Irene Rigau: "L'atac al català és una estratègia contra la consulta"

Vostè es va trobar dilluns amb una sorpresa desagradable...

Sí. A les 12.12 va arribar per correu electrònic un text que no tenia res a veure amb el que havíem discutit fins divendres al migdia amb el ministeri.

D'on surt aquest nou esborrany del projecte de llei educativa?

És evident que és un text que estava treballat amb antelació, perquè això no es fa en un dissabte i un diumenge. Però el que sí que sabem és que divendres a la tarda i dissabte ja els ho havien explicat als consellers del PP en una trobada a Toledo. I em sembla obvi que es van esperar que es fessin les eleccions catalanes per fer-lo públic.

Però va arribar sense prou temps perquè els tècnics de la conselleria el poguessin estudiar amb deteniment. I així ho va posar de manifest a la reunió.

Exacte. Ens va arribar el text pràcticament 24 hores abans, i això contradiu el reglament de la mateixa conferència sectorial, que diu que el termini ha de ser de deu dies perquè hi ha d'haver l'informe jurídic, l'informe pedagògic i l'informe econòmic. Nosaltres hi vam anar ben documentats jurídicament, dient que no es complia la forma i que, per tant, els acords podien ser nuls. Van consultar els seus serveis jurídics i van concloure que calia fer una altra reunió.

¿I la consellera Rigau anirà a la reunió del 19 de desembre?

Si hi ha el mateix text, no.

Avui el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, tampoc ha anat a la reunió que hi havia a Madrid.

Evidentment, ahir el Govern va acordar que si no hi havia voluntat del ministeri de tornar al text anterior, treure l'apartat de la llengua d'un projecte que tracta de la millora de la qualitat i que elimina també selectivitat universitària, doncs és evident que havíem de prendre aquesta decisió.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va deixar clar que se sustenta en la sentència judicial del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut del 2006. Es carrega la immersió perquè preveu que hi hagi un repartiment 50%-50% entre català i castellà com a llengua vehicular. Ell, però, diu que no afecta el model lingüístic català...

Ell diu que hi ha d'haver " proporciones razonables ". I esclar, quan la razón és de Madrid i no és de Catalunya no sabem mai què s'entén per razonable . A veure, el que diu la sentència del TC és que correspon a la Generalitat determinar la proporció. I no diu razonable , sinó que només diu que aquesta proporció no exclogui el castellà. Però és que la proposta del ministeri afegeix una altra cosa: diu que els pares que visquin en zones en què s'aplica la immersió tenen el dret d'exigir una escola en llengua castellana que se li haurà d'oferir des de la privada i haurà de ser pagada per l'administració educativa. Impressionant.

¿I no hi havia memòria econòmica acompanyant aquest avantprojecte de llei?

No.

¿Pot passar que el ministeri obligui tots els centres a l'inici de curs a demanar als pares que triïn la llengua en què volen escolaritzar els fills, en aplicació de la nova llei?

No, perquè les instruccions de curs les dóna la Generalitat. Els centres necessiten tranquil·litat perquè no volem que la llengua sigui viscuda com un problema de manera provocada. Així que els centres aplicaran normativa del departament d'Ensenyament i serà la Generalitat la que, si se li requereix un suposat incompliment, ja es defensarà.

Aquesta proposta de llei és inconstitucional segons el seu gabinet jurídic. ¿Presentaran recurs al TC?

Sí, però no es pot fer fins que no estigui aprovada. Entenem que no s'adequa a la Constitució i a l'Estatut perquè envaeix competències. L'Estatut ens faculta per compartir el pla d'estudis, que vol dir que l'Estat fixa un mínim i les autonomies la resta. I ara ells ho fan d'una altra manera. Diuen: hi ha matèries troncals, específiques i d'especialitat. L'Estat dicta tot el currículum de les matèries importants, les troncals, i les autonomies desenvolupen el currículum d'assignatures com l'educació física, la religió i la segona llengua estrangera. I del català, com a assignatura d'especialitat.

Aquest és el canvi nuclear?

Aquest és el canvi més important, i després hi ha un segon canvi, que és el de les avaluacions. L'Estat té dret a conèixer el nivell dels alumnes, però creiem que ho ha de fer a través de mostres ben fetes, per saber si la competència matemàtica dels nens de Valladolid és semblant a la dels de Lleida. Però les proves, el contingut de l'examen, les determina cada comunitat. En canvi, ells preveuen enviar un sobre lacrat amb tot l'examen formulat, evidentment ja es pot imaginar en quina llengua, per tal que a Espanya, aquell mateix dia, tots els nens de manera uniforme facin la mateixa prova. I només de les matèries troncals. O sigui, que si saps quines matèries entren a l'examen, saps quines són importants.

¿I Catalunya només pot avaluar les altres assignatures, com el català?

Exacte. Llavors sí que han admès que cal tenir en compte la nota de català. Aquest és l'únic canvi de la reunió d'ahir. Però la qüestió primordial és que des de l'any 1978 el català ha sigut troncal. Cal donar el mateix tracte horari i curricular del català i del castellà. Perquè si ho tenim en una mateixa àrea ens permet ensenyar de manera coordinada els elements lingüístics comuns. Però amb aquesta proposta això no seria possible.

Perquè el que sí que fixa l'esborrany de projecte de llei són els horaris que s'han de dedicar a les troncals.

Marca un mínim del 50% de les hores lectives per a les troncals i un màxim del 50% per a les específiques. I les d'especialitat, com el català, el que garbellis de la resta. Un tractament absolutament residual.

Quan està previst que entri en vigor?

Crec que els tràmits no permetran que entri en vigor encara el curs que ve. Però si tira endavant nosaltres defensarem que l'Estatut és una llei del bloc constitucional i que està per sobre d'una llei orgànica sectorial. Però hi ha una consideració prèvia que vaig fer al ministre, i és que tal com està la societat, l'enquistament de la crisi, les restriccions pressupostàries, el malestar docent i familiar... ¿És el moment ara de canviar l'estructura de l'ensenyament i les regles de joc? Li vaig proposar de fer una pausa i apartar la llengua del debat. ¿Com vol que pagui una escola privada a qui no estigui d'acord amb el model d'immersió lingüística?

I què diu ell?

Parteix de la base que si no hi ha immersió no hi haurà aquest problema. La idea que a Catalunya no volem separar per raó de llengua l'entenen, però no veuen que si es garanteix el dret als pares a triar la llengua vehicular forçosament hi ha d'haver dues ofertes diferents. I per tant no es pot estar d'acord amb una cosa i amb l'altra a la vegada.

¿És una qüestió del ministre o va més enllà?

Va molt més enllà. Han intentat afeblir el català a les Illes Balears, i han tingut dificultats. L'han volgut afeblir al País Valencià. S'han inventat l'aragonès oriental... Crec que han arribat a la conclusió que mentre al Principat el català sigui viu serà molt difícil debilitar les Illes, València, la Franja. No és un tema ministerial. El PP vol modificar el model d'estat modificant l'educació, ja que no els agrada com ha evolucionat aquest model d'estat. És plausible que hagin pensat que el moviment sobiranista a Catalunya s'ha debilitat perquè CiU no va aconseguir els diputats que esperava i que ara era el moment d'atacar. Si no, no s'explica per què no han presentat el text durant la campanya. No han entès que el moviment a Catalunya és de baix a dalt i no de dalt a baix.

Però a les escoles no s'obligarà a triar llengua...

No volem que cap pare es vegi obligat a triar ni que cap professor hagi de justificar per què fa una cosa o l'altra o que hi hagi divergències d'opinió entre les AMPAs i un possible trencament de la convivència. Em temo que ells han iniciat un atac que és una estratègia per a aquests dos anys, en què veuen que la suma parlamentària porta a una voluntat clara i ferma, proclamada pel mateix president, de fer la consulta. Llavors, què pot interessar? ¿Que siguin dos anys tranquils o moguts?

¿Veu més una operació política que una operació de millora educativa?

Totalment, perquè en realitat ens fan un text legal que sembla fet per Ciutadans. El que escriuen és el que demana el senyor Francisco Caja [de Convivència Cívica Catalana] i Ciutadans, no el que ha defensat tradicionalment el PP a Catalunya. Com quan diuen que l'avaluació de la competència lingüística en primària es farà en llengua materna. ¿No saben que hi ha 190 llengües maternes a Catalunya?

El president ha convocat tots els líders polítics i la comunitat educativa.

En realitat el que convoquem és d'una banda el Consell Escolar de Catalunya, com a màxim òrgan de representació de la comunitat educativa, i de l'altra els partits polítics.

I què en sortirà d'aquí?

El ministre ha de poder rebre l'alè del país per entendre que el model d'escola català és una cosa que entenem com a pròpia i com a bona.

Potser els preocupen els efectes de la immersió, que tothom pugui expressar-se en català...

El ministre i el PP estan complint el seu projecte. Jo li vaig preguntar si el seu objectiu era espanyolitzar els nens catalans i em va dir que sí...

Ahir l'hi va tornar a preguntar?

No, ahir no. Però jo em pensava que volien espanyolitzar a través dels continguts i ara veig que també és a través de la llengua. Vol que la llengua catalana tingui dificultats per ser vehicular. Ataquen des de tots els fronts. Són conscients que després de 30 anys hi ha unes generacions que sense que els seus pares hagin nascut a Catalunya se senten catalans, perquè l'escola, aquí, a Finlàndia i als Estats Units, dóna sentit de pertinença. I nosaltres evidentment hem legitimat aquesta funció de l'escola. I és aquest sentiment de pertinença el que volen eliminar.

El ministre Wert ha relacionat l'increment del sobiranisme amb el model educatiu...

Va dir que l'escola era una fàbrica d'independentistes. Per tant, si ell s'ho creu i està en contra que Catalunya decideixi el seu destí, han d'anar als orígens. I el que es pregunta el ministre és: com és que s'ha tardat tant a fer això?

Com es va sentir dimarts?

Notes el poder de l'Estat, la solitud i l'animadversió. Allà va quedar clar que era un tema dels catalans. I quan és un tema dels catalans ens quedem sols.

Vol continuar al Govern?

Em fa il·lusió ser diputada i si em proposen continuar al Govern hi estic disposada. Ara bé, mai de la vida m'hauria pensat que em tocaria administrar unes retallades com les que he hagut de fer. Això sí que és dur. Per contra, defensar la llengua catalana, com he fet aquests dies, sabent que no represento un govern o un partit sinó tota una societat, és el més motivador que puc fer.