Felip VI ofereix un “temps nou” sense canvis estructurals

Avui Felip VI despatxarà amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Sobre la taula hi haurà les velles carpetes polítiques que no s’han tancat en una jornada festiva i assolellada a Madrid, plena de banderes roges i grogues. Els visques al rei, dins i fora del Congrés de Diputats; les multituds que ahir es van aplegar al centre de la ciutat per aclamar la família reial al seu pas amb un Rolls-Royce descapotable, i les bones intencions que el monarca va exposar en el seu discurs de proclamació són una cara de la moneda. L’altra, els recels que desperta la Corona en una part de la ciutadania que desconfia de la seva capacitat per reconduir les crisis que sotraguegen la societat. Aquest és, des d’ara, el repte del nou cap de l’Estat.

“Una monarquia renovada per a un temps nou”. És l’oferta que va fer davant les Corts espanyoles, reunides per entronitzar-lo. Els parlamentaris (diversos partits d’esquerra i independentistes no van ser-hi) van ovacionar un “rei constitucional”, com ell mateix es va definir, i el seu programa reformista però amb les arrels clavades a la Transició i als valors que segella la Constitució del 1978. Hi havia una satisfacció evident al govern espanyol, al PP i al PSOE per haver estat capaços de tancar amb èxit un procés de relleu inèdit que ahir va culminar sense entrebancs destacables. Al carrer, la policia va reduir els comptats intents de mostrar símbols republicans.

El compromís reial amb la posada al dia d’aquell pacte constituent, resintonitzar-lo amb l’hora del segle XXI, satisfà especialment els socialistes. Els populars es fixen en la defensa de les lleis, l’estabilitat institucional i la unitat d’Espanya. A Catalunya i Euskadi, en canvi, Felip VI no convenç.

Una única nació

¿Té intenció de regenerar els fonaments de la vida política o només d’impulsar un canvi generacional? És la incògnita que fa estar el president de la Generalitat, Artur Mas, amb una actitud de “ wait and see ”. Esperar i mirar com es concreten les paraules pronunciades ahir que, pel Govern, tenen ben poc de nou. Tot i les expectatives creades, el rei es va limitar a donar les gràcies en les llengües oficials i a elogiar-ne la seva utilitat com a “ponts de diàleg”. Menció a Salvador Espriu inclosa, un dels poetes catalans a qui més es recorre fora del país, el monarca va deixar clar que no pensava allunyar-se del camí marcat pel seu pare i avalat pels grans partits estatals. Això vol dir reivindicació d’Espanya com una nació única -unida i diversa- esquivant-ne el caràcter plurinacional. La fotografia de Mas i el lehendakari Urkullu a la tribuna de convidats de la cambra baixa, limitant-se a brevíssims aplaudiments de rigor, era la confirmació de la desconnexió entre dues realitats. Un xoc de majories que manté les formes, el respecte i el bon veïnatge.

Amb el pas del temps se sabrà quin és l’abast dels canvis que vol arbitrar Felip VI, que més enllà dels límits legals va deixar clar que estarà molt pendent dels debats de cada moment. De fet, part de la simbologia dels actes de jurament i proclamació tenien com a objectiu tornar a ancorar la Corona entre la gent, castigada per la crisi i tipa de desigualtats. El missatge de fons era que es gira full i que qui ara agafa les regnes n’ha pres bona nota.

A la cerimònia hi va haver dues absències significatives. El rei Joan Carles no hi va ser per accentuar la imatge de llibertat del seu fill, la idea que enceta una etapa nova sense tuteles de cap mena. Tot i que el seu hereu en va reivindicar la seva figura -també menció sentida a la seva mare, Sofia-, hi va haver una clara voluntat de subratllar que el regnat que ara comença no beu del franquisme sinó que només té una font de legitimitat: la Constitució. Alguns dels seus paresvan ser ahir a l’hemicicle. L’altra persona que no hi va assistir va ser la seva germana Cristina. Bona part de la intervenció del fins ara príncep d’Astúries -títol que passa a la infanta Elionor, una de les protagonistes del dia- va estar dedicada a lligar el futur de la institució a una actitud exemplaritzant, íntegra i honesta. Això és incompatible amb el cas Urdangarin. De fet, a efectes oficials, la família reial ja es limita només a la nova parella de monarques, les seves filles i els avis, que mantenen el títol honorífic de reis.

Fa temps que Felip VI tenia clar que l’obertura del seu regnat havia d’enllaçar amb un relat de canvi generacional al timó de la nau. En el terreny militar, es va evidenciar en el primer acte de la jornada: la imposició per part de Joan Carles al seu fill del faixí de capità general, ja que ara és ell el cap suprem de les forces armades espanyoles. En l’àmbit civil, implica centrar-se en els aspectes que més preocupen els joves.

Amb la mirada a la crisi social

D’entrada, empatia cap als que més durament han patit la crisi econòmica fins al punt de “sentir-se ferits en la seva dignitat com a persones”. Va esperonar els poders públics a treballar per intentar capgirar la situació actual. Els gravíssims problemes socials són el paisatge de fons d’una erosió creixent del bipartidisme, el gran puntal de la Corona. Enquesta rere enquesta, els ciutadans demostren més desafecció cap a l’entramat polític nascut ara fa més de 35 anys.

Europa i les identitats compartides, el paper de la dona, la cooperació, l’educació o el medi ambient van formar part també de les prioritats del regnat, en un discurs inaugural d’uns 25 minuts, molt detallat. Els que coneixen bé la parella subratllen que alguns dels àmbits citats preocupen especialment a la reina Letícia, que abans era periodista. Entre ells hi va haver ahir mostres d’afecte i mirades de complicitat, per exemple, en la salutació al balcó del Palacio Real o en el moment clau de travessar la porta dels lleons del Congrés. L’edifici estava engalanat a la manera de les grans ocasions i fortament protegit.

Felip VI sap que el seu pare va segellar el pacte amb els espanyols la nit del 23-F. Ell no té aquesta legitimitat als ulls d’una majoria i va admetre que s’haurà de guanyar, dia a dia, que els ciutadans n’estiguin orgullosos. Per donar una imatge de proximitat va fer el recorregut fins a la Plaza de Oriente dret en un cotxe descobert.

Ahir Madrid es va tenyir de vermell i groc; avui les carpetes polítiques continuen obertes.