Govern i Foment pacten 100 milions extres per fer el lífting a Rodalies

Barcelona.La Generalitat i el ministeri de Foment han pactat ampliar en gairebé 100 milions més la partida per a les inversions mínimes que necessita la xarxa de Rodalies de Catalunya per fer-la més fiable i segura. Segons apareix en el document aprovat fa pocs dies per les dues administracions, al qual ha tingut accés l'ARA, a més dels 306 milions d'euros pactats i acordats l'11 de novembre per la ministra Ana Pastor i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, hi ha una partida extraordinària de 99,94 milions més.

Quan el 27 d'octubre un tren de la R3 va descarrilar a l'entrada de l'estació de Sant Andreu Arenal, amb tres ferits lleus, el conseller Santi Vila va dir prou, i va aixecar la veu, per primera vegada, contra la seva homòloga a Madrid. Era el quart accident greu semblant als túnels de Barcelona -dos descarrilaments i dos xocs- en dos anys. La Generalitat va reaccionar al cap de pocs dies enviant al ministeri un document elaborat per tècnics del departament i de Renfe amb unes 60 actuacions prioritàries, amb un cost de 306 milions d'euros. Actuacions de microcirurgia per fer un líftinga Rodalies. L'11 de novembre el conseller va viatjar a Madrid per reunir-se amb Ana Pastor i en sortir van anunciar l'acord polític per la inversió dels 306 milions en tres anys (2014-2016), que formen part dels 4.000 milions que va aprovar el govern de l'Estat el 2009 -llavors en mans socialistes-, dels quals només se n'han executat avui 280 (7%).

Després de l'encaixada de mans entre Vila i Pastor, calia posar en negre sobre blanc cada inversió i calendaritzar-la. Es va crear una comissió tècnica amb representants de totes les parts (Foment, Generalitat, Adif i Renfe), que s'ha reunit tres vegades i ha arribat a un consens plasmat en un document molt detallat en què queda clar quina actuació es farà, quant costarà i quin any s'executarà. S'ha respectat en un 80% el que proposava la Generalitat, però algunes n'han quedat fora i d'altres s'hi han afegit. Per exemple, entre les 10 actuacions més importants que es duran a terme aquest 2014 hi ha la substitució dels enclavaments elèctrics per uns d'electrònics a la zona del Garraf i el Baix Llobregat, que proposava Territori. En canvi, la renovació integral de la via entre Maçanet i Caldes és una petició d'Adif.

Fa unes setmanes, el professor d'economia de la UB Daniel Albalate escrivia a l'ARA que el ministeri de Foment encara no s'havia compromès en cap document oficial a invertir aquests diners, a més de qualificar els 306 milions de "peixet al cove". Dos mesos després, el document ja és una realitat, i porta el segell de les dues administracions i de totes les empreses públiques implicades. De les xifres pactades, la inversió més forta es farà durant aquest any (102 milions) i el 2015 (151 milions). Pocs dies abans de l'acord entre Santi Vila i Pastor, la ministra va venir a Catalunya i va dir que ella només tenia 60 milions el 2014 per a Rodalies, davant la petició de 306 que feia la Generalitat.

Els 100 milions extres que apareixen al costat dels 306 no estan posats en el calendari, com els altres, perquè estan a la reserva. Si per algun motiu alguna de les actuacions previstes no es pot fer, serà substituïda per alguna d'un valor semblant de la partida de 100 milions en reserva. I quan s'arribi al 2016, les obres que no s'hagin dut a terme d'aquesta reserva, s'aniran fent durant el 2017 i el 2018.

I el desdoblament de la R3?

El mateix dia que Pastor va avançar a Madrid que desencallaven 306 milions dels 4.000 milions pendents per actualitzar les infraestructures de Rodalies, la ministra també va anunciar que finalment desdoblaria la polèmica línia de Vic (R3), l'única d'una sola via. Aquest projecte, però, no és tan immediat, ja que el ministeri ara n'està fent l'estudi per al desdoblament parcial -no total- i confia que durant aquest 2014 en pugui redactar el projecte. El cost dels tres bypass entre Montcada i Vic, que han de servir per reduir de 30 a 15 minuts la freqüència de pas dels trens en hores punta, serà d'uns 70 milions, un 10% del que suposaria el desdoblament de tota la línia.

Acords amb l'Estat: vinculats a les relacions polítiques

Els 4.000 milions

Quan els tècnics d'Adif van arribar a Barcelona per iniciar les obres de l'AVE es van posar les mans al cap pel mal estat de la infraestructura de Rodalies. Aquí va néixer el pla d'ampliació i modernització de Rodalies 2008-2015 que va aprovar Zapatero (20-2-2009), i que incloïa una inversió en 7 anys de 4.000 milions d'euros. Entre el 2009 i el 2010 se'n va executar un 7%. Des de llavors, res més.

El traspàs de la gestió

Els 4.000 milions promesos eren la prèvia a un futur traspàs de la gestió, que llavors faltava concretar. El traspàs es va firmar el 29 de desembre del 2009 i va entrar en servei l'1 de gener del 2010. El servei estava regulat per un contracte programa -ara es diu contracte de servei- que va caducar poc abans del canvi de govern a la Generalitat, a finals del 2010, i les relacions es van complicar.

El desencontre

El contracte programa de la gestió de Rodalies firmat entre governs socialistes -Estat i Generalitat- no incloïa sancions pel mal servei. Lluís Recoder, com a nou conseller de Territori de CiU, va exigir al govern espanyol, primer del PSOE i ara del PP, que el nou contracte les inclogués. La ministra Ana Pastor (PP) i Recoder mai es van entendre. Fins i tot el conseller va suspendre una reunió decisiva.

El desgel

Durant dos anys les Rodalies van seguir funcionant per inèrcia, sense contracte, perquè les administracions no es posaven d'acord, i Recoder va posar multes per valor d'un milió d'euros a Renfe per incidències importants. Amb l'arribada de Santi Vila a la conselleria fa exactament un any, la relació va canviar. Vila i Pastor van sintonitzar, i van firmar (17-6-2013) el contracte de servei fins al 2015.

El pacte de mínims

El contracte de servei firmat sí que inclou les sancions pel mal servei i la possible rescissió abans d'hora si s'incompleix, però la multa imposada per Recoder ha quedat als llimbs. Amb el desgel de les relacions, Vila ha desencallat 306 milions d'euros d'inversions en infraestructures, dels 4.000 promesos per Zapatero, per millorar la fiabilitat i seguretat de la xarxa.