La Fiscalia de l’Estat i la catalana discuteixen la querella del 9-N

BarcelonaLa Fiscalia es vol desmarcar de les pressions del govern espanyol, reivindica la seva “imparcialitat” i insisteix que la querella definitiva contra el procés participatiu del 9-N encara no està acabada. La reunió, ahir, entre el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va servir per analitzar les dades recollides pels Mossos durant la jornada. Però fonts de la Fiscalia van assegurar que encara s’estan valorant els fets per determinar els possibles delictes. Van voler deixar clar que serà la Fiscalia Superior de Catalunya qui tindrà l’última paraula, malgrat que els primers esborranys de la querella són de la Fiscalia de l’Estat.

Diverses informacions aparegudes els últims dies apunten que l’escrit anirà contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i algun conseller, com la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Se’ls volen atribuir els delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics.

Delictes de desobediència i prevaricació

El president Mas i els consellers podrien ser denunciats per un delicte de desobediència en haver assumit el lideratge del procés participatiu malgrat haver sigut suspès pel Tribunal Constitucional. Aquest delicte, comprès en l’article 556 del Codi Penal, pot comportar una pena de presó de sis mesos a un any.

Els articles 404, 405 i 406 del Codi Penal estan dedicats a la prevaricació de funcionaris públics, un altre dels delictes que la Fiscalia podria atribuir als querellats. Castiga “l’autoritat o funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dictés una resolució arbitrària en un assumpte administratiu”. No comporta pena de presó, però sí una possible inhabilitació especial per a feina o càrrec públic de set a deu anys.

Malversació de diners

públics

Segons la Fiscalia, els querellats podrien haver comès un delicte de malversació de diners públics per la despesa de la Generalitat en el procés participatiu i els seus preparatius. Aquest delicte està previst a l’article 432 del Codi Penal, que en el punt 1 diu que “l’autoritat o funcionari públic que amb ànim de lucre sostregui o aprovi que un tercer sostregui diners públics que tingui al seu càrrec per raó de les seves funcions” podrà ser condemnat a una pena de presó de tres a sis anys i a una inhabilitació absoluta per un temps de sis a deu anys. El punt dos preveu un agreujant si la malversació és greu per l’import de les quantitats o el dany provocat.

Tot i així, alguns juristes assenyalen que aquests delictes no tindrien recorregut. Per exemple, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el magistrat Daniel de Alfonso, va assegurar que cap d’aquests delictes “té futur”.

Possible inhabilitació

per a càrrec públic

Alguns d’aquests delictes inclouen la inhabilitació, que només es podria aplicar com a condemna si hi arribés a haver judici i sentència. Tanmateix, fonts jurídiques consultades per l’ARA apunten que la Fiscalia podria demanar, com a mesura cautelar, la suspensió del càrrec de les persones contra les quals es querelli. L’última paraula la tindria, però, el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui el cas. Les mateixes fonts asseguren que és improbable que un jutge decideixi aquesta mesura.

Què passa un cop presentada la querella?

Un cop presentada la querella davant el TSJC, el magistrat que n’assumeixi la instrucció haurà de decidir si l’admet a tràmit o no. En cas de ser admesa, començaria la investigació dels fets i s’imputarien les persones acusades pel ministeri públic que el magistrat considerés. La investigació podria durar mesos -fins i tot anys-, i quan s’acabés es fixaria una data de judici -també a diversos mesos o a un any vista-. La sentència, i per tant la hipotètica inhabilitació definitiva o la pena de presó, no arribaria fins després del judici.