DRET A DECIDIR UN NOU POLS

Madrid avisa Mas que no esperi concessions per la pressió del 9-N

La Moncloa manté la línia dura i només ofereix “Constitució i llei” a Catalunya

i Joan Rusiñol
29/10/2014
3 min

MadridCoincidint amb el degoteig d’escàndols de corrupció que sacsegen el partit, els últims dies el PP ha optat per fer bandera de la duresa ideològica contra el sobiranisme. Després de minimitzar l’impacte polític del nou 9-N, Mariano Rajoy ha acabat abraçant un discurs inflexible, que sembla destinat només a acontentar les bases del seu partit. Els populars han passat de caricaturitzar la jornada de votació a alertar que es tracta d’un “referèndum” que pot tenir “conseqüències serioses”.

El president del govern espanyol es va aferrar a una pregunta del senador i expresident de la Generalitat José Montilla per posar en escena aquesta contundència. “Què es pot oferir a algú que diu «O hi ha un referèndum o faré el que consideri oportú»?”, va dir Rajoy. Després d’interpel·lar diverses vegades Montilla buscant una resposta, ell mateix va acabar verbalitzant la seva pròpia recepta: “Constitució i llei”. La Moncloa admet que, com a mínim fins al 9 de novembre, això és el que es limitarà a oferir a Catalunya. Les paraules del cap de l’executiu deixaven entreveure la premissa que el guia: qualsevol negociació amb el 9-N a l’horitzó s’interpretaria a l’estat espanyol com una cessió al sobiranisme. “¿He de fer una proposta a tothom que pretengui convocar un referèndum il·legal?”, va interrogar al ple de la cambra alta. La seva conclusió sembla evident. Els populars, a més, posen en dubte que reprendre ara propostes com el pacte fiscal o posar sobre la taula una reforma federal de la Constitució satisfaci les aspiracions catalanes. “Ja n’hi ha prou de parlar de coses que no signifiquen res, d’eslògans i paraules”, va replicar a la intervenció del portaveu de l’Entesa, que li demanava que prengui la iniciativa per aconseguir “un nou pacte que sedueixi els catalans”.

Rajoy assegura que ja es mou

La recomanació del polític socialista al president espanyol és que deixi de fer “d’espectador” en el debat territorial. A Rajoy aquest consell no li va agradar perquè, segons va dir, ja s’està movent: “He pres les decisions a què m’obliga ser president del govern”, va recordar. És a dir, considera que actuar en el terreny jurídic per frenar al Tribunal Constitucional la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria que va signar el president de la Generalitat, Artur Mas, ja és fer política. Ja és prendre partit.

Més enllà del 9-N, que considera una imposició unilateral que bloqueja qualsevol procés de negociació, es va tornar a mostrar obert al diàleg. Això sí, sense concrecions. Un cop més, va optar per posar l’accent en allò que no està disposat a abordar, començant per les qüestions de sobirania, l’element central del clam sobiranista.

Ara, però, la prioritat de Madrid és el dia de la consulta. El PP sap que en això té el ple suport del PSOE. El responsable d’acció política del partit, Patxi López, va assegurar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que entenia que ara el govern espanyol vulgui impugnar el 9-N alternatiu. El portaveu parlamentari, Antonio Hernando, menys taxatiu, va dir que els socialistes respectarien el que digui el Consell d’Estat, que s’ha de reunir demà per emetre un informe a petició del govern de l’Estat. Tot i que el seu dictamen és preceptiu, no té caràcter vinculant. Per això el consell de ministres de divendres pot decidir tirar endavant el recurs al TC encara que no tingui el vistiplau d’aquest òrgan assessor. Tot apunta que aquesta vegada els seus integrants no ho tindran tan fàcil com fa un mes per oposar-se a la consulta. A diferència de l’anterior, aquest cop no hi ha una base legal clara on aferrar-se ni una convocatòria formal. En privat, els seus membres són prudents.

El Consell d’Estat ja es va pronunciar sobre el títol III de la llei de consultes, que regula els processos de participació ciutadana, l’apartat que ara podria donar cobertura a la votació. En aquell dictamen van assegurar que no hi veien motius d’inconstitucionalitat sempre que el Govern l’utilitzi d’acord amb les competències de l’Estatut.

stats