Francesc Cabana: “Entenc que hi ha molts imputats, però no s’ha fet autocrítica”

BarcelonaCoordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània i fundador de Banca Catalana, Francesc Cabana (Barcelona, 1934) és un dels principals experts en el sistema financer català i es declara defensor del model de caixes d’estalvis.

¿Li sap greu que CatalunyaCaixa hagi deixat de ser catalana?

En aquest context només podia ser comprada per un dels grans. Per la duplicitats d’oficines, no creia que CaixaBank hagués pogut comprar-la. Hauria estat bonic, però la duplicitat era total. Hi hauria hagut molts acomiadaments i això hauria portat protestes al carrer.

Quina opinió té del BBVA?

És un banc de tres sigles, que presideix un amic d’Aznar, que va ser qui va fer fora la burgesia basca amb el tema dels comptes a Jersey. El banc té la seu a Bilbao, però les oficines centrals, a Madrid. I la relació amb Catalunya ve de lluny, perquè si Bilbao i Biscaia tenien la mateixa mida en fusionar-se era perquè Biscaia havia absorbit Banca Catalana.

A Espanya queden setze entitats.

Ara mateix estic escrivint la història d’Unión Española de Explosivos, que va ser una empresa que l’any 1982 va haver de renegociar el seu deute amb 120 bancs! La crisi bancària dels anys vuitanta la va aprofitar el Banc d’Espanya per reduir bancs, allò no va afectar ni una caixa. I entre aquella i la d’ara, que ha tocat les caixes, ens hem quedat amb poques entitats però que poden competir internacionalment.

Això és bo?

La pèrdua de les caixes em sap molt greu. Van fer una gran tasca de proximitat, els directors sabien perfectament qui eren els seus clients. I als anys 50 i 60 van fer una gran feina proporcionant habitatges per als immigrants espanyols. Però malgrat tot, dels quatre grans bancs, a Catalunya en tenim dos.

Què és el més important que s’ha perdut?

L’obra social, tot i que La Caixa segueix aportant-hi 500 milions cada any.

¿Creu que ha faltat autocrítica?

Sí, se n’ha fet molt poca i em sorprèn. Com és possible que aquests directius que cobraven tant ara no expliquin res? M’agradaria que donessin explicacions. I entenc que n’hi ha molts que estan imputats, però ningú no diu res i no s’ha fet autocrítica.

Com resumiria els errors que s’han comès a les caixes?

Sobretot hi veig dos errors: no s’haurien d’haver polititzat i se n’hauria d’haver professionalitzat els directius.