DRET A DECIDIR, POLS AL BLOC SOBIRANISTA

Junqueras i Herrera collen Mas perquè avanci ja eleccions

L’anunci des del Govern d’un preacord tècnic pel 9-N enutja les esquerres del bloc sobiranista

Oriol March / Sara González
21/10/2014
5 min

BarcelonaLa pressió sobre el president de la Generalitat, Artur Mas, perquè convoqui eleccions de manera immediata va 'in crescendo' a mesura que passen els dies. Després que diumenge fossin l’ANC i Òmnium Cultural les que van fixar un ultimàtum de tres mesos perquè els catalans escullin un nou Parlament, ahir van ser ERC i ICV-EUiA els que van instar de manera coordinada el Govern a donar ja per acabada aquesta legislatura. Ho van fer exhibint una unitat des de l’esquerra amb una trobada dels seus més alts dirigents que va servir per assenyalar l’executiu català com a responsable de trencar el consens.

Va haver-hi un detonant perquè republicans i ecosocialistes fessin ahir una pinça que torna a situar el focus al Palau de la Generalitat: l’anunci del conseller de la Presidència, Francesc Homs, d’un “preacord” per refer una “unitat tècnica” al voltant del 9-N. Era un intent del Govern per invertir els termes del debat –situat en la pressió perquè Mas posi data a les plebiscitàries– i focalitzar-lo en la recuperació de la unitat tenint com a base un acord al voltant dels onze punts que la CUP va plantejar la setmana passada per donar suport al 9-N alternatiu. De tots aquests punts –que van des de la creació d’una comissió de control del procés fins a la presència d’observadors internacionals– un va quedar fora: el de no acatar cap més suspensió vinguda de l’Estat.

Una operació sense èxit

L’operació del Govern, però, no va tenir èxit. L’anunci del preacord va ser immediatament desmentit per tota la resta de partits del bloc sobiranista, que van reaccionar visiblement molestos i fent pinya. Reunides primer les cúpules d’ERC i ICV i posteriorment amb la CUP al Parlament, van acordar un document que incloïa la petició d’eleccions “immediates”. Tot i això, el Govern insisteix que és el president qui té la potestat de convocar les eleccions. Fonts pròximes a Artur Mas van exigir ahir que “hi ha d’haver un punt de respecte cap a les institucions del país”, un missatge adreçat tant als responsables polítics com de les entitats socials que urgeixen la convocatòria electoral. A més, subratllen que va ser el mateix president el primer a parlar de les eleccions anticipades, però no volen entrar en un joc de dates perquè estan “concentrats en la prioritat numero u, el 9-N”.

La petició d’eleccions immediates no és una demanda còmoda per a CiU, on no va agradar el “to taxatiu” de Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), a l’hora de demanar comicis “en tres mesos”. Els nacionalistes observen, segons assenyala un alt dirigent consultat, “sincronia” entre el discurs de l’Assemblea i el de Junqueras a l’hora de demanar que s’avancin les eleccions per obtenir un mandat clar a favor de la independència. “Aquests comicis són un cartutx que només es pot fer servir una vegada i que, per tant, s’ha de fer servir bé”, indiquen des del comandament de Convergència.

Segurament per això ahir els dirigents de CiU tenien la consigna clara a l’hora d’atendre els mitjans: és el president qui té la potestat de convocar eleccions. I per fer-ho no només tindrà en compte l’ANC i Òmnium Cultural –ahir, en privat, eren elogiades les paraules de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, que diumenge es va centrar a reivindicar “unitat, urnes i independència” en un discurs que va agradar a CDC–, sinó també tots els partits sobiranistes. Així ho va expressar el secretari general de CiU, Ramon Espadaler, que va insistir que la prioritat del partit és “restablir la unitat” per aconseguir un 9-N amb la màxima participació possible.

ERC, ICV-EUiA i la CUP no es volen desmarcar d’una data que entenen que serà clau, però sí que exigeixen una sèrie de condicions. A més de demanar eleccions, en el document que van negociar plantegen que el 9-N hi hagi una mobilització “unitària, massiva i contundent” per assenyalar el PP com el gran responsable que els catalans no puguin votar. També demanen al Govern que reconegui que ha renunciat a la consulta del 9-N tal com estava acordada. La CUP, que havia de sotmetre el document a votació del seu secretariat ahir a la nit, no estava especialment satisfeta amb l’últim punt. Segons fonts de la negociació, consideren que “si no se’n diu 'consulta' la gent no anirà a votar massivament” el 9-N.

“Segueixen a la seva”

Tot i això, la cimera dels partits d’esquerres va servir, segons fonts de la negociació, “per constatar que el Govern segueix a la seva i que no té voluntat de tornar al consens i la unitat que suposava la consulta tal com estava pactada”. Cadascú tenia el seu motiu d’enuig. ERC no veia amb bons ulls la pressió de Mas per confegir una llista unitària. La CUP veia com la seva proposta era utilitzada “com a arma llancívola” pel Govern i la resta de partits. I a ICV no li van agradar gens les paraules d’Homs sobre el cap de files ecosocialista. “Joan Herrera és ben lliure de dir que no anirà a votar, com Camacho o Rivera”, va etzibar el conseller.

Això passava mentre els alts dirigents de CiU es reunien a la seu d’Unió. La cita va ser “tranquil·la”, segons fonts presents a la trobada, on es va evitar abordar les polèmiques internes que els últims dies han aflorat a la federació. Josep Antoni Duran i Lleida, per exemple, no va verbalitzar a porta tancada el que havia dit un dia abans a Mataró, quan va obrir la porta a parlar de la fi de CiU en cas que Convergència prefereixi pactar amb ERC de cara a unes eleccions plebiscitàries. “Són coses que sobrevolen l’ambient però que no es van tractar”, assenyalava a l’ARA un membre de la cúpula nacionalista.

La carpeta de les plebiscitàries encara no està oberta, tot i que aquests dies la tensió és palpable. Oficialment, els dirigents dels dos socis de federació criden a centrar-se en el 9-N per convertir-lo en un èxit de participació, però en privat mantenen diverses estratègies sobre la llista conjunta i el programa conjunt que CDC està oberta a pactar amb ERC. “Davant del president, ningú vol llançar retrets”, indica un alt dirigent. Serà després del procés de participació del 9-N quan es desencadenaran les decisions sobre una convocatòria que aboca CDC i Duran –sectors d’Unió sí que es veuen en una llista unitària– a un divorci polític.

Els independentistes d’ICV demanen debat intern sobre el procés

Els independentistes d’ICV agrupats en l’àmbit de fet nacional del partit demanen a la direcció que es debati internament sobre el procés sobiranista per evitar baixes com la de l’exdiputada Carme Garcia, que ahir va comunicar que plega com a militant. Diputada al Congrés en la legislatura 2004-2007 i regidora i portaveu a l’Ajuntament de Sabadell des del 2007, Garcia –que feia 40 anys que militava primer al PSUC i després a ICV– va portar a la Fiscalia l’any 2010 la informació facilitada per un empresari que va fer esclatar el cas Mercuri. L’exdiputada defensa la independència de Catalunya però argumenta que, més enllà del seu posicionament, ha pres la decisió de deixar el partit perquè considera que la direcció ecosocialista ha “segrestat internament” el debat sobiranista i s’ha allunyat de la vocació “d’influència, transformació i govern”. Els independentistes del partit van lamentar ahir la pèrdua “d’un gran actiu” i van exigir a la direcció que creï les “circumstàncies adequades” perquè Garcia reconsideri la seva decisió.

stats