Josep Burgaya: “La política ha deixat que el món es converteixi en un gran casino”
Doctor en història contemporània i autor del llibre 'Economia de l'absurd'
Al seu llibre explica que el model capitalista actual condueix al col·lapse. Com es pot transformar?
Tot passa per canviar les regles que ens han dut on som. Qui ha decidit que l’1% de la població tingui barra lliure mentre una gran massa viu explotada i treballa en condicions miserables? No es tracta de demonitzar el mercat, que ha de seguir sent l’instrument que incentivi l’activitat, però no pot funcionar sense un mínim de control perquè el mercat no té moral per ell sol.
¿Defensa que els estats facin noves lleis, doncs?
El problema de base és que la política ha deixat que el món es converteixi en un gran casino, ha claudicat i ha deixat que els mercats, les grans corporacions, fixin les regles de joc. Els ministres d’Economia s’han convertit en comentaristes del que passa, però han renunciat a actuar, i això desperta frustració entre els ciutadans. Jo reivindico, per exemple, una certa dosi de proteccionisme per garantir la dignitat dels productes que ens arribin, que no s’hagin fet a base d’explotar persones o d’unes condicions impresentables.
La globalització havia de contribuir al progrés. ¿No ho ha fet?
S’ha caigut en un model que imposa el lucre individual sobre el col·lectiu. A més, s’ha produït en el cas d’Espanya una desindustrialització que ha condemnat cada cop més treballadors a l’atur o a treballs precaris que fan que només puguin accedir a uns productes low cost. Uns productes que alhora es fan a base d’unes condicions laborals miserables en altres països del Tercer Món. És un sistema del tot absurd.
¿Per on es pot començar a corregir la desigualtat?
Fent que les grans corporacions no puguin defugir els impostos com ara i així els estats trobaran ingressos que ara no troben perquè els apliquen exempcions fiscals enormes. Molts rics, a part de ser-ho cada dia més, volen que a sobre els estimin i fan obres de caritat o venen campanyes de retorn a la societat. Jo els diria: “Mira, pagueu els impostos que toca i ja us estimarem”.
