Europa farà desaparèixer el secret bancari aquest any

Brussel·lesEuropa canvia d'estratègia per lluitar contra la crisi. O, com a mínim, la matisa. I és que, després de cinc anys de crisi en què Brussel·les -i Berlín- ha insistit cimera rere cimera en la importància del rigor pressupostari per sortir del forat, sembla que, per primer cop, els líders europeus es plantegen una nova manera de quadrar els comptes públics, que ara no passa per gastar menys sinó per ingressar més. Per això, els Vint-i-set van dedicar la cimera europea d'ahir no tant a discutir plans per endurir l'austeritat com a buscar receptes per lluitar contra el frau fiscal.

"És una qüestió de justícia i credibilitat", reconeixia el president del Consell de la Unió Europea, Herman van Rompuy, conscient que demanar als ciutadans que s'estrenyin encara més el cinturó és menys creïble quan els governs de tot el continent permeten que milers d'euros se'ls escapin cada dia per les clavegueres del sistema de recaptació fiscal a Europa. Brussel·les calcula que, cada any, les arques comunitàries perden un bilió d'euros a causa de l'economia submergida. Una xifra que equival a tota la riquesa que produeix Espanya en un any, o a 2.000 euros per ciutadà europeu. "L'evasió fiscal és un crim amb efectes devastadors per a la societat", va sentenciar el president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

La principal eina que Brussel·les proposa per lluitar contra el frau és l'intercanvi automàtic d'informació fiscal entre països. La idea és que Madrid pugui accedir a la informació dels comptes bancaris que un ciutadà espanyol hagi obert a Luxemburg, quan hi guardi els estalvis o la pensió però també quan hi ingressi els dividends que hagi rebut d'una empresa. Europa vol, així, que el ministeri d'Hisenda pugui accedir directament a aquestes dades, sense haver de demanar un permís explícit, per saber si el ciutadà en qüestió està aprofitant el salt de fronteres per evadir impostos.

Suïssa, la moneda de canvi

De fet, ja fa cinc anys que els Vint-i-set arrosseguen una directiva amb què Brussel·les proposava precisament facilitar aquesta transmissió sistemàtica de dades bancàries. Però la norma no acabava de veure la llum pel bloqueig d'Àustria i Luxemburg, zelosos d'un secret bancari que els converteix en una espècie de paradisos fiscals al cor del Vell Continent i que els permet aprofitar l'avantatge competitiu que suposa mantenir aquesta opacitat als comptes per captar capitals. Dit d'una altra manera, tots dos temien que introduir transparència en els comptes espantés els inversors i els fes fugir a altres centres financers, com les illes Caiman o, sense anar tan lluny, Suïssa.

Per això, el primer ministre luxemburguès supeditava encara ahir l'aixecament del veto a aquesta directiva comunitària a una condició: convèncer la resta de paradisos fiscals en territori europeu -no només Suïssa, sinó també Andorra, Mònaco, Liechtenstein i San Marino- de participar en aquest sistema d'intercanvi de dades. "Estem disposats a introduir l'intercanvi automàtic d'informació a condició que la UE procedeixi a negociacions amb tercers països", va dir obertament Jean Claude Juncker. Un peix que es mossega la cua, perquè Luxemburg i Àustria estan disposats a cedir només si ho fa Suïssa, i Berna ha deixat clar diverses vegades que no mourà fitxa fins que la Unió Europea no aconsegueixi posar ordre a casa seva.

Sembla, però, que aquest cercle viciós s'ha aconseguit trencar i els Vint-i-set es van comprometre ahir a aprovar abans de finals d'any la nova directiva sobre fiscalitat de l'estalvi, amb l'objectiu que entri en marxa l'1 de gener del 2015. Una directiva que inclourà no només les persones físiques sinó també les jurídiques.

Més polític que pràctic

"La UE els farà la vida més difícil als evasors fiscals", va celebrar el president espanyol, Mariano Rajoy. Però encara no. Caldrà esperar als moviments de Suïssa per considerar que el secret bancari ha desaparegut del tot a Europa. "Avui no seria honest dir que Luxemburg i Àustria hi han renunciat", va confessar el president francès, François Hollande.

Així doncs, el compromís dels Vint-i-set, com passa sovint a Brussel·les, és més polític que pràctic. Un acord de mínims, amb tot, que no hauria estat possible si no haguessin bufat vents favorables a la lluita contra el frau i l'evasió. Vents que vénen de la mateixa Europa -més ofegada que mai per les necessitats pressupostàries i amb una credibilitat en hores baixes pels constants escàndols de corrupció que esquitxen tot el continent i que li han costat el càrrec al ministre francès d'Hisenda- i també vents que bufen des de l'altra banda de l'Atlàntic, on l'administració Obama està decidida a perseguir els evasors, obligant les entitats financeres de tercers països a facilitar a Washington tota la informació que tinguin sobre els seus clients nord-americans.

Amb tot, la persecució que Brussel·les està disposada a emprendre no té en el punt de mira només els evasors d'impostos sinó també les grans empreses que fan operacions d'enginyeria fiscal per reduir al mínim els impostos que paguen. Són les astúcies fiscals que fan multinacionals com Apple, Google o Amazon, que creen filials als països europeus amb menys pressió fiscal per declarar els ingressos que han obtingut en altres països de la Unió, de manera que esquiven tributar pels seus milionaris beneficis.

Una pràctica habitual

Molts d'ells escullen establir-se a Irlanda, que té un dels impostos de societats més baixos del continent, un irrisori 12,5% comparat amb els nivells que assoleix la taxa a França, Bèlgica i Espanya, on frega el 30%. "No fem tractes especials amb cap empresa", es va defensar el primer ministre irlandès, Enda Kenny, que va negar pactes secrets amb el gegant informàtic Apple per ajudar-lo a esquivar impostos als Estats Units.

Per evitar aquests estratagemes legals i forçar les empreses a pagar els impostos que els corresponen als països on realment desenvolupen l'activitat, la Comissió Europea presentarà abans de finals d'any una revisió de la directiva de filials i matrius i de la directiva contra el blanqueig de diners. "Les empreses han de pagar impostos allà on estan instal·lades", va subratllar la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va descartar, això sí, que els Vint-i-set es plantegin harmonitzar els impostos a tota la Unió.