot fer un president espanyol, amb el ple suport del PSOE. En una conversa informal amb periodistes a la Xina, on va reduir a la categoria d’“embolic” el pas que va fer ahir el Govern, es va preguntar si Mas esperava que, en algun moment, Madrid reculés. Ara ja és evident per a tothom que no passarà.
“[Ho] lamentem profundament i creiem que [la consulta] és un error”, va dir Sáenz de Santamaría. Amb poc entusiasme, va deixar la porta oberta al diàleg més endavant -és impossible abans del 9-N-, però sempre ben acotat. La sobirania, propietat del “poble espanyol”, en queda al marge. I d’això va el debat.
