Informe PISA: Canvis legislatius que són una llosa

Les preguntes

1. Com valora el resultat de l'informe PISA a Catalunya?
2. Què hauríem de fer per tenir millors resultats?

Josep Gallifa, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna URL: "Els partits haurien de renunciar a utilitzar l'educació"

1. Les proves que són la base de l'informe PISA són un intent de l'OCDE de mesurar rigorosament els resultats dels sistemes educatius. Tanmateix, els mateixos responsables de l'OCDE diuen que aquestes puntuacions no s'han d'entendre com a rànquings. I la qualitat d'un sistema educatiu, que té una gran complexitat, tampoc es pot mesurar amb una única avaluació, que es fa a partir d'una mostra. Les diferències històriques i culturals entre sistemes fan que no es pugui fer una relació tan lineal d'aquestes puntuacions amb l'eficàcia i els resultats d'un sistema determinat. Dit això, els resultats d'Espanya i Catalunya no són els que potser esperaríem. La diversitat de la nostra població escolar, el retard històric de generacions anteriors en l'accés a la cultura i una exposició a la lectura de la nostra població més baixa són tal vegada algunes de les variables que poden estar al darrere dels resultats.
2. Hauríem de posar l'educació al centre de les preocupacions de la societat. Això vol dir que el més important per a una societat és formar els ciutadans del futur, comptant amb la complicitat dels educadors però també de les famílies i de les comunitats en què estan inserides les escoles. I, naturalment, també dels grups polítics, que haurien de renunciar a utilitzar l'educació per a fins partidistes. Hauríem d'atendre millor els alumnes amb dificultats d'aprenentatge. El moment clau és l'educació primària, que és la base de tots els aprenentatges posteriors. Caldria fer un pla de formació continuada per centrar millor l'aprenentatge de competències.

Carles Sigalés, vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC):

1. Tenint en compte que han estat els anys més durs de la crisi econòmica, amb retallades en el sector educatiu, que els resultats s'hagin estancat era esperable. Es podria dir que no hem anat a pitjor. Tampoc s'han pogut prendre mesures rellevants que permetin oferir uns resultats immediats. De fet, els resultats d'accions que vagin encaminades a millorar el rendiment escolar sempre són a mitjà i llarg termini. Difícilment un vaixell tan gran i tan pesat com el sistema educatiu pot canviar de rumb i obtenir resultats en períodes curts de temps.
2. Hi ha tres grans accions. La primera té a veure amb una qüestió que la Generalitat ja ha afrontat, que és un plantejament a fons de millora de la formació del professorat. La segona acció seria analitzar per què el sistema educatiu no acaba d'anar bé i quins són els elements que hem de canviar. Una llei com la Lomce no ajuda gens a millorar. Els canvis legislatius que tenim constantment no ens ajuden. El que necessitaríem és un acord d'estabilitat en l'educació, que d'una manera més tècnica i menys ideologitzada ens permetés veure com es pot transformar el sistema per superar els dèficits. I la tercera acció, la més complicada d'aconseguir, és un canvi a fons del valor que té l'educació en la nostra societat. Només amb educació podrem ser un país que tindrà més oportunitats de progressar, d'aprofundir en la democràcia i d'aconseguir benestar.

Enric Prats, professor de Pedagogia Internacional de la UB: s, professor de Pedagogia Internacional de la UB

1. Els resultats mostren un estancament, i en aquests moments això és un avenç. En situació de recessió i de forta retallada en educació -no només econòmica sinó a tots els nivells-, que els resultats no siguin pitjors és molt, i jo era més pessimista, atesa la conjuntura. S'ha retallat en educació però també en la formació de mestres. I els professors estan desmotivats. Si creuem la inversió amb els resultats, ocupem el lloc que ens toca. A més, venim d'unes taxes d'analfabetisme de les pitjors d'Europa, i l'esforç ha sigut considerable. Potser per alguns no és suficient però estem prou ben situats. Però l'ambient no és favorable, la reforma educativa no ajuda a crear les condicions per al bon aprenentatge a l'escola.
2. Primer, no fer batalla política i electoral de l'educació. I s'ha d'augmentar els recursos allà on cal: reduir ràtios, desdoblament de línies i més professionals. No només mestres, sinó també pedagogs, psicopedagogs i orientadors que sàpiguen identificar els dèficits dels alumnes i posar-los els mecanismes d'acompanyament. No tot ho pot resoldre el docent. També cal augmentar la implicació de les famílies, el seu paper és clau. En el cas de Corea del Sud el mecanisme és pagar classes de reforç, i a Finlàndia és un acompanyament global. Aquí hi ha un excés de confiança en l'educació i es considera que des de casa no es pot fer res. Ni per tradició ni per cultura hem de copiar els països asiàtics. El seu és un model més competitiu i nosaltres n'hem de buscar un de més col·laboratiu, com Holanda, Noruega o Finlàndia, on el resultat educatiu és un compromís col·lectiu.

Xavier Melgarejo, membre del consell escolar de Catalunya i autor de 'Gracias, Finlandia':

1. No estem bé i hauríem de reflexionar. Altres comunitats autònomes en la mateixa situació de crisi tenen més bons resultats. Madrid també ha patit una retallada educativa i, en canvi, és una de les comunitats que han millorat més. S'ha de revisar què passa allà i què passa aquí. També s'ha de tenir en compte que a Catalunya hi ha una població immigrant més elevada que en altres comunitats, que fa que els resultats siguin diferents. S'ha de reforçar l'equitat, hi ha desigualtats socioeconòmiques que afecten els resultats. Pel que fa als resultats internacionals, em preocupa tanta competitivitat sense valors en el model educatiu asiàtic.
2. S'ha de prioritzar la formació dels mestres i convertir magisteri en una carrera de prestigi, i aquest professorat ens ajudarà a canviar el sistema, però primer els hem de seleccionar i formar. Però per fer-ho s'hi ha d'invertir recursos econòmics. A Hèlsinki, a la Facultat d'Educació hi ha un professor per cada deu alumnes. Hem de convertir les nostres Facultats d'Educació en centres d'excel·lència i també d'equitat. Hem de poder captar en aquests centres els millors dels millors, i han de saber que el país els dóna suport. I a més també cal la implicació de les famílies. També és important que hi hagi un pacte polític i implicar la societat en l'educació. La gent ha de creure en l'educació, que és vital per a la supervivència econòmica i cultural del país. És una de les peces clau de futur.