Draghi buida el seu arsenal per inundar de diner l’economia

Barcelona“Els historiadors posaran quitrà i plomes als principals banquers europeus”. Aquesta frase, pronunciada fa només dues setmanes per Peter Diamond, premi Nobel d’economia l’any 2010, planava ahir sobre l’esperadíssima reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt. I el president de l’organisme, Mario Draghi, no va decebre les expectatives: després d’haver repetit en les últimes setmanes que la política monetària -la que impulsa el BCE- no pot aconseguir tota sola apujar la inflació, ahir es va decidir a buidar la seva farmaciola de primers auxilis.

El BCE, en una reunió en què hi va haver discussió i opinions enfrontades, va decidir abaixar el tipus d’interès a un nou mínim històric del 0,05%, que Draghi va qualificar de “mínim inferior”. Després d’haver-los deixat al juny en una taxa també inèdita del 0,15%, l’organisme va optar per posar tota la carn a la graella i mirar així de forçar una pujada en el consum. A més, el BCE no afluixa la pressió sobre els bancs i endureix encara més les condicions per dipositar diners a Frankfurt: si les entitats ja havien de pagar un 0,10% per deixar-hi els diners, ara la taxa es duplica i arriba al 0,20%. Draghi pretén forçar amb aquest encariment que els bancs prestin els diners en comptes de tenir-los aparcats. La mesura va ser celebrada per les borses europees, que van pujar de seguida -l’espanyola es va situar per sobre dels 11.100 punts-, i hauria de reactivar també el consum i la inversió.

El BCE no se’n surt

La dura -i sorprenent per molts analistes- decisió del BCE és una mesura d’emergència per mirar de reactivar la inflació europea, que segueix sota mínims. L’increment de preus es va situar en un 0,3% a la zona euro, molt lluny del mandat del BCE, fixat en l’horitzó del 2%. Draghi va admetre ahir que com més temps s’allargui la baixa inflació més risc hi ha de caure en deflació: “Les decisions d’avui es prenen per sostenir les expectatives d’inflació a mitjà i llarg termini”, va dir.

Sense arribar a entonar un mea culpa en tota regla, Draghi sí que va admetre que les seves previsions d’inflació estan molt lluny de les que preveia aconseguir el BCE. Immediatament, l’organisme va aprofitar per revisar les previsions en aquest sentit i va apuntar que els preus repuntaran només un 0,6% aquest any, un 1,1% el 2015 i un 1,14% el 2016. Lògicament, les previsions de creixement també van caure: l’economia de l’eurozona creixerà aquest any un 0,9%, una dècima menys del que es preveia al juny, i el PIB augmentaria un 1,6% i un 1,9% el 2015 i el 2016.

Per aquesta raó i davant l’escenari d’atonia, Draghi va anar més enllà i va anunciar una compra massiva de deute privat. Tot i que no va precisar-ne la quantitat, segons Reuters podria arribar a ser d’un import de mig bilió d’euros. Els detalls del projecte s’hauran de concretar a la reunió del BCE del mes d’octubre, però l’organisme ja va anunciar ahir que el programa servirà per comprar valors vinculats a actius (els coneguts com a asset-back securities o ABS) i bons garantits. “L’eurosistema comprarà una àmplia cartera d’ABS simples i transparents”, va dir Draghi, que va admetre que les compres tindran un “impacte considerable” en el balanç de l’entitat.

Aquesta mesura està projectada per fer créixer el consum, i Draghi s’hi va referir com “distensió del crèdit”. Diversos analistes, però, van anar més lluny i van parlar d’“inundació de diners” a la zona euro. És el cas de Robert Tornabell, catedràtic d’Esade, que va manifestar que “és una mesura decisiva que impactarà fortament en la borsa i en el tipus de canvi, com ja estem veient, i, esperem, en l’economia real”.

Dubtes i conseqüències

Tornabell, però, va advertir que cap d’aquestes mesures seran efectives “si els governs no introdueixen més flexibilitat dissenyant programes per estimular l’ocupació i si no continuen fent polítiques fiscals raonables”.

Les conseqüències d’aquest paquet de mesures s’aniran coneixent en els pròxims mesos, però les primeres conseqüències ja es van poder veure en la cotització de l’euro enfront del dòlar. La moneda comuna europea es va debilitar fins a quedar lleugerament per sota dels 1,30 dòlars per euro. Aquesta situació no es donava des de feia més d’un any -concretament, des del juliol del 2013-, i si es manté tindrà un efecte immediat i afavorirà les exportacions de la zona euro. Simultàniament, la prima de risc que demanen els inversors pels bons espanyols a deu anys va baixar fins a situar-se en 188 punts bàsics, 13 menys que en l’inici de la sessió i en els nivells en què es trobava abans de la crisi del deute grec. I l’interès del deute públic espanyol amb venciment a deu anys va baixar fins a arribar al 2,181%, quan havia començat el dia en 2,249%.

Malgrat aquestes dades, Luis de Guindos, ministre espanyol d’Economia i Competitivitat, va avisar que si la UE no frena la desacceleració l’impacte es deixarà sentir a Espanya -un dels pocs països que va aportar creixement en un segon trimestre catastròfic- durant l’any vinent.

De Guindos va afegir que Espanya afronta aquesta incertesa en una posició “molt més folgada”, però que seguirà treballant per completar les reformes i complir l’objectiu de dèficit, fixat per al 2014 en un 5,5%.

Un problema per a la banca

La política d’abaixar els tipus d’interès té històricament la funció de rellançar la demanda agregada i la inversió, però pot tenir l’efecte d’expulsar els capitals cap a zones amb uns tipus més alts, on poden obtenir un marge més elevat, ja que en una economia de tipus baixos la rendibilitat que obtenen els capitals és molt petita.

Aquesta circumstància afecta directament el negoci dels bancs: no poden oferir rendibilitats altes als clients per captar els seus estalvis. Aquests tipus mínims, units a l’augment de la prudència en un sistema financer encara commocionat pels afectes de la gran recessió, fa que els productes amb rendibilitats pròximes al 2% es puguin considerar grans productes. Els experts assenyalen que aquesta circumstància és una de les raons per les quals als mercats hi ha una gran avidesa per obtenir bons, productes segurs i amb una rendibilitat petita que els mercats consideren suficient.