L’ANC i Òmnium exigeixen unitat per blindar el 9-N i plebiscitàries ja

BarcelonaHa estat una setmana de pressions creuades entre els partits, el Govern i la societat civil. Tothom vol refer la unitat perduda, però tothom hi posa condicionants. Ahir era el torn de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, que els últims dies havien debatut intensament què havien de fer com a entitats impulsores de la campanya Ara és l’hora pel doble sí el 9-N. El trencament de la unitat i el pas de la consulta a un procés participatiu amb l’objectiu de votar esquivant el veto del Tribunal Constitucional els havien agafat a contrapeu. Carme Forcadell i Muriel Casals, actores destacades del procés, van emetre alguns missatges nítids i van evitar qüestions més espinoses que poden enterbolir encara més el clima polític. Ho van fer davant una plaça de Catalunya plena i en una nova exhibició de capacitat mobilitzadora, entre crits massius d’“unitat” i “independència”.

De missatges clars n’hi va haver dos: suport al nou 9-N per “dignitat” i amb garantia d’implicació si es compleixen condicions que no semblen difícils, i una exigència clara a Artur Mas perquè convoqui eleccions plebiscitàries sobre la independència en tres mesos, cosa que el president té al cap si tot surt segons preveu. “Donarem suport al 9-N però exigim unitat i eleccions. President, convoqui-les, volem votar en els propers tres mesos”, s’esgargamellava Forcadell. Ella i Casals accepten les regles de Mas, que va presentar el procés participatiu del 9-N com una primera volta. Però van deixar clar que la segona volta, les plebisicitàries, havia d’estar calendaritzada per evitar perdre el caliu independentista. L’ajudaran a garantir l’èxit del 9-N però no volen que jugui amb la data electoral. “No volem més dilacions, el país per davant dels partits”, avisava Forcadell.

Junts fins al final del camí

Hi va haver dues carpetes que no es van obrir, fent equilibris per no trepitjar més ulls de poll. Sí que demanaven unitat per arribar “junts fins al final del camí” i, sobretot, per refer el consens entorn del 9-N i garantir-ne l’èxit encara que a elles, com a ERC, ICV-EUiA i la CUP, els hauria agradat amb més garanties i claredat. Però no van anar més enllà. Així, no van fer referències a la manera com s’han de presentar els partits a les eleccions. Són conscients que la llista de país que pretén Mas i que l’ANC va demanar a les europees està lluny perquè ecosocialistes, cupaires i Unió no la volen. I sobre una coalició amb CDC, ERC, independents i ex-PSC saben que, per ara, hi ha interessos contraposats encara que la majoria dels que ahir clamaven per la unitat la voldrien.

L’altra carpeta que tampoc van obrir és la declaració unilateral d’independència immediata, a la qual ERC condiciona qualsevol pacte. Consideren que de les urnes n’ha de sortir un mandat independentista clar i els partits han d’actuar en conseqüència, però no volen retallar la seva autonomia a l’hora de decidir com presentar-se.

Amb aquesta situació, de l’acte se n’extreia una apel·lació implícita a Junqueras perquè s’hi posés bé i una d’explícita a Mas perquè es comprometi ja a fer eleccions a l’hivern, cosa que també vol ERC. Una potestat exclusiva del president, que Unió no vol que usi fins al 2016 i que ell no vol fer efectiva fins que tingui garantida l’aliança amb Junqueras que li permeti afrontar-les amb garanties.

El crit de Casals i Forcadell era “unitat, urnes i independència” i els discursos van ser severs. Consideren que han enfortit la posició dels polítics i ara es valen de la gent que les segueix per marcar-los l’agenda. La consulta del 9-N, tal com ha quedat per no desacatar el Constitucional i, alhora, garantir que es voti no els fa el pes però hi posaran el coll. De fet, ahir ja es va arribar als 20.000 voluntaris que el Govern necessita per fer realitat el procés participatiu. L’ANC i Òmnium també s’hi implicaran “per desafiar un estat impropi”. Casals va ser contundent demanant als líders unitat per assegurar-ne l’èxit: “Que reprenguin negociacions perquè el 9-N s’assembli al promès i al convocat per Mas el 27 de setembre ”, va dir.

Picada d’ullet a Iniciativa

Forcadell va indicar que aquesta “no és la consulta que ens van dir” però que donava peu a posar-hi diversos accents i que tothom s’hi pogués sentir inclòs. En una picada d’ullet a ICV, que amenaça de despenjar-se’n argüint que no és l’acordat i és tan sols un acte electoralista de Mas, la líder de l’ANC va afirmar que el 9-N, com estava plantejat, el van acceptar “perquè mantenia la unitat i enfortia el procés” i ara aquest es pot convertir “en una mobilització per denunciar la involució democràtica de l’Estat”. Just el que pretén Joan Herrera.

Forcadell i Casals van arribar fins on podien sense posar en qüestió els seus consensos ni condicionar més del compte els fulls de ruta dels partits. Els dos missatges van ser clars: implicació en el 9-N i pressa per votar de veres. I, de fons, la música de la preuada unitat.