L'FMI vol l'acomiadament tan barat com a la UE

Barcelona."No hi ha res que millori més la demanda interna que una persona amb feina". Aquest missatge tan senzill com revolucionari és una de les principals conclusions dels homes de negre del Fons Monetari Internacional (FMI) després de fer un exhaustiu treball de camp per conèixer l'estat real de l'economia espanyola. El missatge és senzill per evident, però també revolucionari perquè implica canviar radicalment algunes de les regles actuals del mercat de treball malgrat que fa tot just un any que Espanya va aprovar l'última reforma laboral.

En concret, l'FMI exigeix que es tendeixi cap a un model semblant al del contracte únic i incrementar la formació dels aturats perquè els sigui més fàcil trobar feina. Dues condicions que queden lluny del model actual, en què existeixen una quarantena de contractes diferents i en què les despeses en formació per a aturats s'han retallat al voltant d'un 50% en els últims dos anys. Les exigències de l'FMI -un dels integrants de la troica que va rescatar la banca espanyola- van ser mal rebudes a la Moncloa. Poques hores després que els homes de negre presentessin les seves conclusions en una roda de premsa a Madrid, la secretària d'estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo, va respondre que a Espanya la reforma laboral ja es va fer i que ja era "equilibrada" i amb prou "envergadura" (vegeu l'article contigu). A continuació presentem les principals conclusions de l'informe, que està molt centrat en el problema de l'atur.

Atur "inacceptable"

L'FMI en culpa les retallades i les rigideses del mercat de treball

La situació actual de l'atur és "inacceptable", segons l'FMI, i en culpa "la consolidació fiscal i les rigideses del mercat laboral", a més del procés de reducció de deute que està vivint tot el sector privat. Les retallades afecten tant la demanda interna que tot i que les considera "inevitables" també insisteix -com ha fet en els últims mesos- que cal que siguin graduals. Per reduir el 27% de desocupats que hi ha actualment, l'FMI reclama que la reforma laboral "vagi més enllà". De fet, al setembre Brussel·les va exhortar Madrid a fer canvis en la reforma laboral. Segons l'FMI això s'hauria de traduir en primer lloc en l'increment de la flexibilitat interna de les empreses. "Fins ara, [les empreses] s'han centrat més a reduir llocs de treball que salaris: això està canviant, però cal anar més enllà", va explicar James Daniel, el cap de l'expedició de l'FMI. "Cal ajustar més en salaris que en llocs de treball", va insistir.

En segon lloc, el Fons va proposar declarar la guerra al contracte temporal, que és el que es fa servir en la majoria de contractacions que es fan actualment. "A Espanya hi ha massa gent que o no té feina o té contracte temporal", va afegir Daniel. En concret, segons càlculs de l'ARA extrets de l'Enquesta de Població Activa, hi ha 12,5 milions de persones que estan a l'atur o amb contracte temporal, mentre que hi ha 10,6 milions de persones amb contracte indefinit. De fet, al maig el 92% dels contractes signats van ser temporals. A canvi d'incrementar la contractació indefinida, es proposa "alinear els costos d'acomiadament amb la mitjana de la Unió Europea i que s'incrementin de manera més gradual amb l'antiguitat". Això coincideix amb les propostes que se li han fet al govern espanyol a favor del contracte únic.

Finalment, l'FMI també posa èmfasi a augmentar les oportunitats de trobar feina a través de la millora de la formació i d'uns serveis de col·locació "millors". A més, suggereix reduir el cost fiscal de les empreses a l'hora de contractar joves i treballadors de baixa qualificació.

Incentius a la contractació

Compromís dels empresaris a contractar si baixen els salaris

El Fons també exigeix la creació d'un mecanisme més o menys automàtic a través del qual els empresaris es comprometin a generar "increments significatius d'ocupació" a canvi que els sindicats acceptin "una significativa moderació salarial". A més, es defensa que es redueixi la pressió fiscal (en concret, les cotitzacions a la Seguretat Social) a qui contracti. En la seva opinió, a mitjà termini això acabaria sent beneficiós per als comptes públics perquè creixeria l'activitat econòmica i, en conseqüència, la recaptació.

Reformes a dins i a fora

Reduir les barreres regulatòries i més ajuda d'Europa

L'informe proposa altres reformes que Espanya ha de fer. Per exemple, demana reduir les barreres regulatòries "que impedeixen el creixement de les empreses" (no concreta a quines es refereix, però és previsible que això pugui afectar el comerç). També reclama que s'elimini la indexació dels preus públics (és a dir, que les actualitzacions es facin necessàriament en funció de l'evolució de la inflació, com passa ara) i que es trobi una solució "duradora" al dèficit de tarifa elèctrica, que al maig era de 26.000 milions d'euros. Casualment o no, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, es va comprometre ahir a presentar una proposta d'aquí un mes. També s'exigeix una llei d'unitat de mercat "ambiciosa", però no s'arriba a valorar la que ja hi ha en marxa.

Optimisme a mitges

Avisa d'una situació difícil malgrat que se surti de la recessió

L'FMI pronostica que en el segon semestre de l'any Espanya podria començar a créixer lleugerament, però també avisa que tot i així "les perspectives seguiran sent difícils". Pensa el mateix dels bancs, que va ajudar a rescatar: el sector és "significativament més sòlid", però encara persisteixen riscos associats a la bombolla immobiliària.