Esperant el corredor mediterrani
El corredor mediterrani és una de les assignatures pendents de les infraestructures de l'Estat. Empresaris i administració esperen que Foment compleixi i faci una primera inversió en la via de mercaderies.
BARCELONAUn cop aconseguit l'enllaç amb TGV fins a Girona, i a l'espera de veure la mateixa connexió fins a França a l'abril, ara la fita a aconseguir és el corredor mediterrani. Treure el màxim rendiment internacional al litoral d'aquest extrem de la Península en connexió amb França i la resta d'Europa és un cavall de batalla eternament reivindicat pels responsables polítics, els empresaris i la societat civil. Són 1.300 quilòmetres que ressegueixen Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia -fins a Algesires- de vies compatibles amb els trens internacionals. L'ambició del projecte no és poca: preveu línies tant per a transport de passatgers com per a trens d'alta velocitat i també per a mercaderies. De moment, però, els esforços se centren en la xarxa per a importacions i exportacions, on destaquen els accessos als ports industrials, nous centres intermodals (CIM) i la possibilitat de construir enllaços amb les grans indústries pròximes al traçat.
Si l'any 2003 el llavors president del govern espanyol José Maria Aznar donava l'esquena al corredor mediterrani i deixava perdre el suport de la Unió Europea, fa poc més d'un any que torna a estar a l'agenda política. Quan l'economia espanyola va començar a tocar fons, l'ex-ministre de Foment José Blanco va escoltar el reclam d'empresaris i presidents autonòmics del Mediterrani. El fet de concentrar més de la meitat de les exportacions i prop del 70% del turisme nacional i de generar gairebé el 45% del PIB estatal van ser arguments de pes que van ajudar a aconseguir el suport estatal i de la UE.
De les promeses a les inversions
Però des que va arribar el suport comunitari, el moviment ha estat escàs. El conjunt empresarial Ferrmed, que fa anys que tira del carro per evitar que empresaris i polítics s'adormin, creu que és qüestió de voluntat del govern central. Al secretari general d'aquest lobi, Joan Amorós, els compromisos de Foment li transmeten poca confiança. Després de criticar el projecte de Blanco, que calculava una inversió de 51.300 milions d'euros fins al 2020, la ministra Ana Pastor ha promès que València i Catalunya estaran connectades amb la frontera francesa el 2015. Però no especifica el projecte global. Només anuncia més de mil milions d'euros per al 2013 per construir els accessos al port de Barcelona, adaptar trams de via amb un tercer rail i construir nous quilòmetres d'alta velocitat. Empresaris i polítics diuen que només s'ho creuran quan vegin les màquines treballant.
Tant la Generalitat com Ferrmed i la Cambra de Comerç de Barcelona insisteixen que la via per a mercaderies i les connexions amb els ports són la màxima prioritat. El secretari de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, confia en l'anunci de Pastor per connectar València, Catalunya i França el 2015. Un optimisme contingut que també viu Miquel Valls, president de la Cambra, que creu les paraules de Pastor però no pot evitar recordar les desigualtats que històricament ha patit Catalunya en infraestructures. Empresaris i polítics confien amb prudència que el 2013 serà l'any de les primeres inversions palpables al corredor. Les crítiques a Foment, les reserven per al final.
