Estadistes europeus tocats pel finançament irregular de partits
BARCELONA.Dobles comptabilitats, donacions secretes, caixes negres, personal a càrrec del pressupost públic... Els escàndols de finançament irregular han sacsejat diversos governs europeus.
Helmut Kohl: els comptes de la CDU a Suïssa
El 1999 va esclatar un escàndol de finançament il·legal de la democràcia cristiana alemanya. Una investigació parlamentària va descobrir que la CDU havia rebut una donació secreta, d'un milió de marcs (511.000 euros), d'un fabricant d'armes que, més tard, es va relacionar amb l'aprovació del govern de Helmut Kohl d'una operació de venda de 36 tancs a l'Aràbia Saudita. Davant el pes de les evidències -incloent-hi denúncies de responsables del partit-, Kohl va acabar reconeixent l'existència d'una comptabilitat paral·lela i que la CDU havia rebut fins a dos milions de marcs en donatius i comissions il·legals que no es van registrar mai.
Es va negar, però, a revelar les identitats dels donants, cosa que el va distanciar dels nous dirigents de la CDU, entre els quals hi havia la seva protegida, Angela Merkel. Kohl va acabar dimitint com a president honorífic del partit i se'l va processar per malversació de fons. Finalment, la fiscalia de Bohn va tancar el cas a canvi del pagament d'una multa de 150.000 euros. A Alemanya les donacions de més de 20.000 euros a partits han de ser públiques.
Jacques Chirac: personal municipal per al partit
L'expresident francès Jacques Chirac va ser condemnat el desembre del 2011 a dos anys de presó per malversació de fons públics en el període en què va ser alcalde de París (1977-1995). Se l'acusava d'haver contractat amb diners municipals 19 funcionaris que, en realitat, no treballaven per al municipi sinó per al seu partit, l'agrupació postgaullista RPR. Amb 79 anys, els jutges el van eximir de complir la pena per l'edat i el seu delicat estat de salut (va ser condemnat en absència perquè els metges van dir que tenia una malaltia neurològica). Tot i que a França hi ha quantioses subvencions públiques per als partits i es limiten les despeses electorals i les donacions privades, els escàndols continuen: la justícia investiga si la multimilionària Liliane Bettencourt, propietària de L'Oréal, va finançar il·legalment la campanya que l'expresident Nicolas Sarkozy va perdre davant François Hollande.
Tony Blair: donacions a canvi de títols nobiliaris
El laborisme britànic ha protagonitzat una de les formes més originals de finançament irregular: la venda de càrrecs i títols nobiliaris a canvi de donacions al partit. L'escàndol va esclatar el 2007 i va obligar l'aleshores primer ministre, Tony Blair, a declarar en dues ocasions davant la policia. Membres del seu partit van denunciar que la formació havia obtingut 20 milions d'euros en crèdits tous d'una dotzena d'empresaris que poc després es van convertir en lords. Els tories tampoc han quedat al marge de l'escàndol: l'any passat David Cameron va haver de donar explicacions per sopars al número 10 de Downing Street a 60.000 euros el cobert. Els noms dels donants no s'han fet mai públics.
Ivo Sanader: el negoci de les privatitzacions
"Vostè és un primer ministre corrupte i un especulador de la guerra". Així es va adreçar el jutge a Ivo Sanader, l'ex primer ministre de Croàcia (2003-2009), amb qui Brussel·les va negociar l'adhesió de Croàcia a la UE. Es va embutxacar 10 milions de la petriolera hongaresa MOL, que es va quedar amb la companyia estatal croata quan ell dirigia el govern. També va rebre comissions d'un banc austríac quan era titular d'Exteriors. Compleix una condemna de 10 anys de presó.
Silvio Berlusconi: la protecció de la immunitat
La llei Alfano del 2008 va atorgar a l'aleshores primer ministre italià, Silvio Berlusconi, la immunitat per esquivar les denúncies de suborn, corrupció, tracte amb la Màfia i frau fiscal. Només ha hagut de respondre de les acusacions per corrupció de menors del cas Ruby, que no veurà la sentència fins després de les eleccions del febrer. Berlusconi ha fet neteja en les llistes electorals del Poble de la Llibertat, però el seu partit continua sota sospita: l'escàndol de les festes romanes dels seus diputats encara porta cua.
