L’expresident s’escuda en l’11-S per dilatar la compareixença

BarcelonaL’expresident de la Generalitat Jordi Pujol compareixerà al Parlament. Però no ho farà amb la urgència que li reclamaven la pràctica totalitat dels grups parlamentaris, que volien enllestir-ho aquesta setmana per no contaminar l’inici d’un curs polític tan intens com imprevisible.

Hores després que tots els grups de la cambra catalana en demanessin la compareixença per unanimitat -incloent-hi CiU- a la comissió d’afers institucionals, l’expresident va respondre que ho farà, però no abans del 22 de setembre. Pretén, d’aquesta manera, “incidir el mínim possible” en l’inici d’un curs polític d’“alt voltatge”. Un propòsit improbable, tenint en compte l’ús polític que ahir, amb la compareixença de Montoro, quedava clar que en pensen fer tant el PP com el govern de Mariano Rajoy.

En una carta a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, de resposta a la reclamació de compareixença de la cambra catalana, Pujol explicitava el seu “desig” d’explicar-se a la cambra després de l’Onze de Setembre, del debat de política general i de l’aprovació de la llei de consultes, però “prou lluny encara d’una altra data de molt forta càrrega política que serà el 9-N”. Unes demandes que afirma que va traslladar “fa uns dies” a De Gispert. S’escuda així en el procés d’autodeterminació per esquivar una compareixença immediata. Dies abans, el 15 de setembre, haurà declarat el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, davant del jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz en qualitat d’imputat pels suposats delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

En la seva carta, Pujol recorda que la compareixença no és “obligada”, ni per normativa ni “per pràctica” -com demostra que “diverses vegades requeriments semblants no han estat atesos”-, i “sense conseqüències”. Es referia així de manera implícita al rebuig reiterat a comparèixer de polítics en actiu com la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho, o del diputat socialista al Congrés José Zaragoza per donar explicacions pel cas d’espionatge polític que ha acabat relacionat íntimament amb les investigacions del suposat cas d’evasió fiscal de Pujol i la seva família. Però esgrimeix la seva “alta consideració” per la institució del Parlament per argumentar la decisió de comparèixer a la cambra.

Investigació i compareixença

Ara bé, també caldrà veure quines implicacions pot tenir en la decisió de comparèixer de Pujol que ahir es precipités la possibilitat de creació d’una comissió d’investigació. Pujol va enviar a la presidenta del Parlament la carta d’acceptació de la compareixença -la missiva recorda en dues ocasions que no hi està “obligat”- sol·licitada per tots els grups abans que ERC respongués a la dilació de l’expresident amb la comissió d’investigació. Fonts parlamentàries consultades per l’ARA argumentaven ahir que no és inversemblant que l’expresident acabi decantant-se per no comparèixer aquest setembre per esperar-se a acudir al Parlament en el marc d’una eventual comissió d’investigació. Un inici de curs polític certament d’alt voltatge i més imprevisible que mai.