L'ascens dels partits 'antiestablishment'

(Historiador)Aquestes eleccions Ciutadans (C's) ha obtingut nou diputats -el 7,5% dels vots emesos- i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) tres -el 3,4%-. Aquests resultats ratifiquen que Catalunya ha esdevingut un laboratori polític, ja que d'ençà el 2003 hi han irromput institucionalment C's, la CUP, Plataforma per Catalunya (PxC) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI). La desafecció cap a les grans formacions s'ha plasmat en el vot a opcions alternatives antiestablishment, que aquests comicis ha estat del 18%. ¿Quina lectura política ofereix l'eclosió dels nous partits? Tot i les diferències ideològiques que els separen, comparteixen almenys cinc trets que els confereixen un perfil innovador.

RegeneracióOfereixen propostes que pivoten entre la identitat i la protesta

Ofereixen propostes articulades sobre la identitat (catalana, espanyola o autòctona davant la immigració) i la protesta. Les noves sigles associen la defensa de la identitat a la denúncia de la política tradicional: voler escurçar distàncies entre representants i representats, d'aquí l'esment constant a la regeneració democràtica, les al·lusions pejoratives a la classe política com a "casta" (SI i PxC) i lemes com "Rebel·la't!" (C's) i "L'hora del poble" (CUP).

Partits no convencionalsEs constitueixen en estructures alternatives

Constitueixen partits moviment en aparença o realitat. Desprestigiats els partits tradicionals com a organitzacions autònomes de la societat civil, els nous s'autodefineixen com a emanacions del poble. Aquest determini s'adverteix en unes denominacions que designen apinyaments cívics transversals ("ciutadans", "plataforma", "solidaritat" o "candidatura d'unitat popular") i també és visible en uns lideratges allunyats de la política professional (Josep Anglada, Albert Rivera, Joan Laporta) o col·lectius (la CUP).

Discursos fortsFan bandera d'idees situades fins ara en la marginalitat

Atorguen centralitat a discursos que estaven instal·lats en la marginalitat. Ho il·lustra l'ascens electoral d'un exmembre de Fuerza Nueva com Anglada amb un discurs centrat en la immigració; la vertebració de C's des d'una protesta lingüística abans confinada a manifestos de denúncia i grups d'opinió, i, sobretot, l'hegemonia assolida en el nacionalisme català del discurs que als anys 80 era patrimoni de l'independentisme extraparlamentari.

InfluènciaRessò notable als mitjans de comunicació

Exerceixen una influència superior als vots rebuts. Els missatges de les noves opcions radicalitzen l'escena política i limiten possibilitats d'establir grans consensos. Els seus discursos tenen un ressò notable als mitjans (sobretot als digitals) i a les xarxes socials i els grans partits els recullen de forma diversa. En aquest aspecte, cal plantejar-se fins a quin punt les formacions tradicionals n'assumeixen continguts.

Xarxes socialsInternet compensa la falta de mitjans i estructura

Internet juga un rol ideològic i organitzatiu important. La xarxa permet bastir organitzacions de forma ràpida i amb un cost mínim, relativament competitives amb els grans partits. La CUP és l'exemple clar del doble paper d'internet en aquests partits, però no l'únic (SI fa referèndums electrònics per als adherits).

A tall de conclusió, els partits nous anuncien una italianització de la política catalana, ateses les similituds que ofereixen amb la Itàlia dels anys 90 del segle passat. Segons el politòleg Marco Tarchi, aleshores es va estendre "el rebuig de la concentració de poders en mans de l'oligarquia partidista, la polèmica contra la burocratització de la vida pública, la reivindicació d'una tornada de la legitimitat política democràtica a la seva font popular natural […], l'exhortació a un acostament entre governats i governant". Aquest panorama va marcar l'emergència de la Lliga Nord i de Força Itàlia i, de retruc, la fi dels partits tradicionals.

Els resultats del 25-N indiquen també que potser no tots els partits nous es consolidaran (SI ha esdevingut extraparlamentari i la PxC ha perdut 15.000 vots), però la seva eclosió continuarà perquè els neguits que duen a votar-los perduren. En aquest sentit, que ningú s'enganyi: la política catalana coneix un canvi irreversible del qual els nous actors són només l'iceberg.