Lluís M. Sistach: "Si el cor és corrupte, les estructures també ho seran"

En les últimes ocasions que vostè va tenir per parlar amb el papa Benet XVI, quines coses l'amoïnaven? De què parlava el Papa quan parlava en privat amb un cardenal?

El Papa escoltava molt i hi participava, però no s'esplaiava en coses internes que a ell el poguessin afectar. Sempre el vaig veure amb una gran serenitat d'esperit; fins i tot després del que va passar últimament, la va mantenir.

N'hi ha que l'han criticat per ser un papa molt intel·lectual i que no es dedicava a temps complet al govern de l'Església. ¿Comparteix aquest criteri? ¿Per això li ha costat governar la barca?

És molt difícil trobar una persona que està al 100% en totes les coses. Tots despuntem en un aspecte i no en un altre... I potser ell, que és un intel·lectual, no estava tan avesat al govern.

Genera desesperança que un home com Ratzinger, que ha estat membre de la cúria del Vaticà, prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, hagi plegat perquè no s'ha vist amb cor de fer els canvis en les estructures eclesiàstiques que ell creia que s'havien de fer...

A veure, alguna cosa ha fet. Per exemple, la tolerància zero amb la pederàstia. Ha pres una postura diferent de l'anterior papa, molt forta, molt radical, molt difícil. També en l'aspecte econòmic ell ha intentat que hi hagi transparència. Ha intentat transformar coses i purificar-les. Jo no penso tant que no té força per transformar estructures sinó que ja veu que no té la força suficient per fer de pastor.

¿Els Legionarios de Cristo no van perdonar al Papa que assumís la seva contundència amb la pederàstia i Marcial Maciel? Ho ha pagat?

Jo no ho sé. Això és difícil de saber... Fora d'aquest cas del majordom Gabriele, que no sabem ben bé què ha passat, la resta és una lluita que -no dic que no hi sigui- deu ser més de les profunditats.

Diu també que l'Església s'ha de servir, no fer servir l'Església en benefici propi. I a la missa de Dimecres de Cendra va dir que s'han d'abandonar els individualismes. ¿Benet XVI ens està dient entre línies el que l'ha fet plegar? ¿Els individualismes interns del Vaticà?

Penso que sí. Que tot això ha anat cansant-lo i fatigant-lo, però en poso la imatge d'un ciri: un ciri si no està encès no fa llum, però no es gasta; però si està encès, fa llum, serveix, es gasta. Ell s'ha anat desgastant.

La seva renúncia té un punt de política. ¿Els cardenals també s'han de plantejar la limitació del mandat?

Sí, la seva renúncia és un testimoniatge per a tots, i no només per a dins de l'Església, també per al món. Els càrrecs serveixen per servir, no per servir-se'n. Hem trencat amb una tradició i pot marcar una actitud, encara que no obligatòria. El dret a renunciar és un dret que té el papa, però no vol dir que tots ho hagin de fer.

¿Que sigui un papa jove perquè no plegui pot ser un punt de discussió al conclave?

Pot ser. Penso que s'anirà dilucidant amb la reflexió mútua. Per triar papa, haurem de buscar la persona més adequada; hem de mirar l'edat, però sobretot la persona. Diuen: d'on serà?, de l'Àfrica?, de l'Àsia?, d'Amèrica?, però hem de triar la milor persona, sigui d'on sigui. Els homes i dones d'avui ens diuen: què diu la Bíblia?, què diu la revelació?, què diu el missatge de Jesús davant dels problemes que tenim? I quina resposta doneu?

I així doncs, quins reptes creu que té el nou papa? I quines característiques ha de tenir?

Jo diria que, en primer lloc, ha tenir una visió del món avui en dia i de quins serveis ha de fer l'Església en aquest món. En segon lloc, aquesta missió evangelitzadora comporta un diàleg amb les cultures d'avui, amb els no creients, l'ecumenisme, la unitat interna de l'Església, els valors morals i, naturalment, tot el que fa referència a la bioètica, perquè ens hi juguem la humanitat amb la família.

¿Els 117 cardenals del conclave estan agrupats per tendències ideològiques? ¿Tradicionalistes, conservadors, moderats i progressistes? Com incideix en el vot?

El tarannà i la seva sensibilitat hi incidiran. No tinc experiència, però quan deus ser allà a la Capella Sixtina, davant dels 117 cardenals, t'has d'acostar a l'urna, davant d'aquell absis on hi ha el fresc de Miquel Àngel amb el judici final, has de fer el jurament en veu alta i posar la papereta... Tu allà tries el que creus que és millor, amb consciència, davant de Déu. Et pots equivocar, hi pot incidir la teva manera de ser, és veritat. Però és que quan ens fan cardenals a uns i no a uns altres això ja hi està incidint.

¿Abans d'aquest moment, però, hi ha converses i trucades?

Sí, però després hi ha la consciència interior de cadascú, que llavors actua. L'Església també és humana i ha de fer servir aquests sistemes democràtics, amb tots els seus avantatges i inconvenients. No és una cosa angèlica al 100% -això només al Cel!-, si no ja no necessitaríem un conclave.

Cardenal, si a vostè l'elegissin papa, li faria por?

No hi he pensat mai, però me'n faria molta. No li puc contestar perquè no hi he pensat. És una responsabilitat enorme davant de Déu i davant de tants homes, de tants països, amb molts interessos, de vegades contraposats.

La nostra societat troba lideratges espirituals lluny del Vaticà: Pere Casaldàliga, Teresa Forcades... ¿Ara tocaria donar un missatge de transformació real, en un moment de crisi de valors?

En aquest temps els lideratges són molt difícils i cauen de seguida, ho estem veient. Tothom se sent una mica líder de si mateix. Ara estem vivint tot aquest problema de la corrupció. Jo crec que si el cor és corrupte, les estructures també ho seran. Convertir els cors és molt més lent, però molt més eficaç.

Però els cors dels cardenals haurien d'estar convertits...

Jo estic parlant del cor de tothom. Tots ens hem d'anar convertint, perquè tots som pecadors. El Papa ha demanat perdó també i això ho hem de fer tots, perquè no sempre ho fem tot bé, perquè no en sabem, o no podem, o no ens deixen.