Duran troba pocs suports cristians per a la refundació del centre català

BarcelonaUn vespre de principis de setembre, quan a Catalunya s’ultimaven els preparatius de la Diada, Josep Antoni Duran i Lleida va pujar al monestir de Montserrat. Havia demanat mantenir una trobada privada amb l’abat, Josep Maria Soler, amb l’objectiu d’exposar-li els detalls del moviment de centre que capitaneja. És un projecte personal -no el va debatre als òrgans de direcció d’Unió- que va explicar a finals de juny en un acte de partit i que pretenia presentar en públic aquest novembre acompanyat de representants de la societat civil i per al qual ja ha registrat el domini web Catalunya al Centre. El líder d’Unió ha anat explicant les últimes setmanes que ja hi treballava i que ha recollit per a la seva iniciativa suports en amplis cercles econòmics i empresarials simpatitzants de l’anomenada tercera via, així com de personalitats de l’òrbita democristiana i entitats del món eclesial. Però la realitat és que troba menys suport social del previst.

La seva proposta és reformular i eixamplar l’espai del centre polític català pensant en l’escenari d’unes plebiscitàries i en clau nacionalment moderada prioritzant també la recerca d’acords amb l’Estat. Unió i Duran estan compromesos amb el dret a decidir, però no comparteixen la intenció de CDC de coalitzar-se amb ERC, i menys encara volen acceptar l’exigència d’Oriol Junqueras de tenir com a gran objectiu fer una declaració d’independència, tal com va recordar dimarts mateix Ramon Espadaler, el delfí in pectore de Duran. Una posició que enutja el sector independentista del partit, que no és majoritari però que ha guanyat visibilitat amb el debat del 9-N. L’alternativa del portaveu de CiU al Congrés, però, troba dificultats per sumar complicitats i això l’ha dut a replegar-se i esperar.

Duran, que va pujar a Montserrat acompanyat de Jordi López Camps -exdirector general d’Afers Religiosos nomenat pel PSC amb el tripartit i que ara és un dels seus principals aliats a l’hora de sumar-, només va obtenir la disponibilitat per escoltar. Res més.

La fredor de l’abat Soler

L’ARA ha confirmat la reunió a Montserrat, tot i que López Camps va evitar referir-s’hi quan aquest diari hi va contactar. Tampoc Duran va voler explicar detalls de la seva proposta i dels seus contactes a l’ARA. Fonts de la direcció d’Unió sí que van relatar que a l’última reunió del comitè de govern, dilluns, Duran va fer una referència “molt de passada” a la posada de llarg de la seva casa gran. Va explicar que ho faria aprofitant les jornades hivernals de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, la fundació d’Unió. Pretén plantejar un debat ideològic sobre el model econòmic i social amb la participació de la societat civil. Serà menys ambiciós del que ell preveia fins fa poc, quan en diverses trobades amb militants i el seu entorn parlava d’un projecte ampli i ambiciós, i anunciava suports de pes a l’Església.

La conversa amb Soler és una de les reunions programades per Duran en les últimes setmanes. També s’ha entrevistat amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba, que presideix el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa i el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya. Coneixedors del seu projecte defensen la lògica de recollir suports en sectors cristians i socials.

Suports “marginals” a l’Església

Les aliances de Duran amb aquesta amalgama d’entitats no són tan sòlides com assegura el dirigent d’Unió. De fet, diversos representants d’associacions d’arrel cristiana han confirmat en aquest diari que no han mantingut contactes recents amb el dirigent i que tampoc han expressat el suport al seu moviment de centre. “Ja fa molts mesos que no el veig”, admet un responsable de la Federació de Cristians de Catalunya, una de les moltes entitats del món cristià adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En aquesta llista de més d’una cinquantena d’entitats que s’han significat en defensa de la consulta també hi ha el Grup Sant Jordi, la Unió de Religiosos de Catalunya, la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau. “No es pot dir que tens el suport del món cristià si no comptes amb el vistiplau d’aquestes entitats”, expressa un representant d’una altra entitat signant.

I és que la base social que hauria de nodrir la proposta de Duran ha optat per camins més explícits en defensa del sobiranisme. Ho demostren iniciatives com les de la plataforma Fem-ho, que impulsen personalitats de l’àmbit socialcristià per defensar obertament el sí-sí, un postulat més ambiciós que l’oficial d’Unió. El manifest, que ja té més de 400 adhesions, moltes pròximes a Unió i rellevants en aquest àmbit, com la presidenta de Càritas, Carme Borbonès, es va fer públic la setmana que el partit va donar llibertat a la militància en la segona pregunta de la consulta, que interpel·la sobre la independència. Un debat intern en què, sorprenentment, Duran no va intervenir.

Fonts coneixedores dels moviments de Duran i de la xarxa d’associacions cristianes apunten que les adhesions les troba en sectors més “marginals” de l’Església i vinculats a posicions ultracatòliques i unionistes. Hi figurarien també noms col·lectius com el que lidera Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians. El moviment de centre de Duran és vist amb bons ulls pels col·lectius que avalen, per exemple, la figura de Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa, com a relleu del cardenal Lluís Martínez Sistach a l’Arquebisbat de Barcelona.

El que queda de Sentit Comú

Duran sí que compta, i ja vénen d’antic, amb importants suports empresarials i mediàtics, com els que s’articulen al voltant del lobi Pont Aeri, que aposta per enfortir el diàleg entre els centres de poder de Barcelona i Madrid. L’any 2008 el directiu i militant d’Unió Xavier Martí fundava la plataforma Sentit Comú, que apostava per la regeneració i la concòrdia, per donar-li suport. Amb la mort de Martí el 2013, l’entitat, que aleshores ja presidia l’empresari Santi Buscató, va dissoldre’s. Buscató, ara militant d’Unió, explicava ahir a l’ARA que alguns dels seus membres s’han seguit reunint i que el diputat Toni Font, la mà dreta de Duran, els va dir fa poc que els convocarien a les jornades i que el projecte continuava en marxa. Siguin militants democristians o no, ells sí que estan disposats a fer-li costat si emprèn un camí al marge d’Unió o amb Unió però sense CDC.

Duran va avançar la seva proposta de “refundació del centre català” en una intervenció de cloenda de l’escola d’estiu del partit. En un discurs que es va allargar 31 minuts i 35 segons, va fer una crida a posicionar-se allunyats del “frontisme”. Tota una declaració d’intencions que va fer arrufar el nas a Convergència en ple debat sobiranista. Poc després, el líder d’Unió deixava de ser secretari general de CiU, segons els seus afins amb l’avantatge de “tenir les mans més lliures” per moure’s entre bastidors. Ha multiplicat els contactes amb els membres de l’ establishment econòmic -algun dels quals li ha arribat a oferir “finançar” una candidatura electoral-. A Madrid, on fa tres sessions de control que no interpel·la Mariano Rajoy, ha fet moviments per bastir ponts amb el PSOE i el PP.

CDC no vol el pacte amb Iceta que promou Unió

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va negar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que CiU estigui negociant amb el PSC per a un pacte d’estabilitat parlamentària. “Estaria als antípodes” del projecte de la federació i “no tindria cap coherència”, va afirmar Homs. En la mateixa línia, el president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, també va descartar la sociovergència a l’ARA Bassas: “No ens passa pel cap obrir aquesta possibilitat”, va dir, i va afegir que no veia el president de la Generalitat “amb ganes de pactar” amb els socialistes.