"Ich bin ein Berliner"

MunicHan sentit a parlar de la història del Mur de Berlín i, al contrari que els seus pares, veuen tot el món obert. Sense fronteres. Molts se senten part d’una generació desorientada davant la multitud d’opcions que tenen al davant. L’ARA ha entrevistat tres joves nascuts a Berlín l’any que va caure el Mur que expressen les seves inquietuds i els desitjos que tenen per al seu país. Ser de l’Est o de l’Oest ja no els marca, asseguren. Són conscients que, en reflexionar sobre el procés de la reunificació, comprenen no només millor la història alemanya sinó també l’europea i la mundial.

Al costat de les actuals guerres al Pròxim Orient, a l’Iraq o a Ucraïna, les imatges festives del 9 de novembre del 1989 a sobre del Mur caigut semblen escenes d’una pel·lícula molt antiga, si bé alguns esdeveniments actuals remeten a la Guerra Freda. De la cèlebre solidaritat del president nord-americà John F. Kennedy al Berlín Oest el 1963 quan va pronunciar “Ich bin ein Berliner ” se’n festeja avui la diàfana evolució: tots som berlinesos, si volem.

Els testimonis de la generació del 1989

Laura Harmsen: "Sé que només uns quants poden usar tota la llibertat del capitalisme"

Daniel Hikaru: "No crèiem que un mur fos tan horrorós"

Juliane Schnitzer: "Crec que avui en dia ser adult és més difícil"