Fabian Mohedano: "Hem d'adaptar la feina al ritme de vida i no al revés"

BarcelonaFabian Mohedano, impulsor de la iniciativa, proposa aprofitar el canvi de paradigma per reformar els horaris.

Parles de l'economia de la felicitat.

La gent no és més feliç malgrat els avenços que hem tingut. Quins són els elements que generen felicitat? La família, les finances, la feina, la comunitat i els amics, la salut, la llibertat personal i els valors. I el temps és fonamental en aquestes set variables: quant temps tenim per a la família? I per formar-nos? Com utilitzem el temps de la feina? Desconnectem? Si no es té temps per a la llibertat personal, la gent se sent encotillada. Les polítiques del temps són un instrument per a la nova economia i per aconseguir la felicitat i la satisfacció.

Hem posat la feina al centre i ens hem oblidat de la resta.

En la mesura que tinguem una xarxa d'activitats més enllà de la feina, serem més bons quan treballem. Perquè el que et demanen és la capacitat de resoldre reptes i dificultats i, per fer-ho, has d'estar amb la ment oberta i tenir una xarxa social i una motivació extra.

La reforma horària pot afavorir la participació social i política.

Els estudis diuen que les persones que estan implicades en la vida comunitària i social del seu barri, poble o país entenen millor les decisions que prenen els polítics. En el moment en què estem de risc de distanciament entre la ciutadania i la classe política, el més oportú és racionalitzar el temps perquè la gent faci vida associativa i s'impliqui en les decisions públiques. I així es reduirà la desafecció. La política està cada cop més professionalitzada i les decisions no les prenen els ciutadans. Això aquí està més accentuat pels horaris de la gent. Sobretot els de la franja de 30 a 50 anys, que han de tenir temps per cuidar fills i familiars, i no poden participar-hi, i així la democràcia s'afebleix. El temps és una barrera d'accés a l'espai públic. En temps de desafecció, polítiques del temps.

També és una oportunitat per repensar l'estil de vida.

Som en un canvi de paradigma. Cal una revolució humanista. Hem de canviar els valors. De fet, ja estan canviant. Un cap de recursos humans no vol que una persona estigui 24 hores a l'empresa perquè vol que estigui connectada amb el món i pugui resoldre els problemes.

La iniciativa que impulseu entronca amb el moment de canvi que vivim.

Aquesta iniciativa pretén que, en un moment de canvi d'època, en un moment que la gent vol qüestionar-ho tot, ens traguem el llast de les coses d'un passat recent que ens fan nosa, com uns horaris que es creen en l'etapa franquista. Quan diem que Catalunya vol ser més a prop d'Europa, també volem assemblar-nos a la seva manera de viure i equiparar els horaris.

El canvi no pot ser individual.

No serveix de res que una empresa decideixi dinar a la una i sopar a les set si no ho fem tots. Necessitem un pacte que ens porti a tots a fer el canvi. Volem sensibilitzar dels beneficis de la reforma horària. No només volem que torni aviat a casa la dona, també l'home. Volem uns horaris emancipadors, que generin igualtat i coresponsabilitat. Adaptem els horaris laborals al ritme de vida i a la necessitat dels individus i no al revés.