L'estratègia de Torres ha fet tremolar la monarquia

L'estratègia de defensa de Diego Torres -executada per l'advocat Manuel González Peeters- s'ha convertit en el malson de la monarquia. Lliurant mitja dotzena de paquets de documents al jutge Castro l'ha fet tremolar fins al punt que cada vegada hi ha més veus que demanen un canvi de sistema. Ni el silenci, ni els intents de rentat de cara, ni les filtracions oportunes, ni la declaració que Iñaki Urdangarin va llegir al febrer davant del jutge per desvincular la casa reial de tota la trama no han servit per frenar l'escàndol.

El secretari de les infantes, Carlos García Revenga, havia de ser el tallafoc de la casa reial per aturar l'incendi del cas Nóos. Havia de deixar clar que ell no hi tenia res a veure, però, sobretot, que Cristina, l'assessor jurídic de la casa reial -José Manuel Romero- i el mateix rei tampoc. No se n'ha sortit. I bona part de la culpa la tenen els centenars de correus electrònics que ha anat lliurant, amb comptagotes, l'advocat de l'exsoci d'Urdangarin.

El tàndem Torres-Peeters d'entrada no pretenia enfonsar la família reial espanyola, sinó que com en qualsevol procés judicial el client i l'advocat volien que el cas s'arxivés i tot quedés en no res. Però ja fa temps que tenen clar que el jutge Castro no ho deixarà córrer així com així. Torres, un empresari nascut a Maó i format a Esade, era el cervell de la trama Nóos, però no n'era l'únic responsable. A hores d'ara és evident que compartia les decisions amb Urdangarin i que tots dos n'estaven al corrent. Per això té decidit que si ell i la seva dona -també imputada- han d'acabar jutjats, vol que també seguin al banc dels acusats els ducs de Palma. Torres també ha aconseguit deixar clar, a cada moment oportú, fins a quin punt la família reial sabia detalls de la trama Nóos. Els ha impedit desentendre-se'n.

El pacte frustrat

Abans de començar a airejar els missatges electrònics comprometedors, el menorquí i el gendre del rei van intentar arribar a un acord. Torres va delatar, quan va declarar, que l'advocat d'Urdangarin li havia ofert diners i una feina si assumia la responsabilitat de la trama. Probablement, el duc i el menorquí van negociar i no es van posar d'acord, ja que estan enemistats des de fa cinc anys. La tossuderia d'Urdangarin, que es creia immune, també pot tenir alguna cosa a veure amb la falta d'acord. Segons fonts pròximes a la fiscalia, al principi del procés van proposar al gendre del rei que confessés, i que així rematarien el cas d'una manera fàcil i ràpida, amb menys conseqüències, però l'exjugador d'handbol s'hi va negar.

Durant el procés, Torres ha convertit els lliuraments de correus electrònics en un espectacle mediàtic. El seu advocat els ha anat fent per episodis, metòdicament, i ha aconseguit filtrar-ne la majoria a una sèrie de mitjans escollits a dit que n'han ampliat el ressò. Si tots els periodistes haguessin tingut de cop tots els missatges que guarda Diego Torres, no s'hauria aconseguit ni la meitat d'efecte. Fent-ho esglaonadament, en canvi, Torres i Peeters han convertit els paquets de correus en una mena de Sant Grial del cas Nóos que els garantei portades i conseqüències judicials. I ningú diu que s'hagin acabat: és ben segur que el menorquí encara guarda alguns asos a la màniga.